Juan Mayorga: “La imaginació d'un noi és molt seductora”

Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)

És un dels dramaturgs més reconeguts i respectat de l'Estat espanyol, tant a Catalunya com a l'escena internacional. Amb uns personatges extrets de la realitat però presentats sota d'un microscopi, es detecten pulsions intuïtives, quasi animals, que busquen les coincidències amb els espectadors. Professor de secundària en excedència, segueix vivint dels seus mons que imagina a sobre de l'escena i també fent adaptacions de textos clàssics (aviat arribarà una producció de La vida es sueño amb adaptació de Mayorga al Lliure). L'autor i director artístic del TNC, Sergi Belbel, confessa que sovint es passen textos abans de donar-los per acabats, com a lector de confiança. Les seves opinions, mesurades, sempre són encertades. Demà arriba puntualment una producció d'El chico de la última fila, un text que va escriure per a la companyia de la directora Elena Pimenta el 2006. Un grup d'amics van repescar-lo fa un parell d'anys i el van presentar en un local autogestionat (La Tabacalera). Posteriorment, entrarien a La Cuarta Pared de Madrid. Després de fer gira arreu, demà i dimarts debuta aquest títol a Catalunya, a la sala Ovidi Montllor de l'Institut del Teatre. Mayorga hi assistirà avui i aprofitarà per impartir una masterclass amb la directora Magda Puyo.

Habitualment, el que s'asseu a l'última filera d'un institut és el que vol passar desapercebut.

És cert que l'última filera de classe és una zona fosca per no ser observat, però és que també és el millor lloc per observar els altres companys de classe. Per a mi és el lloc de l'artista, des d'on examines possibilitats de vida dels demés. En l'obra, es comenta a partir de la formació d'un escriptor: el protagonista descobrirà, aquell any escolar, que és escriptor.

S'estableix una relació entre el mestre i l'alumne singular. A Oleanna (Romea, 2012) l'alumna se servia de mecanismes legals per dominar el professor universitari.

Parles d'una de les obres meves preferides de Mamet. El signe del nostre temps és
el conflicte. Qualsevol relació jerarquitzada, que abans era estable, ara es qüestiona contínuament. I no està malament que sigui així. Cal guanyar-se l'autoritat en tot moment. L'obra se situa tant a l'escola com a casa.

També està en dubte l'autoritat a casa.

Els alumnes no poden renunciar ni a l'escola ni tampoc a casa i tots dos espais tenen un conflicte creuat. La família és un espai més de tensions. Ara ja no mana el pare i s'enfada si no són tots a taula quan ell s'asseu.

L'adaptació d'aquesta mateixa obra al cinema a càrrec de François Ozon s'ha titulat Dans la maison(A casa). Sovint, els dramaturgs no reconeixen el seu treball al cinema.

No en tinc cap queixa. És una pel·lícula excel·lent que ha guanyat la Petxina d'Or de Sant Sebastià i el Sant Jordi a la millor pel·lícula estrangera. Ozon ha aconseguit fer una traducció al món francès (el meu text parlava d'una classe mitjana espanyola i ara és francesa). També ha fet una adaptació al llenguatge cinematogràfic i l'ha traslladat al seu univers.

En una aula, mana el que actua. A l'ombra queda qui no té èxit?

També potser molt actiu l'observador. El protagonista té una capacitat de comunicació i molta imaginació, fins al punt que arriba a ser un seductor. La imaginació d'un noi és molt seductora.

Darrerament, costa més veure obres signades per Mayorga
a Barcelona.

És veritat que hi va haver un temps en què m'hi prodigava més, sobretot amb els Animalario. Hi vaig ser amb Penumbra i tornaré amb l'adaptació de La vida es sueño. No he deixat de treballar. Ara tinc en cartellEl crítico (amb Juanjo Puigcorbé i Pere Ponce) a Madrid i estic a punt d'estrenar La lengua en pedazos, sobre Teresa de Jesús, en què debuto com a director. Espero que alguna arribi en breu a Barcelona. Els Animalario, com la majoria de les companyies, han patit el panorama econòmic tot i que tenen una bona gira d'El montaplatos. Les companyies s'handeredefinir.

L'IVA ha perjudicat l'assistència a les taquilles de Madrid, com a Barcelona?

Sempre dic que això no té lògica. Si algú compra el llibre d'El chico de la última fila paga un 6% d'IVA i si veu l'obra n'ha de pagar el 21%. Jo ho vaig escriure per posar-lo a escena, no perquè fos llegit! El damnificat és l'espectador. Crec que Madrid també nota la caiguda d'assistència de públic, com Barcelona. Imagina com deu ser a les altres ciutats. L'increment de l'IVA és un cop baix i injust culturalment, però és que és irracional a nivell recaptatori, perquè ha implicat una reducció de producció, amb la qual cosa ara s'ingressa menys.

La universitat en línia UNIR convoca els alumnes a la funció

Juan Mayorga està encantat de la iniciativa de la UNIR (la Universitat Internacional de La Rioja, a distància). El dramaturg considera vital que els centres de reflexió i anàlisi com són les universitats s'interessin pel camp de l'emoció i la poètica que proporciona el teatre, l'art en directe. De fet, la sessió de demà a les vuit del vespre tindrà la presència del mateix Mayorga per poder compartir debat entre els espectadors. Dimarts es repeteix funció de la companyia El chico de la Fila de al Lado. La relació entre universitaris i teatre itinerant evoca també l'aventura de Federico García Lorca amb els seus companys universitaris de La Barraca. Aquesta iniciativa es manté, avui, afortunadament.