NAVEGANTS

TEXT: TONI CABRÉ

DIRECCIÓ: MARC MOLINA

INTÈRPRETS: ROSER DE CASTRO i ANDREU SANS
DURADA: 1h 20 min

PRODUCCIÓ: FACTEA CREACIONS i PRODUCCIONS TEATRALS

TEATRE GAUDÍ

Dues personatges es coneixen per atzar a Internet. Estableixen una relació íntima d'amistat. I els problemes sorgeixen quan decideixen deixar de ser virtuals i donen el pas a conèixer en persona. A partir d'aquí comença un joc que en un principi pot semblar innocent però que s'acaba convertir en un malson.

Com a idea de partida és interessant, però dramatúrgicament no funciona. Un cop passats els primers quinze minuts, el text es perd entre una i mil voltes incomprensibles que al final de l'obra no aconsegueixen aclarir res del que ha passat en escena a l'espectador. Si em pregunten si he entès el final diré que no, que no hi ha final, que l'espectacle s'acaba en el nus. Tot una decepció després de seguir una història que no porta enlloc.

Un altre dels problemes del text és que no dibuixa als personatges. Llavors, tota aquesta responsabilitat recau en la Roser de Castro i l'Andreu Sans. Roser de Castro fa veritables esforços per aixecar del no res al seu personatge, llàstima d'alguns moments de sobreactuació que no ha sabut cuidar la direcció.

L'escenografia resulta més simbòlica que efectiva. La multitud d'ampolles amb líquid blau per simbolitzar que l'únic que sembla que uneix aquesta parella sigui els còctels que es preparen en les seves trobades, realment és més decorativa que no pas útil.

Navegants és teatre de petit format, creat del no res i amb poques pretensions, per això sap greu sortir del teatre amb la sensació del que has vist no t'ha agradat com ho hauria d'haver fet. Una tristesa immensa.