Mostrando entradas con la etiqueta Jacob Torres. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jacob Torres. Mostrar todas las entradas

TEXTO: WILLIAM SHAKESPEARE
TRADUCCIÓN: MIQUEL DESCLOT
DIRECCIÓN: DULGALD BRUCE-LOCKHART
INTÉRPRETES: EMILIÀ CARRILLÀ, ORIOL CASALS, NÚRIA DEULOFEU, JOAN DÍAZ, GUILLEM FERNÁNDEZ-VALLS, SÍLVIA FORNS, IRENE JORDAR, MINGO RÀFOLS, JORDI ROBLES, CAROL ROVIRA y JACOB TORRES.
DURACIÓN: 2h 45 min (con entreacto)
PRODUCCIÓN: TEATRE AKADÈMIA EIX49
TEATRE AKADÈMIA

Ver sentir Shakespeare es lo que podemos hacer desde hace dos temporadas gracias a la asociación de uno de los actores de la compañía británica Propeller, Dulgald Bruce-Lockhart y el Teatro Akadèmia. Si el año pasado degustamos Romeo y Julieta, este año le ha tocado el turno a Com us plagui (Al vostre gust). Romeo y Julieta me gustó, pero Com us plagué me ha encantado. Tiene un dinamismo de entradas y salidas mayor, de tramas y subtramas, hay más vida, y más personajes electrizantes.

Te olvidas que está en catalán, que son actores que has visto otras veces en otros escenarios, son simplemente las palabras de Shakespeare, no hay versos, son emociones, sonidos, gestos, no hay artificio, todo es bello y fluye. Si una de las cosas que más cuesta es el verso y la dicción, aquí las voces de los actores están medidas, son naturales, lo que para el espectador es una especie de magia, donde no es él quien ha hecho el esfuerzo por entender un texto sino que es recibido por sus oídos con total normalidad.

Interpretativamente se nota que el director conoce el texto y el terreno por el que se mueve. El personaje de Rosalinda es un bombón que ha sabido perfectamente moldear y degustar Núria Deulofeu. Sílvia Forns repite con Lockhart que sigue sacando una luz muy viva de la actriz, toda alegría. Emilià Carrila i Mingo Ràfols, a pesar de que el dramatismo de sus personajes es mayor, se han desligado de las cadenas, a menudo interpuestas en algunos personajes de Shakespeare y su interpretación es libre y llena de fuerza.

Uno de los grandes aciertos del montaje es su puesta en escena. Ricard Prat i Coll ha sabido entender la filosofía del Akadèmia, utilizando los dos pisos y toda la magia que allí reside. Espectacular decoración y vestuario, que agilizan la acción, y no dejan que la atención se fije en nada más allá de lo realmente importante.

Desde mi más humilde asiento pido a la Mercè Managuerra y a todo su equipo que haga todos los posibles porque el año que viene haya una tercera asociación, queremos descubrir a Shakespeare de una manera entretenida y sin los esfuerzos por entender lo que se dice. Por una vez los espectadores somos entendidos y queremos más: más electricidad, más vida, más teatro, más Shakespeare vía Dulgald Bruce-Lockhart, PLEASE!

COM US PLAGUI

by on 16:58
TEXTO: WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓN: MIQUEL DESCLOT DIRECCIÓN: DULGALD BRUCE-LOCKHART INTÉRPRETES: EMILIÀ CARRILLÀ, ORIOL CASALS...
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , , , , , , , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
Un indià que ha fet les Amèriques arriba a un poble de la costa catalana amb una sorpresa: un nen de color. El petit -que al principi no té ni nom, és "el negre", i l'acaben batejant com a Jaumet- és rebut amb alegria i curiositat pels vilatans. Però l'atracció de fira entranyable passa a ser una amenaça quan es fa gran. Òscar Kapoya interpreta aquest noi que, d'adult, topa amb "el poble gris" que Santiago Rusiñol, des de la seva atalaia de burgès benestant amb la vida resolta, va poder deixar ben retratat en els seus contes i obres de teatre.
A Llibertat! -que es podrà veure a la Sala Petita de demà al 9 de juny- hi conflueixen tres qualitats rusiñolianes que van empènyer Josep Maria Mestres a posar en escena una obra estrenada el 1901 al Teatre Romea i que no s'ha vist mai. D'una banda, el pare de L'auca del senyor Esteve domina "l'ADN català, conté moltes de les coses que configuren la nostra manera de fer, inclosa la llengua", que és prefabriana. D'altra banda, hi ha la seva traça per la comèdia, la " indiosincràcia ", en diu Mestres, i també les seves maneres de "gamberro trencador" que enfurisma dretes i esquerres. I, finalment, hi ha el seu compromís social malgrat els seus privilegis. A l'obra denuncia "el racisme", però sobretot "la hipocresia d'un poble que no es considera racista", diu Sergi Belbel. Mestres hi afegeix: "I també denuncia la inconseqüència entre el que es pensa, es diu i es fa".
El director ha esporgat de valent el text original per deixar una versió "polida i punyent", afirma Belbel. Sense afegir-hi ni una paraula, acosta el clàssic a l'actualitat. "L'obra és un toc d'alerta. En els moments difícils, quan els llocs de treball i els privilegis perillen, és quan ens tornem més reaccionaris, i un lema com «primer els de casa» se'l fa seu gent que no ho hauria dit mai -opina Josep Maria Mestres-. Ara que el país va cap a un lloc que il·lusiona, és important de quina manera hi anem. Cal ser conscients que el primer és la justícia social", adverteix.
Un extens repartiment capitanejat per Roger Casamajor, Maife Gil, Tilda Espluga i Jacob Torres interpreta una comèdia coral que transmuta a drama íntim. "No sé si es tornaran a veure una vintena d'actors a escena. Hem retallat en escenografia però no en actors ni talent", va dir mestres. Llibertat! va ser víctima de la retallada de pressupost, que ha afectat tant la producció (l'escenografia costa la meitat i els exuberants vestuaris són reciclats) com el sou de tots els artistes.
"Estem ferits", diu Belbel
Sergi Belbel va resumir la situació crítica de la institució amb la frase: "Estem ferits". Després de retallar funcions, programa i la Sala Petita, la setmana passada es van acomiadar 11 persones. La gerent, Mònica Campos, va anunciar que era una "mesura de mínims" i que hi haurà "més mesures per fer sostenible el projecte".
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , , , , ,


