El festival Òpera de Butxaca reneix a La Seca



Font: Laura Serra (www.ara.cat)
El festival Òpera de Butxaca i Nova Creació (OBNC) va néixer al diminut i desaparegut Teatre Malic el 1993. Era una rara avis que va anar creixent en nombre de produccions i espais fins que hi havia el perill de "morir d'èxit", deia ahir Marc Rosich. Per això van deixar-lo hivernant esperant vents millors. I, malgrat que pel context general sembla "suïcida", el festival ha trobat les aliances necessàries per renéixer de la mà d'un jove director i dramaturg, Marc Rosich. D'una banda, compta amb el suport d'un certamen líric català de referència, el Festival Castell de Peralada -on aquest estiu ja han estrenat un espectacle- i, de l'altra, han signat una col·laboració amb el Theater Basel suís per a les temporades 2012-15.
A més, el nou festival canvia de format: es concentrarà majoritàriament en un espai fix de residència, La Seca, però en canvi escamparà els seus muntatges al llarg de tota la temporada. La programació serà elàstica en funció de les aliances nacionals i internacionals i la capacitat de producció, més limitada, de l'OBNC. El que no canvia és la filosofia: espectacles lírics de petit format, estrenes de compositors vius nacionals, obres amb artistes catalans i peces internacionals especialment interessants. El grup instrumental BCN216 en serà l'assessor musical i nodrirà de músics alguns espectacles.
El pressupost d'aquesta temporada és de 190.000 euros per a les dues produccions que ja hi ha acabades i amb data d'exhibició tancada. D'aquests diners, el 40% provenen de la Generalitat, l'Ajuntament i el ministeri de Cultura, i el 60% prové del teatre de Basilea, el Festival de Peralada i recursos propis.
Quatre projectes aquest any
Java Suite serà la carta de presentació a Barcelona de l'OBNC. Després de passar pel festival empordanès, aterra a La Seca el 29 i 30 de setembre i a Basilea el 21 i 22 d'octubre. És la tercera òpera del compositor Agustí Charles amb Rosich de llibretista, i compta amb dos solistes (Maria Hinojosa i Xavier Mendoza), un actor (Max Grosse), tres veus femenines, dos percussionistes i una viola de gamba. L'argument "parla del que sentim les persones, de vivències", diu Charles: "El més important en una òpera de cambra és no repetir-se i que la música no destorbi". Dos germans mantenen un pols violent amb una víctima pel mig. L'altra producció tancada i amb data d'estrena ésLost circles , el 4 i 5 d'octubre a La Seca. L'espectacle d'Aequatour Ensemble engloba dues òperes de petit format: Im Bau a partir d'un text de Franz Kafka iAna Andromeda sobre un text d'Ingrid Fichtner, dels compositors suïssos Michel Roth i Alfred Zimmerlin, respectivament.
Els dos projectes que tenen embastats per a la primera meitat del 2013 són un recital escenificat de lied català, als quals s'afegirà un element escènic com la dansa al piano i la veu. L'altre és la representació de Dido i Eneas de Henry Purcell per part dels cinquanta cantaires del Cor Jove de l'Orfeó Català, que debutarien en l'òpera escenificada sota la direcció de Rosich. Serà al Palau de la Música al mes de maig. "I seguim buscant compositors i contactes", avisa Rosich.

No hay comentarios:

Publicar un comentario