Tot tipus d’històries



Font: Begoña Barrena (elpais.com)
Avui mateix s’estrena oficialment la nova versió d’Una història catalana, de Jordi Casanovas, al Teatre Nacional. Després de l’èxit que va tenir la primera versió, quan es va estrenar el 2011 dins del projecte T6 de la Sala Tallers, i a causa de l’abast d’unes trames que recorren dues dècades de la història recent del nostre país, des de la Transició fins a la Barcelona postolímpica, Casanovas l’ha reescrit ampliant-la i millorant-la per tal que no decebi ningú. Amb un repartiment gairebé tot nou (a excepció d’Andrés Herrera, Pep Cruz i Borja Espinosa), una segona part diferent i uns últims 45 minuts trepidants que són la gran traca d’aquest ambiciós western català, la nova història catalana manté l’eslògan d’advertència: “Catalunya, terra d’acollida, vés amb compte”.Una història catalana. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran. Fins al 7 d'abril.
Lluïsa Cunillé recupera els mites grecs i les tragèdies clàssiques en una història que, des de la contemporaneïtat, inclou uns quants dels seus protagonistes. Ara Ulisses és un enginyer emigrant que es troba amb quatre dones de la Grècia clàssica: Electra, Fedra, Medea i Antígona. La primera torna de l’enterrament de la seva mare, la segona havia estat enamorada d’ell, la tercera acaba de sortir de la presó per haver matat els seus fills i la quarta és la germana d’un terrorista buscat per la justícia. La nova odissea deixa de ser èpica per limitar-se a la supervivència. Escrita el 2003 per a la companyia Hongaresa de Teatre, el nou muntatge d’Aquel aire infinito compta amb la direcció de Paco Zarzoso, un dels grans aliats de la Premi Nacional del Literatura Dramàtica 2010. Aquel aire infinito. Sala Beckett. Fins al 3 de març.
Pel que fa a la nova història de Josep M. Benet i Jornet, només ens avança que es tracta de la tercera peça de la trilogia iniciada amb Soterrani (Sala Beckett, 2008) i seguida de Dues dones que ballen (Lliure, 2011). Com les anteriors, aquesta és també una obra de cambra, és a dir, amb pocs personatges i màxima tensió dramàtica, i que s’estrena en un teatre de Gràcia sota la direcció de Xavier Albertí. La primera va ser per a dos homes, la segona per a dues dones, i aquesta, per a un home, interpretat per Jordi Boixaderas, i una noia, Clàudia Benito, que coincideixen sota la pluja. Com dir-ho? Teatre Almeria. Des de l’1 de març al 28 d’abril.
La vida es sueño de Calderón de la Barca, en canvi, és d’aquelles peces que, malgrat la seva condició filosòfica, tothom coneix. Ara arriba al Teatre Lliure en versió de Juan Mayorga i direcció d’Helena Pimenta en una producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico que va acaparar tots els titulars quan es va estrenar al Teatro Pavón de Madrid durant la tardor. Blanca Portillo es va endur els millors elogis fent de Segismundo. La vida es sueño. Teatre Lliure de Montjuïc. Del 7 al 17 de març.
I adreçada als més petits, torna una història de geòlegs i éssers diminuts que va tenir molt bona acollida la temporada passada, quan es va programar dins del cicle El Lliure dels Nens. Lava és un espectacle de creació belga que es representa en una carpa situada a la plaça Margarida Xirgu, que és l’espai on els tres geòlegs, interpretats per Pol López, Carla Rovira i Neus Umbert, treballen en la construcció d’un aparcament subterrani. Una recerca arqueològica viva i en directe que demana la participació activa dels espectadors. Lava. Teatre Lliure. Plaça Margarida Xirgu. Del 5 al 24 de març.

No hay comentarios:

Publicar un comentario