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Les revolucions de majors dimensions són les més petites. L'autor alemany Philipp Löhle va imaginar, l'any 2007, què passaria si un ciutadà decidís trencar amb el sistema sense enfrontar-s'hi, simplement abstenint-se'n. L'autor trasllada aquell “preferiria no fer-ho” de Bartleby, l'escrivent de Melville a l'extrem. És una revolta en tota regla sense que el personatge que la lidera en sigui conscient. Àlies Gospodin, dirigida per Moisès Maicas, es representa a la Sala Beckett de Barcelona fins al 31 de març. La Beckett repeteix la fórmula de la taquilla inversa (pagar el que l'espectador consideri just després de veure l'espectacle). Toni Casares, director de la sala, aclareix que aquesta opció “és més una proposta de reflexió sobre les formes de finançament que no pas una solució definitiva”. Gospodin decideix que menjarà d'allò que li proporcioni l'almoina per poder acariciar una llama. Es veu que és un fet habitual a l'Alemanya on hi ha subterranis per poder hostatjar-lo. El protagonista topa amb Greenpeace, que li pren l'animal, però ell segueix amb el seu ideal, sense haver de robar, ni tampoc abusant de les pensions que hauria de garantir l'estat del benestar. Aquesta ferma voluntat crea un error de sistema social que provarà de corregir l'entorn del protagonista. Hi ha un moment del text que diu: “Amb cinc milions d'aturats que hi ha al país i tots em proposeu feina a mi.”
L'obra la protagonitza Jacob Torres, que interpreta Gospodin. Mireia Aixalà i Pau Sastre interpreten una desena de personatges que provaran que el protagonista reflexioni. Però ell ni vol canviar ni tampoc vol anar a una masia, on probablement deixaria de ser un conflicte, perquè s'arraconaria de manera voluntària i deixaria de ser molest.
El muntatge de Löhle s'afegeix a una cartellera que fa una clara denúncia a la situació de crisi. El Tantarantana manté en cartell el Si no paguen, no paguem (versió de l'Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo, del mateix autor). La Sala muntaner té programada la farsa Bildelberg (la colla de la Sala Trono imagina com són les sessions d'aquest influent i opac grup de poder mundial, en clau de cabaret desenfrenat). Hi seran fins al 7 d'abril. També La dona vinguda del futur, al TNC, fa una evident caricatura del consumisme. I al Romea, Roberto Zucco mostra un personatge outsider en una societat desestructurada. I, fins fa poc més d'una setmana, al Teatre Lliure es programava el Dispara / Agafa tresor / Repeteix, de Ravenhill, que feia un llistat de les violències possibles sota el paradigma de la llibertat i la democràcia, precisament.

