El Lliure remunta



Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Fa només una setmanes, el Lliure per aquestes dates havia d'estar tancat afectat per un expedient de regulació temporal de treballadors. Ahir, en canvi, convidava a l'optimisme amb unes dades d'ocupació, d'assistència i de recaptació rècords i un cartell ambiciós. Tot i que hi falti la dansa, el cartell recupera directors com ara Àlex Rigola, Sergi Belbel i Joan Ollé. També aprofita la bona tirada de L'onada (100% amb grups sencers al carrer) i Els feréstecs (97,5%). També tornen produccions internacionals i es manté l'espai Aixopluc, amb peces de petit format emergents que surten de les sales deixant espectadors al carrer. I, d'entre moltes altres sorpreses, Oriol Broggi farà una dramatúrgia de Juan Marsé: Adiós a la infancia, una aventi de Marsé, amb música de Jaume Sisa. Rigola torna amb un Bolaño. Belbel accepta el repte d'acompanyar Emma Vilarasau a superar el tràngol de Dies feliços, de Beckett. Ollé repesca un antològic i càustic A la ville de... Barcelona, que només es va fer quatre dies al Grec del 2012 i que “no la va veure tot el públic que es mereix”, sentenciava amb raó Pasqual. Casanovas segueix sent director resident i Pau Miró, autor resident. Per això, amb Guillem Clua, s'han empescat La revolució no serà tuitejada. Miró també fa la dramatúrgia de Marsé. I Casanovasamenaça, des de Nova York, amb Una sèrie de teatre, tota una suggeridora incògnita.
Pasqual comptarà amb tres direccions: la repetició d'Els feréstecs, una coproducció amb El caballero de Olmedo amb la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico i la Kompanyia del Lliure (llegiu la peça a sota) i un bombó per obrir la temporada (el 7 de setembre!): Recordant la Fedra, amb text de Salvador Espriu. Aquest treball rememora la peripècia de la producció Una altra Fedra, si us plau, en què no es va poder estrenar a Girona perquè, just aquella nit, van detenir un dels actors, que també ho era d'Els Joglars: Gabriel Renom. La producció es va poder reprendre gràcies a un valent estudiant que va assumir ser l'antagonista de tota una Núria Espert en quatre dies: Abel Folk.
El curs 2013/14 busca ser saludable per a l'espectador, “confortable” però no en el sentit acomodatici ni d'entreteniment, sinó en el que el públic comparteixi respiració amb el que es diu i es viu a escena. Per Pasqual, la millor cita de la temporada que ara s'acaba (i que s'ha endut tres ànimes del Lliure com Anna Lizaran, Gonzalo Canedo i Joan Montanyès, Monti) és la d'una espectadora anònima que demanava dues entrades per a un espectacle (no en sabia dir el títol) “que me l'ha recomanat el metge”. Tota la programació a www.teatrelliure.com).
Rècord, sí
De fet, esperona Pasqual, aquesta connexió amb la realitat i solidaritat entre companys és el que ha permès al teatre sobreviure un any molt difícil que, insospitadament, ha acabat sent molt favorable a la taquilla. Tot i la incertesa dels primers mesos, mai el Lliure havia aconseguit, segons Pasqual, un total de 80.700 espectadors, 7.890 més que la temporada anterior, que sumats al programa Aixopluc arriba als 89.550 espectadors, 16.740 més que la temporada anterior. La Temporada ha inclòs 26 espectacles i 363 funcions (aquestes xifres i les dades que segueixen no inclouen els espectacles del Projecte Aixopluc).El percentatge d'ocupació total de la temporada és del 75% (7,5 punts per sobre de la temporada anterior). Per espais, el Lliure de Montjuïc obté un 69% (10 punts més que la temporada anterior) i el Lliure de Gràcia, un 88,6% (1 punt més que la temporada anterior).La recaptació prevista és de prop d'1.050.000 euros (sense IVA), uns 200.000 euros més que el curs passat.

‘Kompanyia' estable en moments crítics

El director Lluís Pasqual recordava ahir que els van avisar, el 1976, que era el pitjor moment per obrir una sala i per crear una companyia estable. Però ho van fer i van aconseguir, amb la plasticitat necessària, superar el tràngol. El 2013/14, el Lliure tindrà una tercera companyia. Després que Àlex Rigola també defensés una companyia pròpia (Pere Arquillué, Joan Carreras, Chantal Aymée, Julio Manrique...), la kompanyia d'ara torna a néixer en èpoques de vaques magres. La formen sis joves actors: Paula Blanco, Pol López, Mima Riera, Javier Beltrán, David Verdaguer i Laura Aubert. Serà una companyia de la mateixa corda generacional, que permeti identificar-se amb la generació perduda: aquella que té la millor formació però ha topat amb la fredor del mercat laboral que els expulsa a fer de científics o de cambrers a Europa. Ara en seran sis, però al final de temporada en sumaran tres més en un projecte dramatúrgic que relligarà dos shakespeares: l'Enric IV i l'Enric V.

No hay comentarios:

Publicar un comentario