Guanya ‘Victoria Falls'



El projecte d'espectacle de petit format Victoria Falls és el guanyador de la sisena edició del premi Quim Masó, dotat amb 30.000 euros, que s'atorga a projectes de producció teatral i que es va entregar ahir a la sala La Planeta de Girona, agomboiat pels versos de Joan Vinyoli, dits de manera esplèndida per l'actor Lluís Soler.
Victoria Falls, que s'estrenarà en la pròxima edició del Festival Temporada Alta i que és molt possible que es pugui veure també en l'edició de l'any que ve del Festival Grec de Barcelona, es basa en un text sorgit arran d'un taller de dramatúrgia de l'Obrador de la Sala Beckett impartit per Xavier Albertí, del qual Sandra Simó, que qualifica el taller d'excel·lent, era alumna: “Tractava sobre les constants del teatre contemporani, del més rabiosament actual –explica l'autora–, i va resultar molt interessant. A partir d'això, després de fer moltes provatures, de converses, reflexions i anàlisis, de treballar sobre constants com la dissolució del jo, el no-espai o el no-temps, va sortirVictoria Falls com un exercici de gimnàstica textual.” De fet, Simó manté que Victoria Falls va “en sentit contrari” al text La ciutat, de Martin Crimp –la versió catalana es va estrenar en la darrera edició de Temporada Alta–, que li serveix com a font d'inspiració. “Funciona com a contrarèplica gairebé de La ciutat –diu Simó, que ahir estava exultant–, perquè el seu text em va semblar molt derrotista, parlant d'una cuitat morta, mentre queVictoria Falls és un cant a la vida, al risc de viure, amb personatges que estan contra les cordes, però acaben dient prou i afronten la vida amb una altra actitud.” D'aquí el simbolisme del títol, ja que les cascades Victòria (Victoria falls) són uns immensos salts d'aigua del riu Zambezi, a la frontera entre Zàmbia i Zimbabwe, que per a Simó representen “el recorregut constant de l'aigua com a generador de vida”.
La història de Victoria Falls, breu, parla d'un fet misteriós que succeeix al costat d'un riu i d'un escriptor en crisi que torna amb la seva família per acabar un text i redescobrir la seva identitat. El retorn permet l'emergència del viatge d'uns personatges que es debatran entre l'èxit i el fracàs, el desig i la realitat, la vida i la mort. “Quatre personatges lluitant per estendre la mirada més enllà de les pròpies pors, desenganys i frustracions.” D'aquesta manera s'explica en les notes de direcció l'autora.
Ahir al matí, en la presentació als mitjans del projecte guanyador, Alícia Rodríguez, actriu que forma part del repartiment amb Xavi Ripoll, Àurea Márquez i Jordi Cortés, en representació de Sandra Simó, va acotar que aquesta volia remarcar que es tractava d'una peça que parla, sobretot, de “la necessitat de ser estimats i reconeguts.” L'autora explica que “és inqüestionable que es tracta d'un text complex, que és molt reflexiu, amb un teixit molt tramat, i demana un espectador atent”.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario