“La nit d'estrena els tècnics també estem nerviosos”
ALBERT FREIXES-TRAMOISTA
Apassionat del teatre, sent amateur va fer d'actor i de director i va passar al teatre professional, com a maquinista i regidor, amb les companyies de Sílvia Munt i Pepe Rubianes. És maquinista al Teatre Nacional de Catalunya.
Al Teatre Nacional fan Agost.
I darrere el teló hi treballen una vintena de tècnics entre sastreria, vestuari, perruqueria, so, il·luminació, maquinària escènica... És una obra en què hi ha molta gent tant al davant com al darrere. És un món desconegut, el que passa darrere l'escenari, però justament la màgia del teatre és una mica això: que l'espectador no percebi la presència dels tècnics.
Una obra és un treball d'equip.
Sí, i perquè les coses caminin hi ha d'haver molt de rigor, sobretot amb la posada en escena de la tècnica. Tan important és la direcció com la dramatúrgia com el treball d'actors com el rigor dels tècnics.
Vostè és tramoista?
Tramoistes ho som tots els que treballem en un escenari. Els especialistes en el món dels decorats som els maquinistes del teatre, responsables del muntatges i dels moviments de les escenografies.
I tot el dia muntant i desmuntant.
Cada posada en escena és un acte de creació; no només hi ha un director que té una visió d'un espectacle sinó que hi ha un dissenyador de llums, un escenògraf... Cada vegada la disposició escènica és diferent, i quan acaba un espectacle es desmunta tot. I després es torna a muntar, és clar.
Han d'assajar molt?
Quan una obra arriba a l'escenari ja fa setmanes o mesos que s'assaja. Hi ha coses que pugen, coses que baixen, coses que es desplacen, i tots els que participem en una obra, tant els que estan a l'escenari i com els que estem a darrere, hem d'anar coordinats. S'han d'assajar els moviments, marcar els carrers per on entren i surten els actors. Que no n'atropellis cap!
Les obres més complexes...?
Recordo com a grans muntatges al Teatre Nacional La Gavina, l'òpera La Calisto, L'estiueig i Dissabte, diumenge, dilluns. I ara Agost, amb una escenografia majestuosa.
Però al TNC hi ha tres sales...
Sí, sí, i a totes tres la feina és constant. No perquè una sala es digui Petita o Tallers els muntatges donen menys feina. I tenim les sales d'assaig... Realment les entranyes del Nacional, la nau capitana dels teatres públics, són impressionants.
Pel darrere, una obra és diferent?
Es veu i es viu de manera diferent. Però puc assegurar que en una estrena, tot i que som al darrere, els tècnics estem tan nerviosos con els actors... Tot ha d'anar a la dècima. Sovint en molts espectacles, quan acaba una funció, després dels actors surten els tècnics a saludar. Això és maco, i és una manera de dir que el que no es veu és bàsic perquè una funció surti bé.
I la relació amb els actors?
Molt bona... Catalunya és un país de teatre i hi ha molta professionalitat, però al final és un país petit on acabem coneixent-nos tots i mantenim una cordialitat absoluta perquè tots estem al servei del mateix producte, el teatre.
Font: Mireia Rourera (www.elpuntavui.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario