Peter Brook despulla Mozart

Pocs noms susciten tanta unanimitat en la reverència com el de Peter Brook (Londres, 1925). No hi ha camp (teatre, òpera, cine i escriptura) en què no hagi desplegat el seu talent en una immensa trajectòria. Anglès de naixement, Brook està estretament lligat a l'escena francesa des que va fundar el 1971 el Centre International de Recherche Théâtrale i tres anys després reobrís el Théâtre des Bouffes du Nord. Amb aquesta companyia presentarà tres dies al Mercat de les Flors la seva adaptació de La flauta màgica, de Mozart, en una nova incursió en l'òpera, un gènere amb el qual ha tingut una relació discontínua.

Dotze anys després de Don Giovanni, Brook torna a Mozart amb una versió despullada de La flauta màgica, un projecte llunyà que va haver d'anar endarrerint per diverses circumstàncies. Amb aquest espectacle, el veterà artista es torna a distanciar d'aquest model tradicional operístic, en què es va sentir encotillat durant la seva època al Covent Garden i el Metropolitat de Nova York.

El primer repte

Brook és fidel a l'austeritat que marca la seva trajectòria dels últims temps en l'adaptació. «He vist, en els últims 30 anys, moltes posades en escenes de Mozart. I puc constatar que el primer repte per al director i l'escenògraf és tota aquesta imatgeria que jo considero massa imponent: la imatge que s'espera i es projecta pesa massa sobre la resta», va afirmar el director en una entrevista amb el periodista i músic David Sanson.

Així, Brook va començar a treballar l'òpera sense cap element escenogràfic, allunyant de la seva proposta qualsevol projecció, simbolisme o decorat que molesti. Només set joves cantants, dos actors i un pianista per accentuar el caràcter teatral de la representació, i també per acostar-la a l'espectador.

Estrenada al festival de tardor de París, al Théâtre des Bouffes du Nord, el mes de novembre passat, arriba ara a Barcelona per a tres úniques funcions una adaptació que Brook firma amb el compositor Franck Krawczyk i la seva col·laboradora Marie-Hélène Estienne. Tots tres uneixen el seu talent en una peça que busca la tendresa i la màgia d'una òpera eterna.

Font: Jose Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)