La poesia de Josep Pedrals per partida doble a La Seca

Sent la primera vegada que l'obra de Josep Pedrals s'adapta al teatre, l'atzar ha volgut que fos per partida doble; l'atzar i la complicitat del poeta i escriptor amb els joves directors Jordi Oriol i Iban Beltran, que dirigeixen En comptes de la lletera i El Furgatori , respectivament. Aprofitant que totes dues obres recreen l'univers lingüístic del poeta i escriptor, La Seca - Espai Brossa les ha englobat dins el Cicle Josep Pedrals.


Aquest dimecres la companyia IndiGest estrena En comptes de la lletera , que ja va passar per La Planeta de Girona en el marc del Festival Temporada Alta: és la història de quatre ornitòlegs a la recerca d'un ocell llegendari, la lletera (lactius lactius , segons el llenguatge científic particular de Pedrals). El text en vers de l'obra rellegeix el popular conte de la lletera amb música d'acompanyament, fent una mirada en clau d'humor a la tendència dels homes a "fer volar ocells". "És el llenguatge de Pedrals, que sempre m'ha fascinat, amanit amb escenografia i música", descriu Oriol, que ja ha exercitat un llenguatge poètic propi en obres com Home-Natja i OB-sessions . Josep Pedrals veu la història com un homenatge a Pitarra, "una astracanada, un despropòsit molt bonic, com la realitat que vivim". A part de l'autoria del text i la direcció de l'obra, Pedrals i Oriol també s'encarreguen d'interpretar dos dels protagonistes.
Pel que fa a El Furgatori , que es representarà al mateix espai del 30 de maig al 10 de juny, és l'adaptació d'un dels textos més reconeguts de l'autor. Es tracta del dietari de Quim Porta, un personatge que viatja a un poble imaginari de la Catalunya profunda i hi escriu una novel·la. Aquest indret inventat és Bolló, "un poble tropical de costums alegres i desenfadats que està situat sobre unes termes, un fet que provoca que tota una galeria de personatges vagin calents", afirma Pedrals. El mateix autor equipara aquest nou punt geogràfic del seu imaginari, Bolló, amb el Macondo de Gabriel García Márquez o la Mequinensa de Jesús Moncada. "És un viatge amb personatges prou estranys que només es podia representar a La Seca", segons el director Iban Beltran, que va rebre el premi de la Fira Mediterrània (Manresa, 2007) per l'obra Entremès de dos estudiants .
Les dues obres, que "no tenen res a veure", comparteixen una idea decadent de la realitat. "És el meu món estètic, entre barroc i decadent, sempre amb la lletjor humana present", en paraules de Pedrals.
Font: Pau Dachs (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario