El Brossa i les seves petites joies

Salvador Espriu ha obert amb Amor hermètic les portes de la nova temporada del Brossa Espai Escènic que es tancaran, el mes de juliol, amb una obra primerenca de Joan Brossa. Són principi i final d'una oferta amb una quinzena de propostes, totes sota les senyes d'identitat de la petita sala de la Ribera: bon gust, risc i aproximació a les creacions d'avantguarda i contemporànies.

Aquest any, a més, Hermann Bonnín i Jesús Julve, Hausson, han volgut aprofundir en la seva aposta per la màgia, l'art parateatral tan del gust del poeta. Així, tornarà la tercera edició de les 12 Hores de Màgia al Brossa, durant la Mercè, i es repetirà la fórmula dels Dimarts Màgics, invitant els millors il·lusionistes del món. La novetat màgica que proposen els responsables del teatre seran quatre espectacles durant les dates nadalenques, en unes setmanes que sí que semblen ideals per a l'il·lusionisme.

El Brossa també acostarà muntatges d'altres àrees de parla catalana, amb tres peces de Mallorca, una d'Andorra i una altra d'una companyia valenciana, Carme Teatre, que oferirà al desembre una versió d'Antígona. «Volem pal·liar una mica la lamentable llunyania en l'intercanvi cultural entre Catalunya i València», diu Bonnin.

Aquesta ampliació territorial encaixa amb la línia del Brossa per la poesia en escena. Verdaguer, Espriu, Lorca o la poeta andorrana Teresa Colom seran el fil conductor de peces que van més enllà d'un recital a l'ús. Dins del capítol de propostes singulars, Bonnín destaca l'estrena de l'últim obra del dramaturg valencià José Sanchis Sinisterra, fundador de la Sala Beckett, que porta el títol deVariacions sobre Cortázar i que dirigirà ell mateix. O aquell espectacle sobre el Brossa de joventut que posarà en escena Magda Puyo com a cloenda del curs.

La sala recorda aquest setembre els 25 anys de la mort d'Espriu, un autor que no tenia per cert gaire bona relació amb Brossa, amb Amor hermètic, que ens descobreix el seu interès per l'univers femení. «Espriu és molt més que un capellà protestant, com se l'acostuma a veure», sosté Rosa Delor, especialista i responsable de la dramatúrgia amb la directora, Teresa Vilardell. Fina Rius és la intèrpret d'una peça que vol presentar l'Espriu més «gamberro», assegura Vilardell, amb textos de la seva poesia, novel·la i teatre.

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)