L'HABITACIÓ BLAVA

TEXT: DAVID HARE

TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT i DAVID SELVAS

DIRECCIÓ: NORBERT MARTÍNEZ i DAVID SELVAS

INTÈRPRETS: NAO ALBET, MARÍA RODRÍGUEZ, ÀUREA MÀRQUEZ i DAVID SELVAS

PRODUCCIÓ: LA BRUTAL

TEATRE ROMEA

Deu escenes, deu trobades sexual, tot tipus de desitjos, de frustracions, es donen cita al damunt l'escenari. Insatisfets o no aquests personatges intenten trobar alguna cosa. Res dels foscos que havia a la versió anglesa, aquí tot està present, els actes sexuals es mostren explícitament, sense pudor, un darrera l'altre. No hi cap amagar res, però el bon gust també està sobre la taula. Has de saber què estàs veient, i encara que no ho sàpigues no serà res groller ni que no hi hagis vist alguna vegada en algú altre mitja com el cinema o la televisió.

Hi ha poc text, massa poc, pel meu gust i molta acció. No només sexual també audiovisual, necessària pel muntatge. La seva responsable, la Mar Orfilla recrea un ventall de sensacions, fora dels moments del cos, que posen a l'espectador en un altre ambient, allunyant-lo per una estona de les escenes i apropant-lo a un món més metafísic i general. Perquè després de tot és això el que vol, que en algun moment et puguis sentir identificat amb alguna de les deu escenes del muntatge.

Quatre actors nus, no només de cos sinó també d'ànima. Ensenyar més o menys les parts íntimes és el de menys, ho important és entregar-se 100% a l'obra. I en aquest cas resulten més convincents els homes que les dones. Amb un dels millors David Selvas dels últims muntatges i un Nao Albet que segueix perfeccionant allò de tocar tots els pals. Ah, i hem descobert una nova faceta, cantant. 

Primera producció de La Brutal, arriscada i controvertida. El teatre ha de tenir risc, ha de mostrar coses noves i esperem que aquest sigui el camí que s'inicia amb L'habitació blava. És hora d'arriscar, perquè de vegades, com en aquest cas, val la pena.