Lluís Pasqual fa un viatge entre l'amor i la moral amb 'Blackbird'

Font: Elisa Díez (Butaques i Somnis)

Es pregunta el Lluís Pasqual quan una persona es suficient adulta per estimar. Si no ho és al 17 anys i 364 dies tampoc ho serà als 18. La classe de moral depèn de cada cultura i a Blackbird els espectadors estaran en continua reflexió de si és amor o abús de poder.

El cert és que ningú fins ara havia gosat de muntar aquest espectacle, va haver intents com en una de les darreres temporades del Calixto Bieto al Romea, però van fracassar. Tal i com diu el Lluís Pasqual "és un text amb moltes capes, surten molts temes", a l'escoltar-li el Jordi Bosch assenteix però ell per la seva banda destaca la feina del Pasqual, que ha sabut dirigir "posant l'accent en els moments precisos".

La trama pot ser considerada com la relació entre un pederasta i la seva víctima. Però segons Pasqual va més enllà, el compara amb Koltès, perquè l'autor, David Harrover, no jutja, només relata els fets, els deixa sobre la taula perquè l'espectador s'ho plantegi i comença a debatre. "Hi ha persones que van canviat de bàndol, que culpen a un i després a l'altra. D'altres que sempre culpen al mateix. És una obra molt dinàmica, el públic sempre s'està fent preguntes", diu Pasqual.

La història està explicada 15 anys després dels fets, una vegada el personatge del Jordi Bosch ha sortit de presó i el de la Bea Segura comença a preguntar-se si la història és com se la van explicar, una nena de 12 anys s'enamora d'un home de 40.

Pasqual assegura que Blackbird és teatre polític perquè "posa en qüestió certs esquemes morals irreductibles". I no social, perquè aquest jutja i Blackbird no és cap text doctrinal. A més Pasqual diu que el text li recorda a Otel·lo de Shakespeare perquè no mostra cap tipus de penediment pels fets ni el pederasta ni la seva víctima.

Bea Segura, que no feia teatre a Catalunya des del 2000 (La dona incompleta, Sala Beckett) diu que li aterrava el personatge, però que per això va decidir acceptar el repte. El resultat és podrà veure al Lliure de Gràcia del 16 de gener al 10 de febrer.