De la Mercedes a la Seat

Stuttgart és la ciutat alemanya que, es diu, ha crescut al voltant de la fàbrica de Mercedes. I també d'una altra prestigiosa firma automobilística com Porsche. Bastant més modesta és Seat, la marca barcelonina per excel·lència. Dos sectors, molt més l'espanyol, que van entrar en crisi amb l'enfonsament econòmic. Sobre aquest bàsic suport argumental va néixer una col·laboració entre el Romea i el Schauspiel de Stuttgart per emprendre un projecte bilateral. L'amistat entre els directors dels dos teatres, Calixto Bieito i Hasko Weber, va apuntalar la idea de muntar dues obres amb elencs, autors i directors catalans i alemanys.

La idea era fomentar un intercanvi teatral en un díptic amb el títol inequívoc de People, cars & oil (Persones, cotxes i gasolina), de dues obres que s'exhibeixen amb un intermedi per als canvis escenogràfics. Josep Galindo va ser el director català que va tutelar sis intèrprets alemanys a Das gestell (El prototip), text que firma Soeren Voima, també germànic. L'alemanya Annette Pullen, per la seva part, va treballar amb Mercè Arànega, Jordi Andújar, Cristina Gàmiz, Oriol Genís, Mireia Pàmies i Carme Poll a Car wash (Tren de rentat), del polifacètic Marc Rosich.

Tres trobades prèvies, entre autors i directors, i una cimera final de 10 dies amb els dos equips van polir els detalls de dues obres unides per l'humor i pel fet que són absolutament diferents. Galindo dirigeix una comèdia social, gens realista i molt simbòlica, amb una parella del món universitari i ecologista que s'ha d'enfrontar a un dilema ètic. A ell li han ofert una feina a la Mercedes que no pot rebutjar perquè la dona està embarassada. L'obra s'interroga, diu el seu director, sobre si l'actitud individual és capaç de canviar el món o sobre els sacrificis a què obliga la societat del confort.

Barreja lingüística

Rosich, mentrestant, ha teixit una peça «barroca i una mica rara i pop» amb un retrat de personatges en aquesta crisi de valors i econòmica. Mercè Arànega, per exemple, encarna una venedora de pisos atrapada en una ciutat fantasma. L'autor, a més, ha recorregut a una barreja idiomàtica, amb català i castellà, com a metàfora d'aquesta pèrdua vital.

El resultat ha estat molt ben acollit a Stuttgart, on es va estrenar la proposta el 4 de maig, i en un bolo del 6 de juny a Salamanca dins del FÀCYL, festival que dirigeix Calixto Bieito i que també és coproductor del muntatge.

No han faltat, recorda Galindo, moments de Lost in translation i sorprenents coincidències. Car washs' obre amb la frase: «Quan la Seat esternuda el país sencer es constipa». També se sent a Das gestell. Amb la Mercedes.

Font: Jose Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)