La gran farsa del capitalisme


Font: Imma Fernández (elperiodico.cat)
Apassionat conversador i director teatral, el francès Sylvain Creuzevault ha tingut la gosadia de portar El capital de Karl Marx -l'obra més influent, a part de La Bíblia- als escenaris. Però, i heus aquí el ganxo, en clau còmica. D'entrada, explica Creuzevault, cal oblidar-se del concepte d'«avorriment i llauna» que desperta en l'imaginari qualsevol referència al text de Marx. «He volgut desdramatitzar la seva imatge seriosa», aclareix. «A França li hem canviat el títol i ara és El capital i el seu mono de repetició». El capital que es presenta al Teatre Lliure, del 24 al 26 de juliol, és una comèdia, una farsa, que desemmascara, això sí, el gran vampir de la societat actual. La interpreten en francès 13 actors de la companyia D'ores et déjà, que malgrat que solen treballar molt la improvisació, s'han hagut de cenyir al text pels sobretítols en català.
Explica el jove director que el concepte que li va interessar més tractar, més enllà de la lluita de classes, és «el fetitxisme de la mercaderia». «Tot al món és mercaderia, ha esdevingut un déu. Els béns valen més que les persones que els produeixen. Els productors se sotmeten a les seves pròpies produccions». L'obra porta al terreny de la comèdia de l'art, al riure sardònic, els «progressos de l'alienació social obtinguts pel sistema de producció capitalista».
L'acció se situa al París del maig del 1848. Al Club dels Amics del Poble, que va fundar François-Vincent Raspail després de la revolució que va acabar amb la monarquia de Lluís Felip I de França. Els personatges tornen de la primera manifestació organitzada després de la reunió de la nova assemblea constituent, escollida per sufragi universal masculí, que proclama la Segona República. En aquest context el poble vetlla perquè no li confisquin el moviment revolucionari durant el qual la qüestió social del treball s'ha situat en l'esfera política.
Creuzevault ha fugit de la voluntat didàctica i historicista en una obra que connecta directament amb l'hecatombe d'aquest convuls segle XXI. En la seva ficció, convoca pensadors com Freud, Brecht o Foucault en aquest club fraternal que es converteix en un vesper de discussions i baralles. Alguns comencen a desconfiar del sufragi universal, aparentment un fet democràtic, però que a la pràctica condueix a la confiscació del moviment per part de la representació política. Els que decideixen passar a l'acció, acabaran detinguts i portats a judici.
«Vivim dependents d'un munt de coses que no podem controlar. El capitalisme ha portat a l'al·lucinant auge del desig de submissió a l'Estat per part de la societat. Com més consumista i dependent de l'economia, més requereix un Estat fort», es lamenta Creuzevault, que ha preferit portar la qüestió a debat abans de formalitzar alguna solució. «Tot és tan confús que necessito molt més temps d'observació». El que té ben clar és que l'únic que ens uneix en aquest món és el mercantilisme. S'acomiada amb una última reflexió: «En la manera de producció capitalista tots sabem el text que hem de seguir però no hi ha autor. Aquest és el misteri».

No hay comentarios:

Publicar un comentario