El Grec, d'un en un


Font: Jordi Bordes (elpuntavui.cat)
Wonderland fa un clam a la manera d'actuar en massa de la societat. Ahir, l'amfiteatre Grec arrencava amb una coreografia contrastada de la companyia Gallim Dance. L'opinió va ser d'aprovació. Fa uns anys, inaugurar amb dansa era considerat arriscat. Avui (tot i que la programació d'aquesta disciplina a la majoria dels teatres de la cartellera segueixi sent residual) ja no estranya a ningú. Mirant el mig got buit, sembla que, pas a pas, l'educació cultural va avançant. El Grec ho certifica.
L'estiu a Barcelona començava sempre a l'entorn del solstici d'estiu amb la inauguració del Festival Grec. En aquesta sessió, s'hi congreguen també enguany tant autoritats polítiques (de caire municipal o nacional) com també artistes i gestors culturals d'arreu del territori. Des que Ramon Simó en va assumir la direcció, l'estiu triga una setmana a arribar. Perquè la inauguració és l'1 de juliol. No ho fa per servir menys espectacles, sinó per concentrar-los més en pocs dies. Això obliga l'espectador a triar i, paral·lelament, a fer que hi hagi més ciutadans disposats a provar alguna proposta del Grec.
La festa va començar amb una xiulada de la junta i comitès de l'Ajuntament de Barcelona a la porta del Grec tot reclamant amb un cartell que posava: “Trias, compleix la sentència. L'1 per cent és nostre.”
L'espectacle de Wonderland aboca molta energia tot alternant la plasticitat amb el ritme, la dansa més subtil amb el cabaret més còmic. La virtuositat dels ballarins no aconsegueix mantenir la tensió al llarg de la coreografia.
La trobada a l'amfiteatre és una festa que pocs es perden. Ahir la inauguració la van presidir l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. També figuraven en la corona baixa de l'amfiteatre el tinent d'alcalde de Cultura i Coneixement, Jaume Ciurana, així com els membres de govern Sònia Recasens, Antoni Vives i Joaquim Forn; Joan Puigdollers, el portaveu de CiU a l'Ajuntament de Barcelona; els regidors Isabel Ribas (ICV); el regidor republicà Jordi Portabella, que s'acomiadava perquè ja ha descartat participar a les primàries d'ERC de l'11 de juliol; Gabriel Colomé (PSC); Ángeles Esteller (PP). De la Diputació, el seu president, Salvador Esteve, i el diputat de cultura, Joan Carles Garcia Cañizares. Altres autoritats i directors de festivals com Jordi Duran (Fira Tàrrega), Salvador Sunyer (Temporada Alta) i representants d'institucions culturals com Joan Carles Duarte (president del Conca), Isona Passola (presidenta de l'Acadèmia de Cinema de Catalunya), o Joan Maria Gual (Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya) o Xavier Marcé (nou president d'Adetca), després del relleu que va propiciar Daniel Martínez (que manté el càrrec de president de Focus i tampoc va faltar a la tradicional cita).
Sense poder diferenciar el discurs, tot és molt manipulable. El director del festival, Ramon Simó, es referia a la presentació d'Eufòrics que “se'n pot fer un bon o un mal ús de la cultura i de la solidaritat: quan es destria el bo del mal ús s'evita ser manipulat”. Doncs, així mateix cal mirar el Grec que dilluns a la nit va obrir la Fura dels Baus amb un espectacle que parteix d'una idea ambiciosa però que no ha tingut temps per créixer. Traslladar el discurs de caos i amenaça i que situa l'espectador en un lloc vulnerable als mòbils és un bon recurs però cal enfortir la dramatúrgia, les aplicacions interactives i també garantir que un nombre amplíssim d'espectadors no es quedaran amb la frustració de tenir un aparell que és incompatible amb la versió que es demana. La Fura dels Baus celebra 35 anys mirant de fer un canvi de pell, una transmutació que demana més temps de reflexió dins del ventre matern.
Explosió d'estrenes
La segona jornada del Grec preveu 10 estrenes. A més de Vells temps(el tercer Pinter de la temporada, ara dirigit per Sergi Belbel i que es programa a la Sala Beckett); l'òpera L'eclipsi (que fa metàfora del poder de la corrupció i la manipulació amb el casament en un cementiri amb peripècies pròpies d'un romanticisme encès); el musical Merda d'artista (que partiex de la trama real d'un artista wue va enllaunar la seva pròpia merda i la va enaltir a obra d'art); el thriller La partida (amb direcció de Julio Manrique que traspassa la vida derrotada dels personatges a una timba de pòquer iniciàtica) també arrenca temporada oficialment Els eufòrics a la Sala Muntaner (una comèdia que caricaturitza una Organització No Governamental convertida en una empresa per pagar sous i favors als seus socis) o el I Congrés Femení de Supervivència que produeix El Terrat i inclou Barts als escenaris del festival d'estiu. Ramon Simó dóna visibilitat als 88 infinitsd'Arnau Vilardebò, que ha fet més de 300 funcions en dos anys: en l'obra, 40 espectadors privilegiats trien algunes de les 88 històries vinculades a l'astronomia amb cúpula estel·lar projectada inclosa.
De les estrenes d'avui, hi ha molta expectació per la dramatúrgia d'Ivo Van Hove (director de Tragèdies romanes, una maratoniana sessió de 9 hores en què ajuntava una trilogia de lluites de Shakespeare, que va ser la sorpresa del 2013) sobre The Fointainhead (La deu), una novel·la de Ayn Rand que explora en la consciència d'un creador que es debat entrre mantenir-se fidel als seus ideals o perseguir la moda per assegurar-se l'èxit.
El Jamboree s'integra al Grec amb el concert deMigdalia Hechavarría & El Tosco. També és estrenaL'ombra de Pinotxo dins del MiniGrec, i s'engeguen les Converses a les Biblioteques així com les Nits d'estiual Caixafòrum.

No hay comentarios:

Publicar un comentario