L'epopeia de Belbel al TNC



Explicava ahir Sergi Belbel que el primer cop que va anar al Teatre Nacional de Catalunya, d'espectador, va ser el 1997 per veure L'auca del senyor Esteve dirigit per Adolfo Marsillach. Recorda que tenia sentiments oposats: per una banda, en comprovar la magnitud de la platea i, (sobretot) de l'escenari va veure l'espai com un repte per a un director escènic. Allà es podria fer allò que tothom envejava dels teatres europeus. Aquesta il·lusió se li va fer amargant quan es va adonar que, com a autor, mai cap dramaturg català seria capaç d'omplir i fer vibrar aquell espai. Amb la temporada que tanca els seus anys de direcció artística vol trencar aquell miratge. Afortunadament, en 15 anys, l'autoria catalana ha passat de donar cops de colze per entrar en les alternatives a rebre l'alternativa a la Sala Gran del TNC i a algunes sales privades. L'autoria s'ha fet gran.
Belbel mantenia el perfil que ja havia marcat Domènec Reixach durant els seus anys de direcció (del 1998/99 al 2005/06). De fet, Belbel, ja un director respectat al costat de la seva progressió d'autor, partia de l'organigrama del T6. Era una mena de continuisme. Com a director està dalt del pòdium amb Agost i Dissabte, diumenge i dilluns. Dels 17 títols més vistos en 15 anys al TNC, 6 estan dirigits per Belbel.
De bon començament, es va voler fer notar un cert aire renovador. Va voler impulsar les companyies, la dansa i el teatre al carrer. Aquestes noves línies han estat els primers a patir les escapçades pressupostàries. Belbel també ha potenciat el T6, un cicle que, durant alguns anys, havia funcionat a patacades. Els últims anys, s'han blindat amb una companyia d'actors pròpia i creant grups homogenis d'autoria. També va fer evident la voluntat de recuperar patrimoni. Són molts els autors que ell ha aconseguit pujar a escena: des de Brossa fins a Vinyes, des de Sagarra fins a Maria Barbal i Jesús Moncada. També Rodoreda amb La plaça del Diamant (una companyia va aguantar, pràcticament, tota la temporada entre funcions a la sala Gran i gira per tot Catalunya) i Aloma (un musical amarg amb Dagoll Dagom). Belbel encara no ha aconseguit situar les produccions del TNC al mapa internacional. Ho podia haver intentat amb Llits i amb Tranuites Circus, dos productes de circ contemporani i amb música de Lluís Llach.
El Sergi Belbel autor demana temps per a escriure al director escènic i al director artístic, un virus que també patia Àlex Rigola. Tots dos, van viure una època d'esplendor teatral amb el suport de les administracions. Rigola, respira, alleujat perquè es va salvar de les darreres retallades inclements. Belbel ja les ha patides. Fins a deixar en 14 títols el cartell del 2011/12. Ara, per fi, ha recuperat 17 títols. L'Itaca del Belbel autor ja és a tocar. El conseller de Cultura Ferran Mascarell augurava que no desapareixerà per la seva connexió amb el públic a través d'intel·ligència i emoció, dels programes artístics com a autor i director. El Belbel director artístic té temps per emocionar-se fins al 30 de juny del 2013.
Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario