Mentre hi hagi humor (i bon teatre) hi ha esperança
Font: Laura Serra (ara.cat)
És el dia del judici final. Després de nou setmanes de combats, la victòria es juga en una única batalla. Jordi Casanovas surt engalanat i amb la barba arreglada i anuncia que es retirarà de presentador del Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta, un invent divertit que va sortir del seu cervell hiperactiu ara fa dos anys per incentivar l'escriptura teatral. Però no hi ha temps per lamentar-se perquè de seguida sona la banda sonora de Carros de foc de Vangelis i anuncia (crida) el nom dels contrincants: Marta Buchaca i David Plana han arribat a la gran final després de deixar noquejats els autors Ferran Joanmiquel, Carles Batlle, Joan Yago, Blanca Bardagil, Carles Alberola i Marc Angelet.
Una moneda decideix que el primer revés el doni el text de Marta Buchaca, Losers, que interpreten aquest cop Sergi López i Marta Marco. Les normes del concurs marquen que l'autor escrigui una obra de 40 minuts, només amb dos actors, que no sàpiga quins intèrprets tindrà fins a unes hores abans de la representació i que a cada eliminatòria siguin diferents. A més, només poden assajar quatre hores comptades i al ring! Buchaca (Plastilina, Litus) s'ha inventat una història d'amor contemporània: una noia amb un iPhone addicta a les aplicacions per lligar -tot i que mai ho reconeixeria: "és de losers"- s'enamora del dependent de la botiga de mòbils que té un simple Nokia perquè li van robar l'iPhone i així viu "més tranquil". Els conflictes virtuals són la clau còmica del text: teleoperadores de Colòmbia que no parlen català, banyes per Skype i espionatge via Facebook. Funciona: la gent aplaudeix a mitja obra.
El punch de David Plana (Mala sang, Dia de partit ), però, també està molt afinat tot i que feia temps que havia abandonat el teatre pels guions televisius. Arrenca La casa del bosc amb una sessió d'un incrèdul Pep Cruz a la consulta d'un guru de les teràpies alternatives interpretat per David Pagès. El pseudometge li remena el tercer xacra -arran de les parts nobles-, li recomana "ser propietari del teu temps" i "buscar el camí cap a tu mateix" . I quan té el públic a la butxaca gràcies a un senyor que confessa que ho fa tot malament -menjar, fumar, beure, drogar-se, estressar-se i no fer esport-, s'inventa una secta naturista en un bosc, una filla segrestada pels neohippies i planteja un gran dilema. El pare intenta totes les tàctiques perquè li tornin la noia, des d'amenaçar amb "dues hòsties perquè et trobis els meridians i els paral·lels" fins a intentar comprendre els "místics dels collons". Però la noia ja no només no li riu les gràcies al pare -"mentre hi ha humor hi ha esperança", pensava ell- sinó que menja quefir i algues. I llavors ve la proposició indecent i definitiva: refusaria un milió d'euros?
El públic vota mentre fa la copa de cava -tot el pack val un trist euro-. Minuts després, amb un autor engrapat per cada mà, Casanovas fa sortir el guanyador de l'any passat. Jordi Galceran fa de vedet del combat ensenyant el premi (un sopar al Celler de Can Roca). I per fi, el presentador canta: contra tot pronòstic, perquè ha superat les eliminatòries pels pèls, David Plana triomfa. Això sí, hi ha esportivitat: aquesta nit sopen tots plegats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario