Encara hi ha creació

Dedicar-se a la cultura, vist l'inexistent interès en aquest àmbit de les institucions locals, supramunicipals i nacionals, que no disposen d'una política cultural coherent i recognoscible més enllà d'intentar enfonsar-ho tot –els impagats de les institucions amb els agents culturals han provocat que alguns pleguin, i un gran nombre s'ho plantegin–, comença a ser un esport de risc, apte únicament per a ànimes amb esperit de franctirador.

Els membres de la Plataforma de Dramatúrgia de les Comarques Gironines (Platadedrama) i la sala La Planeta són d'aquesta mena, i per això munten el cicle Diàlegs a Quatre Bandes, una mostra teatral que enguany arriba a la tercera edició, i en la qual cada any s'estrenen fins a sis peces breus de dramaturgs gironins, que poden ser, o no, el germen d'un muntatge teatral que compleixi els estàndards convencionals.

Aquests sis muntatges els dirigeixen directors professionals, i els escenifiquen intèrprets professionals, la majoria gironins. La voluntat de l'organització és que els muntatges també es vegin a altres llocs. L'any passat els va acollir la Nau Ivanow de Barcelona, i aquest any s'han iniciat converses amb la Sala Beckett.

Diàlegs a Quatre Bandes és un aparador, una plataforma per als dramaturgs, directors i intèrprets gironins, que arriba a la tercera edició malgrat les dificultats, i disposa només d'11.000 euros de pressupost, dels quals 6.000 els posa la Casa de Cultura de Girona, i els altres 7.000 són en espècies i els aporta la mateixa sala La Planeta, sense la qual no seria possible dur-ho a terme. En el cicle també hi col·laboren l'AGT i El Galliner. La comparació amb altres iniciatives a Girona mateix, com el Fitag, que no genera ni la meitat de l'efecte beneficiós per a les arts escèniques gironines, però tot i això multiplica per deu –retallades incloses– el pressupost d'aquest cicle, resulta sagnant. La desproporció és escandalosa. És molt característic, però, de la política cultural d'aparador que impera de fa ja força temps.

‘Jivaritzar' és la novetat

Dels sis dramaturgs que participen en aquesta edició dels Diàlegs a Quatre Bandes, dos repeteixen, i els altres quatre entren a la roda per primera vegada. Els repetidors són Josep Pujol i Llàtzer Garcia, que no han seguit, però, les normes establertes fins ara: ja que repetien, va explicar ahir Pujol –defensor d'aquesta novetat introduïda en el cicle–, s'havien d'inspirar, per escriure la peça, en el bast patrimoni literari gironí, i havien de treure el suc d'una obra concreta, “l'havíem de jivaritzar”, explica Pujol. Per aquest motiu, el seu text, Cardina, està basat en l'obra La vida perdurable, de Narcís Comadira, mentre que Llàtzer Garcia, per escriure Doppelgänger s'ha inspirat en el conte Abans de morir, de Mercè Rodoreda, “resident a Romanyà, per això l'hem considerat gironina”, va dir Pujol. Garcia dirigirà la seva peça, que interpretaran Muguet Franc i Mireia Illamola. Doppelgänger s'estrenarà avui i demà (21 h) amb dues peces més, El palo-santer, de Pere Curta, en què Jordi Prat i Coll dirigeix Francesc i Jordi Rico, i Efecte Fournier (joc de cartes), de Carles Batlle, en què Cristina Cervià dirigeix Davide Planas i Meritxell Yanes. El palo-santer, “un conte de tardor”, diu Pere Curta, explica la història d'un arquitecte que torna, després de molts anys, al seu poble natal, mentre que Efecte Fournier basa la trama en la lectura de la bonaventura emprant cartes de la baralla espanyola.

Meritxell Yanes dirigeix, a Cardina, Marc Ciurana i Àlvar Triay. La peça s'estrenarà dissabte (21 h) i diumenge (18 h), juntament amb Queros, en el món subterrani, del banyolí Joan Solana, dirigida per David Marcè i interpretada per Cristina Cervià i Laura Pujolàs, i Diàleg a 4, de Josep Maria Uyà, dirigida per Alberto Díaz i interpretada per Berta Giraut i Pep Miràs. La peça de Solana posa en qüestió l'actual organització social a través de la història d'un heroi, mentre que en el text d'Uyà el “relat comú és el del desamor”.

Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)