Peyu, un dels hereus que fa humor en català
És hora que comenci l'espectacle i no apareix ningú enlloc. El públic espera. I com que l'estrella no apareix, un tècnic de so s'excusa per l'actor i intenta entretenir el públic. Així comença l'espectacle de Peyu, Jo tinc un amic que... , un dels pocs representants del monòleg en català que hi ha a la cartellera barcelonina. Joan Pera i Peyu coincideixen que el tarannà català no és gaire de la broma, que el drama "agrada més als senyorets", diu Pera.
Veure Capri en el vell que interpreta Peyu a escena -entre una galeria d'amics, coneguts i saludats que deixa verds- no és gens estrany. "Em surt de manera natural. Quan crees un espectacle no penses a fer-ho com el Capri. És inconscient: hi deu haver el Capri i hi deu haver el Buenafuente -confessa-. Sobre referents, jo dic que sóc molt consumidor d'humor i sí que havia escoltat els seus monòlegs", explica. Peyu també és de l'escola de l'actor-còmic: al seu espectacle hi ha més interpretació que gag, més comèdia clàssica que stand-up comedy . "No sabria estar-me plantat i explicar una història. Trobo més atractiu fer-ho passar per un personatge real amb qui et puguis identificar, i el Capri tenia molt d'actor, era versemblant", defensa.
Les amistats, els embarassos, els fills, les nòvies, la feina, els calçasses, són els temes que va desgranant l'humorista osonenc a Jo tinc un amic que... . "Són temes pròxims que podria tractar qualsevol, però la gràcia és que la perspectiva és la d'un personatge una mica ignorant", explica. En els últims tres anys ha fet 100 funcions de l'obra, amb temporades al Teatreneu i l'Alexandra. Ara el porta de gira (el 15 de juny a Manresa, el 30 a Torelló), però ja pensa a jubilar el tècnic de so: ha començat a preparar amb el director Joan Roura una conferència extraterrestre.
Font: Laura Serra (www.ara.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario