Pot petit de confitura
Remei Goldoni. Assegura Lluís Pasqual que, sovint, el públic l'atura pels passadissos i li demana que faci un Goldoni. Només n'ha dirigit un parell (Un dels últims vespres de carnaval, el 1985, i La famiglia dell'antiquario, el 2007), però tothom el relaciona amb aquest autor. Pasqual ha accedit a fer Els feréstecs. Serà a la Fabià Puigserver i, de moment, en programa 37 funcions, tot i que confia a poder prorrogar-la. És l'obra amb més sessions de la temporada vinent al Lliure, que es va presentar ahir. Una altra gran aposta és la invitació de T de Teatre amb el nou text d'Alfredo Sanzol:Aventura! S'ensuma també una possible pròrroga. . L'última gran opció és la de Josep Maria Mestres que proposa una dramatúrgia amb 7 de les 17 càpsules de Mark Ravenhill de Dispara, agafa tresor, repeteix (del 31 de gener al 3 de març). Si la Sala Fabià Puigserver està cridada a reclamar l'atenció del gran públic, el Lliure posa la lupa en la jove autoria, també: Pau Miró (Els jugadors) fitxa com a autor resident en una temporada que també inclou Jordi Casanovas, a Gràcia (Pàtria). També s'insisteix en el Festival Neo (tot i que no figura en el programa oficial) i estudia cedir l'Espai Lliure a acabats de llicenciar en art dramàtic: el projecte és la cessió d'espai per donar-se a conèixer professionalment. Es retorna a la sessió única de Cartes lliures, impulsada per Pau Carrió, ara amb un cicle sobre la memòria europea que permetrà analitzar els fets històrics del continent des de la Revolució Francesa fins a la Segona República, vist pel tamís artístic. Ara s'aposta pel pot petit amb la bona confitura.
L'any passat, Pasqual es va encomanar al Cristo gros, amb grans apostes i l'èxit de la temporada ha resultat ser al Lliure de Gràcia: Els jugadors (9.400 espectadors, si es manté el ritme d'entrades del 90% d'ocupació, en la pròrroga actual). A la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc Quitt és la que ha tingut més assistència, amb 8.613 espectadors (68%). Per a la temporada vinent, es recupera l'Hedda Gabler, vista per David Selvas, amb una esborronadora Laia Marull de protagonista. I Francesc Orella en el paper de catedràtic, que havia de fer aquesta temporada però una relliscada inoportuna a l'estació de tren el va obligar a operar-se el peu.
Dels 31 títols, 21 corresponen a produccions del Lliure. Pasqual aspira a signar una programació lluminosa, que retrata amb la intel·ligència de la ironia la crisi actual, per superar la mirada negra, més pròpia de l'edat mitjana, diu.
La primera temporada de Pasqual presenta unes xifres més pobres (73.000 espectadors, 68% d'ocupació i una recaptació de 925.000 euros) que l'última de Rigola. És cert que el comiat de Rigola va ser amb dades rècord (79.515 espectadors amb un 75,7% d'ocupació i va superar el milió de recaptació). I que Pasqual ha hagut de retallar tres espectacles per garantir un 2011 sense dèficit i dibuixar-ne un altre sense números vermells per al 2012, “si no hagués retallat els espectacles, la programació del Lliure no hauria començat fins al gener”, deia ahir alleujat. Només una dada: El Lliure dels nens ha costat 300.000 euros i n'ha ingressat 30.000, tot i vorejar l'ocupació total. Una inversió, en paraules de Lluís Pasqual, que repeteix convençut en aquest programa.
De la coproducció a la sala d'exhibició
Animalario amb El montaplatos, Carmen Machi i Miguel del Arco amb Juicio a una zorra i la Compañía Nacional de Teatro Clásico amb La vida es sueño. Són tres produccions de companyies contrastades madrilenyes que fan servir el Lliure com a sala d'exhibició. El que l'any passat eren coproduccions ara són simplement un acord per disposar d'espai a la ciutat de Barcelona. No hi ha intercanvi; n'hi va haver, en canvi, amb La nostra classe, de la Factoria Escènica Internacional (FEI), per En la luna, d'Alfredo Sanzol, per citar-ne un exemple. I amb Quitt, coproduït entre el CDN i el Lliure amb el mateix repartiment d'actors. Sanzol i T de Teatre prometen un viatge interessant a Aventura! després d'un convincent Delicades, estrenat al Grec'10 i que ha fet temporada al Poliorama; Tortell Poltrona (Grimegias) Sergi López i Jorge Picó (30/40 Livingstone) són altres invitacions.
El Teatre Lliure també ha signat un acord amb BCN 216, amb la qual oferirà petits recitals abans d'algunes sessions, a part de figurar en peces teatrals puntualment.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario