DIES FELIÇOS


TEXT: SAMUEL BECKETT
DIRECCIÓ: LURDES BARBA
INTÈRPRETS: SÍLVIA SABATÉ i MINGO RÀFOLS
PRODUCCIÓ: WINNIE PRODUCIONS
ALMERIA TEATRE

Hi ha vegades que penso que hi ha textos teatrals que només estan escrits per ser llegits i no representats. Encara que això sembli una contradicció, un bon exemple ha arribat a les nostres cartelleres. Una peça del Samuel Beckett més pur, però on l'acció teatral brilla per la seva absència. 

A Dies Feliços, Beckett retrata com l'ésser humà es capaç d'adaptar-se a tot i sobreviure lluitant contra tot i contra l'avorriment i la mort. Un monòleg que la protagonista, Winnie (Sílvia Sabaté) recita des de darrera d'una muntanya d'escombraries i pedres amb interpel·lacions al públic i al seu home, Willie (Mingo Ràfols) que només emet gemecs de dolor i d'altres petits sorolls. Winnie interpel·la al seu marit perquè li parli, però com d'altres matrimonis la seva comunicació fa temps que s'han trencat.

Sílvia Sabaté aprofita l'oportunitat de lluïment que li concedeix el text com a única protagonista de l'obra, però per molta capacitat gestual que aporti, la profunditat del text i l'absència de moviment del cos, converteix l'exercici en un cúmul de repeticions innecessàries i, que a la llarga es fan pesades. El paper purament testimonial del Mingo Ràfols tampoc ajuda a sortir del sopor que produeix el conjunt del muntatge.

L'Almeria Teatre ha decidit celebrar el 50è aniversari de la seva estrena a Nova York portant-nos a la cartellera de nou una de les peces més conegudes de l'autor, la qüestió és que l'estatisme que demana l'obra fa que no només Winnie hagi de lluitar contra l'avorriment sinó que mitja platea s'ho estigui qüestionant durant l'hora i mitja que dura l'espectacle.

No hay comentarios:

Publicar un comentario