República de Dauder

És temps de la tercera república. El buit de Jordi Dauder, un actor vital compromès, radical, enèrgic i de riallada sonora, propicia la revolució. Ahir al vespre, una bandera republicana presidia la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure en l'homenatge que la professió del teatre i el cinema va fer a l'actor, mort la nit del 15 de setembre. L'himne de Riego va tancar la celebració, punys enlaire i amb una copa brindant perla immortalitat de l'actor.

Que Jordi Dauder va ser un personatge coherent de pedra picada ho demostren anècdotes com ara que la nit del 23-F, mentre alguns viatjaven cap a la frontera, ell i uns amics assaltaven la Generalitat, tot demanant que s'havia d'armar la població contra aquell intent de cop d'estat militar. I el fet que, quan ja estava molt malalt, es proposés com a voluntari per viatjar amb la segona flotilla cap a Gaza, quan la primera acabava de ser assetjada per l'exèrcit israelià.

Que Jordi Dauder era conseqüent ho va argumentar Carme Sansa quan va dir que va ser valent i va expressar sempre les seves conviccions. “I qui no el va voler contractar, pitjor per a ell”, va etzibava Sansa. Dauder apel·lava a la responsabilitat de l'artista.

Que Jordi Dauder era estimat es va poder veure en el desig de molts companys, convalescents d'operacions o en plena febre d'estrena, que van voler afegir-se al clam. Molts dels que van intervenir en el sentit i senzill homenatge van preferir no acomiadar-se'n –és el cas de Pere Portabella i Enric Majó–. O conjurar el dolor del buit amb la seva rialla (Vicky Peña). I l'humor, sí. Dauder seductor, un dels impulsors del Maig del 68 a París, clandestí en temps de Franco i desactivador de tot amb la rialla. Com a l'assaig d'El bordell: en comptes de dir “la meva mare vol que l'enterrin dreta”, va dir “la meva mare vol que l'enterrin viva”. La seva rialla va contagiar tota la companyia.

Que Jordi Dauder era republicà va quedar ben clar de cap a cap de l'acte al seu comiat en el discurs que va fer en ser premiat amb el reconeixement de l'Acadèmia del Cinema Català: “Visca la república del cinema,... o del que sigui.” Portabella va insinuar que amb la crisi econòmica vergonyosa “que ha deteriorat les institucions democràtiques” toca creure's l'eslògan que un món millor és possible. Si abans sonava a tronat, ara és el salvavides per a la dignitat del poble. Pròxima estació, República.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat) / Foto: Pere Virgili (www.ara.cat)