La dramatúrgia catalana es fa gran
Font: Laura Serra (ara.cat)
"La Sala FlyHard és la més petita de Barcelona, però no fa un teatre petit. Fa un teatre que apel·la al gran públic", explica Guillem Clua, intentant regatejar l'etiqueta pejorativa de comercial. El dramaturg, que va estrenar l'última obra al Teatre Nacional, ara defensa Smiley en una sala de quaranta localitats al barri de Sants. La sala d'on han sortit èxits com Litus, Burundanga i Nit de ràdio 2.0, que després han saltat a altres teatres.
Les sales petites es disputen els autors catalans i, alhora, aquests dramaturgs -amb noms que més que promeses són realitats: Buchaca, Casanovas, Clemente, Riera, Miró- hi troben la complicitat i la cintura per poder-hi estrenar sense gaires problemes ni parafernàlies.
'Smiley': amor homosexual
Guillem Clua dirigeix a la Sala FlyHard una comèdia romàntica
Smiley és una de les obres de la temporada -juntament amb Red Pontiac i La nostra Champions particular- que va sorgir del Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta. Les condicions del concurs les fan idònies: són obres senzilles (dos actors i poca escenografia), s'arrelen a l'ara i aquí i, a més, han passat la prova de foc del públic. "És un dels punts en comú que tenim els autors de la meva generació: no parlem de coses abstractes i viatges interiors, sinó del que passa al carrer, del que ens preocupa". Per primera vegada Clua s'atrevia a escriure una comèdia, que, a sobre, és autobiogràfica, i a dirigir per primer cop. "L'amor està deixat de banda al teatre, i jo sóc dels que ploren al cine -confessa-. Volia explorar les relacions del món gai, com s'han pervertit i mecanitzat. S'ha perdut la seducció, tot és molt automàtic. Volia explicar com es viu l'afectivitat, la construcció d'una parella al segle XX. Però sense que sigui sectari ni apte només per a la nit a la sala Metro".
'Red Pontiac': amor matern
Pere Riera confronta dues maneres d'entendre la maternitat
Pere Riera és un altre autor Nacional que estrena en sala petita: dissabte va passar per La Planeta i del 14 al 16 anirà a la Trono de Tarragona. Red Pontiac(una marca de patates) compta amb les actrius que van llegir el text al Temporada Alta, Míriam Iscla i Cristina Cervià, i el dramaturg va fer créixer l'obra per al seu lluïment. "Són dues mares que es troben cada dia en un parc infantil i són dos extrems de la balança: una per massa i l'altra per massa poc", diu Riera. L'autor, que per edat està envoltat d'amics que es reprodueixen, ha agafat "estereotips" i els ha "electrificat" sense recórrer al traç gruixut.
'Navegants': amor virtual
Toni Cabré dubta de les relacions via Facebook al Teatre Gaudí
Noi coneix noia. Noia coneix noi. S'agraden i, per tant, es menteixen. Total, és Facebook. "Cometen la imprudència de començar a mentir i, quan es troben, es proposen continuar mentint -explica el dramaturg Toni Cabré-. Arriba un moment que aquesta perversió és una trampa que t'enxampa a tu mateix". Cabré va publicar Navegants el 1999 i va guanyar el premi Serra d'Or el 2000. Ara, amb lleugers retocs per adaptar-la al món de les xarxes socials, la jove companyia Factea, dirigida per Marc Molina ,la porta els dimarts i dimecres al Teatre Gaudí. "Les xarxes són grans avenços de la humanitat, però la humanitat no ha avançat tant!", opina Cabré.
'Victoria Falls': amor rebel
Sandra Simó munta el text guanyador del Premi Quim Masó
Titulada amb el nom d'una de les set meravelles del món, Victoria Falls es va estrenar dijous al festival Temporada Alta, i a l'estiu passarà pel festival Grec. És un text no convencional, perquè descriu l'amistat entre dos homes (un periodista d'èxit i un dramaturg perdedor, i també la seva dona i el seu fill) a través del text i la dansa. Està interpretada pels actors Àurea Màrquez i Xavier Ripoll, i els ballarins Jordi Cortés i Alícia Rodríguez, que hi aporten "la segona veu". "Si a Hamlet el dilema era ser o no ser, en l'obra la qüestió se situa a ser o tenir", diu Simó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario