D'una ‘estranya' parella a un ‘trio'
Joan Pera i Paco Morán van fer mític el Borràs en presentar el seu primer treball conjunt, La extraña pareja, l'obra més vista a Barcelona. Des de divendres que van començar les prèvies (tot i que l'estrena serà el 5 de març), Pera torna al Borràs, acompanyat per Ferran Rañé, Lloll Bertran i Anna Gras. La comèdia explica com la relació equilibrada d'un trio es desestabilitza quan apareix una jove estudiant de piano que enamora l'amant de la dona. L'obra, de Santiago Moncada, s'interpreta en el castellà original, tot i que Pera matisa que el seu castellà és molt català.
Joan Pera torna al Borràs, aquest cop, per interpretar el paper que va permetre a Paco Morán quedar-se a Barcelona el 1978 quan aquesta era una ciutat amb només quatre teatres oberts.Violines y trompetas va durar quatre anys en cartell a teatre Paco García Soria (anteriorment Talia), poc abans que un incendi el destruís. Es considera la segona obra més vista, just al darrere de La extraña pareja. Època estranya, el 1978, comenta Rañé: per aquelles dates ell marxava l'exili pel cas de La torna que representaven amb els Joglars.Morán sembla que no és gelós de cedir el paper. Li ha donat mil consells, al seu antic company d'escena però tots es resumeixen en un: “lo que hagas, que sea de verdad”.
El director del muntatge és Miquel Gorriz, que ja va començar a treballar amb Pera a Visca els nuvis. La comèdia d'ara és “delirant” (en paraules de Gorriz), no hi ha espai per a la tendresa d'una parella. Lloll Bertran és la pianista, dona del violinista (Pera) i amant del violoncelista (Rañé). És una “apassionada” que xucla la força de tots dos. L'arribada de l'estudiant de piano trencarà una relació pintoresca però assumida.
Font: J.B. (www.elpuntavui.cat)
El teatre es deia PACO MARTINEZ SORIA i no GARCIA. I va tardar molts anys en tancar i ser cremat, de fet despres d'aquesta obra va continuar funcionant gairabe 10 anys.
ResponderEliminar