La cultura vol un 2%



Font: Maria Palau (elpuntavui.cat)
La situació d'emergència del sector cultural català és una realitat, duríssima, que es pateix en el dia a dia. Sobre el paper, el conjunt de dades que reflecteixen aquests límits de supervivència corprèn. I això és el que ha fet ara el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca): reunir el màxim d'informació, una pila de números en vermell i també molta lletra que evoca la dimensió de la tragèdia, en un nou informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts. Ahir el va entregar al Parlament amb un repte que sona a odissea: sacsejar la consciència dels polítics i fer-los veure que cada cop hi ha menys marge per rectificar les polítiques culturals erràtiques dels últims temps.
El nou Conca capitanejat per Carles Duarte fa una reivindicació tan bella com vella: el govern de la Generalitat ha de destinar un 2% del seu pressupost total a la cultura. El percentatge ara és de l'1,3%, i admet unes comparatives totalment escandaloses. La renovació del pla per incentivar la compra de cotxes del govern estatal ha suposat un import de 150 milions d'euros, xifra que gairebé iguala les ajudes del Departament de Cultura al sector cultural durant l'any 2012. “El tòpic que la cultura és un sector molt subvencionat és injust”, emfasitza Duarte.
Després de lliurar el document a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el líder del Conca i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van exhibir a la premsa la seva sintonia en la defensa del somni del 2%. Mascarell va reconèixer que és un “objectiu històric” de la gent de la cultura, ell inclòs, però va ser incapaç de comprometre's a aconseguir-ho. Més aviat sembla que s'acosten noves tempestes en el nou pressupost del 2013. Un més que previsible xàfec que s'afegirà a les cruels retallades dels últims cinc exercicis. I és que el pressupost del Departament de Cultura ja acumula un 23% de tisorada.
“La cultura no és un guarniment; perdem de vista que és absolutament central i una peça clau del sistema. Castiguem la cultura i oblidem que hauria de ser un sector estratègic per sortir de la crisi”, insisteix Duarte com a representant de les 140 persones, entre creadors, gestors i empresaris, que han participat en l'elaboració d'un informe de 122 pàgines (menys totxo que l'anterior, que en tenia 271 i, tot s'ha de dir, aprofundia amb més detall en l'anàlisi sector per sector), que Mascarell va assenyalar que li serà “molt útil” per enginyar mesures de xoc a mitjà i llarg termini.
A l'informe només li falten llums de neó per proclamar que “la cultura és un motor econòmic”. Per als escèptics, i més encara per als que ho neguen: les dades són rotundes. Hi ha una flota de 20.000 empreses culturals que ocupen gairebé 100.000 treballadors, el 3,3% de l'ocupació total a Catalunya. La cultura a Catalunya genera més de 6.000 milions d'euros de valor afegit brut (VAB), xifra que va suposar un 3,6% del VAB global català de l'any 2008, “molt per sobre d'altres sectors, com la indústria d'alimentació, begudes i tabac”, subratlla Duarte.
Costa trobar algunes escletxes de llum en la fosca diagnosi que subscriu el Conca. La cultura té massa fronts oberts: l'increment de l'IVA, l'estancament de la llei de mecenatge, la reducció de l'aposta cultural per part de les caixes d'estalvi, la disminució del consum cultural arran de l'atur creixent, el retard dels pagaments dels ajuts de la Generalitat, l'asfíxia financera dels ajuntaments...
El malalt només es podrà curar d'una manera, adverteix l'informe: redefinint el model i, sobretot, apostant, amb convicció, per les aliances dels sectors públics i privats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario