La Pepa i Joan Miró, en dansa
Font: Carmen del Val (elpais.com)
Sara Baras torna a Barcelona, concretament des de dimecres vinent, dia 6, fins al 31 de març, al Teatre Tívoli, per presentar el seu espectacle La Pepa, un muntatge que ja va oferir a la ciutat comtal fa un any durant tres dies, i que va deixar molts admiradors d’aquesta magnífica bailaora sense poder apreciar aquest apassionant ballet flamenc amb coreografia i guió de l’artista gaditana. Recrear l'esperit de llibertat i esperança de La Pepa, la Constitució nascuda a les Corts de 1812, no era una tasca fàcil: es podia caure en els tòpics, però Baras ha aconseguit crear una obra descriptiva, àgil i colorista que transcorre en un no res i que emociona l’espectador per l’excel·lent ball i la intensa música de Keko Baldomero, a més d’una també excel·lent percussió. Un altre encert del muntatge és l’àgil escenografia de Ras Artesanos i l’encertat vestuari de Torres Cosano. A més, Sara Baras és una de les artistes més generoses que es coneix: durant els 105 minuts que dura La Pepa està gairebé sempre ballant a l’escenari. Extraordinària.
Sara Baras torna a Barcelona, concretament des de dimecres vinent, dia 6, fins al 31 de març, al Teatre Tívoli, per presentar el seu espectacle La Pepa, un muntatge que ja va oferir a la ciutat comtal fa un any durant tres dies, i que va deixar molts admiradors d’aquesta magnífica bailaora sense poder apreciar aquest apassionant ballet flamenc amb coreografia i guió de l’artista gaditana. Recrear l'esperit de llibertat i esperança de La Pepa, la Constitució nascuda a les Corts de 1812, no era una tasca fàcil: es podia caure en els tòpics, però Baras ha aconseguit crear una obra descriptiva, àgil i colorista que transcorre en un no res i que emociona l’espectador per l’excel·lent ball i la intensa música de Keko Baldomero, a més d’una també excel·lent percussió. Un altre encert del muntatge és l’àgil escenografia de Ras Artesanos i l’encertat vestuari de Torres Cosano. A més, Sara Baras és una de les artistes més generoses que es coneix: durant els 105 minuts que dura La Pepa està gairebé sempre ballant a l’escenari. Extraordinària.
La Pepa comença amb una visió de la Guerra del Francès en què els soldats espanyols malmesos ballen un martinet marcial. Llavors apareix Baras de fosc, majestuosa, en un fragment en què el treball coral és molt intens i bonic. Després la bailaora obre el seu abric negre i apareix amb un vestit vermell i comença a ballar un vals. És la llibertat encarnada en un cos de dona. El seu taconeig d’acer no titubeja, sinó que acaricia o colpeja el terra al ritme del seu cor lliure. Els seus braços, que semblen néixer a la cintura, són ferms i rics en registres, abracen l’espai amb seguretat i només es permeten un coqueteig en els girs. Trenca la cintura amb impúdica sensualitat, mentre fixa la mirada en l’espectador, al qual conquista immediatament. El seu ball és elegant i el joc amb el vol de la faldilla li dóna el poder d’una deessa. Mentrestant, el cos de ball, a través de tanguillos, guajiras i bulerías por soleá expressaran l’ànima lliure i alegre de la gent de Cadis.
D’altra banda, aquest cap de setmana comença al Mercat de les Flors el cicle per al públic infantil, Dan Dan Dansa, que inaugurarà l’espectacle Constelaciones de la companyia de dansa contemporània madrilenya Aracaladanza, el grup liderat per Enrique Cabrera. L’espectacle, inspirat en l’artista Joan Miró, està recomanat per a nens a partir de 4 anys. L’obra és un còctel de sensacions en què el color i les formes recreen l’univers del genial pintor. Aquesta companyia és un referent nacional i internacional en la creació d’espectacles familiars, i el seu rigorós treball ha rebut nombrosos premis, com per exemple el Premi Nacional de Teatre per a la Infància i la Joventut 2010 i diversos premis Max.
No hay comentarios:
Publicar un comentario