Oriol Broggi: "En temps de crisi, a la gent no li interessen les tonteries"
Font: Laura Serra (ara.cat)
El fenomen teatral de l'any, Incendis, dirigit per Oriol Broggi, torna al Teatre Romea amb unes xifres espectaculars: la temporada passada la van veure en aquesta sala 23.000 persones, va fer 32 bolos de gira (10.000 persones més) i va guanyar cinc premis Butaca. Només estarà en cartell fins al 13 de gener: ja hi ha quasi 7.000 entrades reservades.
Incendis és l'obra de l'any.
No és l'obra que volíem fer d'entrada i, en canvi, ens ha portat a un lloc nou i molt gros: La Perla 29 ha explotat gràcies a Incendis, ha culminat la feina feta en els últims anys. Ara ens coneix molta gent, tenim la sensació que som un teatre imprescindible i també s'ha consolidat la nostra relació amb les institucions.
No es compleix el tòpic que, en moments de crisi, el públic vol riure.
No. En un moment de crisi calen obres fortes. El que a la gent no li interessa són les tonteries. Les obres que s'haurien pogut no fer, a l'espectador li molesten. O tenim una tragèdia que parli de la vida o tenim una comèdia que et faci riure.
A la gent li agrada que li expliquin històries, en el fons.
És claríssim. És com quan arribes al final de la vida: t'has de poder explicar la teva història, ser-ne conscient. Si no, et falla alguna cosa, i és una putada. L'art és una manera d'explicar-te la vida i fer-te veure el que no és visible als ulls de cada dia. No cal que hi hagi acció, però la història ha de ser consistent.
Quin és el secret de La Perla 29?
Ben bé no ho sé. Però sé que treballem molt; que som una troupe , amb un lideratge però que té en compte els altres; que hi ha un nivell de gestió equiparat a la voluntat artística, i crec que fem teiatre com s'ha fet tota la vida però no ancorat al passat sinó amb certa modernitat, parlem d'avui. Sense dubtes, sense voler inventar, sense anar a buscar l'èxit. M'estranya que la resta de gent no ho faci. Miro la cartellera de Barcelona i ara mateix hi ha poc teatre. No hi ha cap Shakespeare, cap Molière, cap Txékhov. Tot són invents. Dit així, no queda bé.També puc dir que busco el target de gent que troba a faltar el teatre de repertori.
Com resisteix la crisi una companyia independent?
La trampegem. Fa dos anys que els gerents de La Perla ho veien venir, i això s'ajunta en un moment que estem tenint èxit, venem entrades i fem bolos. Estem aconseguint gestionar la por i alhora créixer. Som 12 a La Perla, més 35 actors i 16 persones d'equip tècnic. I tenim quatre obres en cartell: Incendis al Romea, a Madrid hi ha el Cyrano, Luces de Bohemia que surt de gira i tornarem a fer el Natale in Casa Cupiello a la Biblioteca. La producció nova vindrà al juny. No sabem quina, però tindrà la Clara Segura i en Pere Arquillué d'actors.
Va ser candidat a dirigir el TNC. No va ser escollit. Com ho porta?
Estava preparat perquè em diguessin que no, perquè proposava un model que ells no volien: que el director no fos només director artístic, sinó de tot el teatre. Volia canviar l'organigrama. A més, el treball, el bagatge i les raons de Xavier Albertí devien ser més sòlides que les meves, que són intuïtives. Té més pes i anys d'experiència, i és òptim. Quan em van dir que no em va saber greu, però ara ja ho he oblidat.
Com aguantarà el teatre el 2013?
Ja ha baixat el públic un 30%. Els teatres estan mig tancats. S'està retallant molt: no les grans estructures, però sí els artistes. El teatre evolucionarà poc i haurà de buscar altres vies. Potser hi haurà coses que moriran pel camí, sobretot en el nostre país, que hi va haver una bombolla cultural. I és molt trist, perquè costa molt obrir una sala i un minut tancar-la. S'ha de replantejar tot, també l'excés de normatives.
Al teatre li falta autocrítica?
Sí. Ho deia Xavier Albertí: hi deu haver coses que nosaltres hem fet malament. No són les més importants, però és veritat que la societat no ha trobat les respostes que buscava en la cultura o el teatre. Ho hem de fer millor. Ara bé, si et volen ofegar, et poden matar. No s'està prioritzant bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario