Massa resistents

Neguitós per l'amenaçant llei òmnibus, que vol esgarrapar-li totes les seves competències executives, però confiat que s'acabarà imposant el seny, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) ha complert les seves obligacions i ahir va presentar, primer al Parlament –amb la presència, imprevista però lògica, del conseller de Cultura, Ferran Mascarell— i després al sector –en un multitudinari acte al Museu Picasso–, el segon Informe anual sobre l'estat de la cultura a Catalunya.

Un totxo –per la forma, no pel contingut, que en alguns punts és superficial i poc incisiu– de 271 pàgines que intenta condensar les grandeses i misèries d'un sector molt ressentit per la crisi, però encara més, molt més, per la deriva de les polítiques culturals. Una deriva d'idees i de fets que ja no es poden maquillar ni amb números: en dos anys (el 2009 i el 2010), el pressupost que la Generalitat ha dedicat a la cultura s'ha reduït prop d'un 14%, al qual s'acumularà ben aviat un nou percentatge de dues xifres per les fortes retallades previstes.

La sensació de desencant profund traspua en tot l'informe (tot i que especialment en els àmbits de l'arquitectura i de les arts visuals), per bé que el president del Conca, Francesc Guardans, emfasitzava ahir el caràcter resistent del sector. “La cultura té una gran capacitat de sobreviure fins i tot en els moments més adversos”, llàstima, es va oblidar de dir Guardans, que per a molts creadors els límits d'aquesta supervivència estan vorejant la marginalitat. Resistents, sí, i potser massa i tot.

La cultura, opina Guardans, està aguantant molt millor la crisi que altres sectors. Com a mínim, ho va poder fer el 2010, que és l'any que ha analitzat l'informe. El 2011 ja no pinta tan bé, però ja es veurà, si prospera la llei òmnibus, si hi haurà un tercer informe que ho reculli. En tot cas, el 2010 va ser un any en què l'activitat cultural va minvar considerablement (en quantitat i, molt pitjor encara, en qualitat, o si es vol en risc, només cal fer una ullada a les cartelleres teatrals de l'any passat i comptar les reposicions d'èxits), però en canvi, i aquí sí que cal subratllar la gran fortalesa del sector, el consum cultural es va mantenir, i fins i tot en alguns àmbits, sobretot el del cinema català, els índexs van ser eufòrics. En un any tan dur i complicat, la millor notícia.

A més de cartografiar un a un tots els àmbits del sector, l'informe desplega dues reflexions transversals –que en el de l'any passat es van dedicar a les dimensions econòmica i social de la cultura. Enguany, els dos accents es posen en la presència, més aviat absència, de la cultura i les arts en el sistema educatiu català, i en la necessària interrelació entre turisme i cultura. Per al Conca, són dos camins que caldria explorar a fons, per així aconseguir trobar les dreceres que permetin e00l sector enfortir-se i plantar cara a la seva inestabilitat històrica.

L'informe es pot consultar a la web del Conca i, com el de l'any passat, està pensat per redreçar les polítiques culturals del país. Això, és clar, sempre que algú se senti al·ludit per redreçar-les.


Font: Maria Palau (www.avui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario