La Muntaner recrea un amor lèsbic al París de Picasso

Es van enamorar al París artístic i bohemi de principis del segle XX. El de Picasso, Hemingway, Apollinaire, Matisse, T. S. Eliot... Dues nord-americanes, l'escriptora i col·leccionista d'art Gertrude Stein, i Alice B. Toklas, hi van viure la seva història d'amor i van ser a la vegada protagonistes i testimonis de la revolució avantguardista. No en va, Stein va convertir el seu saló de la Rue de Fleures en el centre de l'avantgarde pictòrica i literària (Hemingway va ser alumne seu), mentre de les seves parets anaven penjant els quadros de Picasso, Gris, Matisse, Braque..., que també el freqüentaven. La Sala Muntaner rescata avui un muntatge que recrea la peripècia vital d'aquelles dues dones:Gertrude Stein i una senyoreta de companyia, amb Àngela Jové (Gertrude) i Blanca Pàmpols (Alice), sota la direcció de Josep Costa.

Estrenat el 2003 a la desapareguda sala Artenbrut, a partir de l'obra de Win Wells (Arkansas, EUA, 1935-1983), l'espectacle torna a la cartellera per l'interès de les intèrprets, que van voler tornar a ficar-se en la pell d'aquelles "dones modernes i rares, en el sentit més atractiu i ampli de la paraula", segons les defineix Costa. "Ara les actrius tenen una edat més acostada a la dels seus personatges", afegeix el director, que recorda "la bona repercussió de públic i crítica" que va tenir al seu dia el muntatge, que ara es representarà fins al 10 de juliol.

Juntes fins a la mort

L'idil·li de Stein i Toklas es va allargar més d'un quart de segle, des que es van conèixer el 1907 fins a la mort de l'adinerada escriptora i poeta, el 1946. Totes dues d'origen jueu, van sobreviure a les dues guerres mundials, al règim nazi del qual es van negar a fugir, però el càncer va truncar la seva felicitat. "L'obra és una comèdia que reflecteix l'alegria de viure que tenien, la gran comunió que hi havia entre elles, la seva química", sosté Pàmpols. "Reien molt, encara que també tenien les seves disputes i discrepàncies. Toklas era lletjota i no es depilava, com Frida Kahlo".

Una carta enviada per Toklas a Picasso, en què li comunica la mort de la seva estimada, obre la funció. Després els flashbacks esquitxen la dramatúrgia per pintar, a més de la relació lèsbica, un "retrat de la societat cultural de l'època", explica Costa. Sobre l'escenari, una taula i una butaca d'on pengen els peus de Stein.

Una rosa és una rosa

Stein i el seu germà Leo es van instal·lar a París el 1903 i van començar a col·leccionar teles de genis, molts per descobrir. Ella mateixa va ser retratada per Picasso en un quadro que va llegar al Metropolitan de Nova York. La seva carrera literària va despuntar amb Ser norteamericanos i va aconseguir gran notorietat el 1933 amb l'Autobiografía de Alice B. Toklas, que la va dur de gira pels EUA. El seu estil va deixar empremta per les repeticions de paraules en un intent d'extrapolar a les lletres el cubisme pictòric. "Una rosa és una rosa és una rosa" (del poema Sacred Emily) és la seva frase més recordada.