Revolta a la Beckett

by on 15:16
Font: Jordi Bordes ( elpuntavui.cat ) Les revolucions de majors dimensions són les més petites. L'autor alemany Philipp Löhle va ...
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
"A Alemanya hi ha molts peruans que passegen amb una llama -explica, per sorpresa dels periodistes catalans, el dramaturg alemany Philipp Löhle (Ravensburg, 1978)-. A canvi de poder-la acariciar, cobren. Però no sé si es pot viure d'això", confessa. Ell es va imaginar que sí. El protagonista d' Àlies Gospodin és un paio que, tip de tot, decideix viure al marge de la societat només amb una llama, que guarda al soterrani de casa. El problema ve quan Greenpeace li confisca l'animal i li capgira la vida.
"Per mi, l'essència de l'obra és: què passaria si un decideix de no participar del sistema?", diu Löhle. I automàticament es justifica: "El teatre és el lloc on es poden fer preguntes sense donar respostes. És on es poden plantejar utopies. Perquè si algú vol canviar el món, ha de fer-se polític o constructor", etziba l'autor. Löhle va escriure el text fa cinc anys -durant aquest temps s'ha representat a Belgrad, l'Argentina, França i Suïssa- i creu que "no ha perdut actualitat, sinó al contrari; és més actual que el 2008, cosa que està bé per a l'obra, però és trist per al món", lamentava.
El protagonista d' Àlies Gospodin -que estarà en cartell a la sala de Gràcia fins al 31 de març- és un Quixot que lluita contra molins de vent. "És un antiheroi. Quan pensem en algú que fa la revolució, pensem en un líder, i ell no ho és. Tampoc no és un hippie que viu a la muntanya, perquè no tindria interès. És algú que decideix desprendre's de tot i viure sense res. Fa una revolució personal", explica l'actor que interpreta Gospodin, Jacob Torres.
Un narcolèptic nerviós
A més dels ecologistes, al seu voltant hi té família i amics que no l'entenen. Mireia Aixalà i Pau Sastre interpreten tots els personatges que coprotagonitzen la història i que, en certa manera, el volen explotar. "Fer el que vol fer, que és no fer res, li costa molt! -l'excusa Torres-. La gent no entén que no vulgui treballar". El més fàcil és que es guanyi la consideració de gandul. Löhle li ha atorgat algunes característiques curioses, com el fet que, quan es posa nerviós, s'adorm. Tot i això, Gospodin no és un tipus gens tranquil, es pren el seu objectiu molt a la valenta. "Té una obsessió tan gran que el porta a la desesperació, i això el fa còmic", diu Torres.
Moisès Maicas dirigeix un espectacle que barreja gèneres i registres. El text mescla escenes dialogades i monòlegs que expliquen el que passa, el que pensa o el que fa el protagonista. "És una comèdia enginyosa i alhora una tragèdia amb traces poètiques", explica. La Sala Beckett, en la seva cacera de joves talents de tot el món, ja va comptar amb Löhle en un Obrador d'estiu el 2008, i hi ha mantingut el contacte. Ara el presenta al públic català.
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , ,

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA
INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA, JOSEP SOBREVALS, SERGI TORRECILLA i DAVID VERDAGUER
PRODUCCIÓ: FLYHARD PRODUCCIONS S.L.
ESPAI LLIURE

La factoria de la Flyhard no para de fer èxits un darrere un altre. Al juliol passat en plena voràgine del Grec ens trobaven aquesta petita joia que ha tingut una segona oportunitat al recuperat Espai Lliure. Ben és cert que passar d'una sala com la Flyhard de gairebé 40 butaques a l'Espai Lliure amb més de cent, l'obra perd proximitat i el grau d'angoixa es veu minvat. Però Litus segueix funcionant i emocionant als espectadors.

La majoria del públic és jove, fet positiu que al menys un cert tipus de teatre convoqui a part de la nova generació d'espectadors. Ho cert és que és una obra força generacional, ideal pels Peter Pan que s'aproximen als trenta o que ja visquin en aquesta dècada. Segur que hi ha persones majors que l'entenen, però a d'altres que no comparteixen univers els pot xocar.

El germà del Litus reuneix als 5 amics per entregar-les una carta que el seu germà va deixar-li abans de morir. A partir d'aquí l'espectacle serà una muntanya russa emocional que passa del riure al plor en qüestió de segons i que no deixa a cap espectador indiferent. Havent vist les dues versions, a la Flyhard amb l'Anna Alarcon enlloc de la Sara Espígul i el Jacob Torres enlloc del Sergi Torrecilla es poden observar els canvis que ha tingut el muntatge. A la versió Flyhard tot era més intens, també perquè l'Anna Alarcón és més intensa que la Sara Espígul que és més dramàtica però des d'una aparent tranquil·litat. El mateix succeïx amb el Sergi Torrecilla que resulta un personatge més introvertit que el Jacob Torres.

L'escenografia és la mateix, però amb més amplitud que aporta aquest espai. El text ha canviat, perquè a la Flyhard els moments de riure estaven concentrats al principi del muntatge. A l'Espai Lliure el text s'ha destensat i es pot riure ben bé fins a gairebé el final de l'obra. Tots els personatges aporten a l'obra un toc de comicitat però sense dubte el millor és el David Verdaguer, que arrenca les riallades més grans.

Marta Buchaca s'ha posat el llistó molt alt per la seva propera obra i ha entrat amb pas ferm com una de les dramaturges que cal seguir de ben a prop. Ens cal més teatre com aquest: proper, honest, amb un bon text i uns bons actors que el sàpiguen defensar. Ni més ni menys.

LITUS

by on 16:52
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: MARTA BUCHACA INTÈRPRETS: SARA ESPÍGUL, BORJA ESPINOSA, JOSEP SOBREVALS, SERGI TORRECILLA i DAVID VERDAGUER ...
Posted by at No hay comentarios:
Labels: , , , , , , , , , ,