La república independent de casa meva



Font: Laura Serra (ara.cat)
"A Alemanya hi ha molts peruans que passegen amb una llama -explica, per sorpresa dels periodistes catalans, el dramaturg alemany Philipp Löhle (Ravensburg, 1978)-. A canvi de poder-la acariciar, cobren. Però no sé si es pot viure d'això", confessa. Ell es va imaginar que sí. El protagonista d' Àlies Gospodin és un paio que, tip de tot, decideix viure al marge de la societat només amb una llama, que guarda al soterrani de casa. El problema ve quan Greenpeace li confisca l'animal i li capgira la vida.
"Per mi, l'essència de l'obra és: què passaria si un decideix de no participar del sistema?", diu Löhle. I automàticament es justifica: "El teatre és el lloc on es poden fer preguntes sense donar respostes. És on es poden plantejar utopies. Perquè si algú vol canviar el món, ha de fer-se polític o constructor", etziba l'autor. Löhle va escriure el text fa cinc anys -durant aquest temps s'ha representat a Belgrad, l'Argentina, França i Suïssa- i creu que "no ha perdut actualitat, sinó al contrari; és més actual que el 2008, cosa que està bé per a l'obra, però és trist per al món", lamentava.
El protagonista d' Àlies Gospodin -que estarà en cartell a la sala de Gràcia fins al 31 de març- és un Quixot que lluita contra molins de vent. "És un antiheroi. Quan pensem en algú que fa la revolució, pensem en un líder, i ell no ho és. Tampoc no és un hippie que viu a la muntanya, perquè no tindria interès. És algú que decideix desprendre's de tot i viure sense res. Fa una revolució personal", explica l'actor que interpreta Gospodin, Jacob Torres.
Un narcolèptic nerviós
A més dels ecologistes, al seu voltant hi té família i amics que no l'entenen. Mireia Aixalà i Pau Sastre interpreten tots els personatges que coprotagonitzen la història i que, en certa manera, el volen explotar. "Fer el que vol fer, que és no fer res, li costa molt! -l'excusa Torres-. La gent no entén que no vulgui treballar". El més fàcil és que es guanyi la consideració de gandul. Löhle li ha atorgat algunes característiques curioses, com el fet que, quan es posa nerviós, s'adorm. Tot i això, Gospodin no és un tipus gens tranquil, es pren el seu objectiu molt a la valenta. "Té una obsessió tan gran que el porta a la desesperació, i això el fa còmic", diu Torres.
Moisès Maicas dirigeix un espectacle que barreja gèneres i registres. El text mescla escenes dialogades i monòlegs que expliquen el que passa, el que pensa o el que fa el protagonista. "És una comèdia enginyosa i alhora una tragèdia amb traces poètiques", explica. La Sala Beckett, en la seva cacera de joves talents de tot el món, ja va comptar amb Löhle en un Obrador d'estiu el 2008, i hi ha mantingut el contacte. Ara el presenta al públic català.

No hay comentarios:

Publicar un comentario