Joan Miquel Oliver: "Quan hi ha conflictes, el poder es destapa i et mostra la policia"



Font: Laura Serra (ara.cat)
És el migdia. Es beu un tallat. El segon del dia. Joan Miquel Oliver s'ha llevat d'hora per venir de Mallorca a Barcelona per a les entrevistes promocionals d' Un quilo d'invisible, el seu debut en l'autoria teatral. "He fet una comèdia clàssica, divertida. Si fos una simfonia, voldria que fos agraïda per al director", defensa. Però els personatges que s'ha inventat no beuen res tan innocu com un cafè, sinó xupitos de pintura que els fa invisibles. "Pintant el meu estudi, un amic em va dir: «T'imagines si pintem això d'invisible? Anem a Malloquímica i demanem: 'Un quilo d'invisible!'». Ho vaig trobar una idea increïble".
Aquest és el plantejament argumental d'una obra que ha escrit entre concert i concert d'Antònia Font -els últims, per Galícia i el País Basc-. Res a veure amb la novel·la clàssica d'H.G. Wells. "No. Això de beure un líquid i un antídot, que és el gintònic, ho vaig veure en un capítol de Tom i Jerry. El ratolí es beu l'antídot i es va tornant visible com si s'omplís una tassa". Més enllà de l'abecé del vodevil -portes que s'obren i es tanquen, embolics de faldilles i veïnes xafarderes-, els personatges tenen una fita: robar un tresor. El quartet protagonista, llavors, es divideix en dues faccions que lluiten per aconseguir el botí. El personatge d'Ell, al principi, no ho té clar: "Tenim el pis llogat, i plans de futur, i ens volem casar, i tenir fills, i...". Però la Vinyet li respon: "Un milió d'euros. Teniu un milió d'euros?" Touché. El botí és l'esca del pecat. "L'ambició ens canvia, ens fa trair els propis sentiments", diu Olivé.
El poder invisible i la corrupció
L'obra té moments surrealistes, "el súmmum de la invisibilitat", diu Oliver, com una escena amb l'escenari buit, una fosa a negre que dura un minut i diàlegs de sords amb personatges que no es veuen. "El que els ulls no veuen, el cor no se'n dol -explica el músic com a resum-. Si jo t'enganyo i no ho saps, no pateixes".
Assegura que no va buscar el paral·lelisme amb l'actualitat, però és fàcil extreure'n lectures sobre la invisibilitat del poder: "El poder actua així, sempre és ocult. La gent que ens mana, no la coneixem, i ens fan creure que són uns altres", diu. I això el porta a reflexionar sobre la corrupció: "Una tendència a tenir coses és intrínseca a la condició humana, però d'aquí a robar, a dedicar-te a la política fent creure que ets una persona altruista i després fer el contrari, hi ha una diferència. Justificar que els polítics robin per això és una fal·làcia filosòfica", critica. Per Oliver, l'estrès social i polític actual es pot il·lustrar amb la imatge d'"un tsunami rere l'altre": "És una situació que atipa. Quan hi ha aquests conflictes el poder es destapa i et mostra que té la policia. Al final, tot es pot resumir amb qui té la policia. Perquè si protestes no pagant a Hisenda, vindran dos policies que et trauran de casa teva, que ja no serà casa teva".
Oliver no ha rebut encara ofertes de cap companyia per interpretar Un quilo d'invisible, però està "segur que és perfectament adaptable, també a nivell de pressupost". A més de fer moltes acotacions espacials, també proposa que hi hagi un cos de ball i banda sonora -ha compost tres temes originals-. Roger Padilla, guitarrista de Manel, ha fet les il·lustracions del llibre. "La meva idea és que el públic o el lector quedin absorbits. Una obra ha de fer que l'espectador s'oblidi d'ell mateix".

No hay comentarios:

Publicar un comentario