Revolta a la Beckett



Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Les revolucions de majors dimensions són les més petites. L'autor alemany Philipp Löhle va imaginar, l'any 2007, què passaria si un ciutadà decidís trencar amb el sistema sense enfrontar-s'hi, simplement abstenint-se'n. L'autor trasllada aquell “preferiria no fer-ho” de Bartleby, l'escrivent de Melville a l'extrem. És una revolta en tota regla sense que el personatge que la lidera en sigui conscient. Àlies Gospodin, dirigida per Moisès Maicas, es representa a la Sala Beckett de Barcelona fins al 31 de març. La Beckett repeteix la fórmula de la taquilla inversa (pagar el que l'espectador consideri just després de veure l'espectacle). Toni Casares, director de la sala, aclareix que aquesta opció “és més una proposta de reflexió sobre les formes de finançament que no pas una solució definitiva”. Gospodin decideix que menjarà d'allò que li proporcioni l'almoina per poder acariciar una llama. Es veu que és un fet habitual a l'Alemanya on hi ha subterranis per poder hostatjar-lo. El protagonista topa amb Greenpeace, que li pren l'animal, però ell segueix amb el seu ideal, sense haver de robar, ni tampoc abusant de les pensions que hauria de garantir l'estat del benestar. Aquesta ferma voluntat crea un error de sistema social que provarà de corregir l'entorn del protagonista. Hi ha un moment del text que diu: “Amb cinc milions d'aturats que hi ha al país i tots em proposeu feina a mi.”
L'obra la protagonitza Jacob Torres, que interpreta Gospodin. Mireia Aixalà i Pau Sastre interpreten una desena de personatges que provaran que el protagonista reflexioni. Però ell ni vol canviar ni tampoc vol anar a una masia, on probablement deixaria de ser un conflicte, perquè s'arraconaria de manera voluntària i deixaria de ser molest.
El muntatge de Löhle s'afegeix a una cartellera que fa una clara denúncia a la situació de crisi. El Tantarantana manté en cartell el Si no paguen, no paguem (versió de l'Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, del mateix autor). La Sala muntaner té programada la farsa Bildelberg (la colla de la Sala Trono imagina com són les sessions d'aquest influent i opac grup de poder mundial, en clau de cabaret desenfrenat). Hi seran fins al 7 d'abril. També La dona vinguda del futur, al TNC, fa una evident caricatura del consumisme. I al Romea, Roberto Zucco mostra un personatge outsider en una societat desestructurada. I, fins fa poc més d'una setmana, al Teatre Lliure es programava el Dispara / Agafa tresor / Repeteix, de Ravenhill, que feia un llistat de les violències possibles sota el paradigma de la llibertat i la democràcia, precisament.

No hay comentarios:

Publicar un comentario