Blanca Portillo encapçala 'La vida es sueño' que porta la Compañía Nacional de Teatro Clásico al Lliure



Font: L.S. (ara.cat)
La Compañía Nacional de Teatro Clásico –companyia fundada per Adolfo Marsillach el 1986 per difondre el teatre del Segle d'Or– arriba aquest dijous al Teatre Lliure de Montjuïc amb "una catedral del teatre" segons Lluís Pasqual, 'La vida es sueño' de Calderón de la Barca. La directora Helena Pimenta, que ostenta el càrrec des del setembre del 2011, com que ja no disposa d'una companyia estrictament estable, ha escollit els seus actors i ha apostat per un repartiment que té la singularitat d'estar liderat per una actriu en el paper d'un home: Blanca Portillo. "Per què no? –es pregunta l'actriu–. L'escenari és l'espai de la llibertat i el somni". Darrere seu, 14 actors i quatre músics d'instruments barrocs. L'espectacle ha tingut un gran èxit a Madrid i de gira, i estarà a Barcelona només en 10 funcions.  
Juan Mayorga ha adaptat l'obra, estrenada el 1635, "com 'Pulp fiction', sense deixar-hi empremtes', amb màxima rigorositat però sense màniga ampla. "La pregunta de fons és: qui mou les nostres vides i els nostres somnis?", es pregunta Pimenta. La història del protagonista, Segismundo, que va ser reclòs des de menut pel seu pare perquè el rei va llegir en l'horòscop que el noi comportaria el final del regne de Polònia. Quan l'home es fa gran, i per deixar el regne a un hereu, i alhora treure's la culpa de sobre, el deixa sortir per comprovar si serà capaç de ser rei. Indomable, acaba sent tancat de nou i alliberat pel poble.
"La idea de manipulació del poder respecte les persones governades, des d'un país a una família", diu Pimenta, és el que ha volgut resseguir aquesta proposta. Els gran temes que aborda el text (la llibertat, l'esclavitud, l'amor, el desamor, la venjança) s'aprofundeixen a través de l'acció i dels conflictes dels personatges. "Em sorprèn la capacitat de l'ésser humà de vèncer-se a ell mateix", diu la directora.   

No hay comentarios:

Publicar un comentario