La guerra de classes segons la 'Senyoreta Júlia'



August Strindberg va escriure Senyoreta Júlia per ensorrar l'actriu protagonista, la seva muller. Detestava totes les dones, però sobretot la seva. I malgrat la misogínia de l'autor, Senyoreta Júlia ha passat al repertori canònic del teatre universal perquè és brillant, complexa i transgressora, en la temàtica i en l'estructura. "Si deixem les tonteries de Strindberg, els seus problemes mentals amb les dones, hi veiem rols que estan condemnats a representar uns personatges. Penses: «Tant de bo algú els tregui d'aquí»", afirmava ahir Julio Manrique, actor i director del Teatre Romea. Aquest divendres s'estrenarà al seu teatre una reescriptura del clàssic, dirigida per Josep Maria Mestres, que farà temporada dins el festival Grec.
El dramaturg Patrick Marber és qui va fer una pentinada al text de Strindberg que s'havia estrenat el 1889. Li va polir l'odi a les dones que l'autor confessava ja a les primeres pàgines, li va donar un to sec però empàtic amb els personatges i va posar l'accent en la lluita de classes situant l'obra a l'Anglaterra del 1945, després de la Segona Guerra Mundial, just en la nit de la primera victòria laborista que faria caure Winston Churchill. "Ressona molt actual la situació de la Senyoreta Júlia de Marber. En una Anglaterra trista i deprimida, hi ha la sensació que tot pot canviar. Tot està enlaire", deia Mestres. I Manrique hi afegia: "I la pasta! Quan apareix la pasta a escena passa a ser la protagonista".
L'obra descriu un triangle amorós tràgic entre una aristòcrata, un criat i la seva nòvia de tota la vida, una dona senzilla i pràctica que pertany a la mateixa classe. Però més que centrar-se en la guerra de sexes, "que hi és i és terrible", diu Mestres, la versió posa en relleu "la dificultat de ser algú a la vida, d'assolir un nou estadi", que és el que busca el pretendent pobre tirant l'ham a la senyoreta, una dona ferida per una relació anterior i víctima del seu rang i la seva família. L'obra agafa un to de cinema negre.
Canviar perquè res no canviï
Cristina Genebat interpreta aquesta senyoreta Júlia que també planteja un debat polític sobre l'arrel del conservadorisme. "Fa pensar en qui vol que les coses no canviïn i quina relació té això amb tenir diners o no. No està gens clar qui és més o menys progressista", diu l'actriu i traductora del text. Fins i tot sembla que els rols es capgirin i siguin els criats els que estiguin més còmodes sota unes categories inamovibles. "Hi ha aquella reflexió d' El Gatopardo : cal que tot canviï perquè no canviï res", afegeix Mestres.
Julio Manrique interpreta el criat coprotagonista i Mireia Aixalà és la serventa de la senyoreta Júlia. En l'equip actoral hi ha la complicitat forjada en les obres dirigides per Manrique, a la qual s'ha afegit Mestres. Va ser el director que li va donar les primeres oportunitats a Manrique, i ell ha volgut tornar-li el gest en la seva primera temporada al capdavant del Romea. "És el plus humà de les nostres propostes, del qual estic convençudíssim", defensa l'actor. A canvi, Josep Maria Mestres li torna elogis sincers: "Amb tan bons actors, que fan alta cuina servida al moment, que fugen dels llocs trillats, un director el que ha de fer és no fer nosa".
Font: Laura Serra (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario