‘I'm the wind': la resposta, al vent


I am the wind ha possibilitat el retorn del director Patrice Chéreau a Barcelona després de fa ben bé 15 anys (“el primer cop que vaig venir a Barcelona cap de vosaltres havia nascut”, deia irònic i reptador ahir a la tarda el director francès). La versió de Simon Stephens guanya en musicalitat a la versió francesa, celebra Chéreau que encara ara investiga què diu i què passa en aquest text de Jon Fosse, un autor ben reconegut a Europa però que “fins aquesta producció, no interessava a l'escena anglesa ni nord-americana”. I am the wind es podrà veure des d'avui i fins diumenge al Lliure de Montjuïc, dins del Grec. La companyia no vol revelar les sensacions de l'obra i convida a veure-la en directe: “La resposta és al muntatge”, deia ahir Chéreau.

Dos amics salpen en vaixell i mantenen una conversa, horitzó enllà. Si Chéreau destaca com una de les temàtiques les mirades a la mort, els dos actors, Tom Brooke i Jack Laskey, hi troben on pouar sobre l'amor. Ni actors ni director revelen gaire més, només que l'acció a vegades passa en un espai que es belluga (suggerint un vaixell) i d'altres no. Es mosseguen els llavis perquè sigui l'espectador que respongui als seus estímuls i faci la seva composició de lloc. Inquietant. En tot cas, Brooke comenta que el personatge de Jack pregunta, “potser per entendre el que passa”.

Thierry Thieû Niang, que col·labora des de fa anys amb les posades en escena a teatres i òperes de Chéreau ha aportat el llenguatge físic entre els dos personatges, el que ha fet que la peça compti amb dos éssers “que tothom s'hi pot identificar”, comenta Chéreau. El director considera que l'autor “és concret perquè explica coses concretes”, tot i que escriu sense signes de puntuació, cosa que “fa que el text floti”. Per Fosse i també per Chéreau és bona la definició de teatre de García Lorca: “Un poema que s'aguanta dret”. Fosse juga amb els silencis i també amb les reiteracions que donen una musicalitat inconfusible, a parer del director. El fet que els personatges no tinguin nom, que la posada en escena arrenqui amb dues sabates, fa que alguns crítics la relacionin amb Tot esperant Godot. Per Chéreau, l'obra és beckettiana com molts dels textos d'avui. Thierry Thieû Niang, dirigia la primera part de l'assaig buscant improvisacions en el moviment, en el cos. La segona part, era Chéreau el que treballava a partir de la paraula. El repte ha estat desxifrar el text de Fosse a partir d'aquesta metodologia.


‘Debut' en anglès

Feia set anys que Chéreau no dirigia teatre. Fa uns mesos, va començar a llegir-ne i va descobrir Somni de tardor de Fosse. El mateix editor també li va proposar la que ara es veurà al Lliure (gràcies a una coproducció entre Grec, Festival de Viena, Les Nuits de Fourvière i el Festival d'Avinyó). Aquest text va servir, a més, perquè Chéreau complís amb la invitació del Young Vic de Londres de dirigir una peça. Tot i que aquest teatre anglès li proposava un Shakespeare amb ampli repartiment, va acceptar l'oferta d'un text contemporani amb només dos actors. Chéreau per ara no prepara més teatre i sí una òpera, a tant llarg termini que “ja trobarem moments per parlar-ne”, va tancar la conversa misteriós.


Font: Jordi Bordes (www.avui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario