P. Marber: "Vaig guanyar 50€ apostant per 'la Roja'"
El teatre i el futbol pugen junts a escena en la conversa amb Patrick Marber (Londres, 1964). L'autor de la celebrada Closer va assistir al Romea a l'estrena de Senyoreta Júlia, adaptació de la seva versió sobre el clàssic d'August Strindberg. La tragèdia d'una dona de classe alta que sedueix un criat.
Per què va traslladar el clàssic de Strindberg a l'Anglaterra del 1945?
Strindberg situa l'acció la vigília de Sant Joan, quan els suecs celebren una gran festa. Jo vaig pensar en una nit festiva d'Anglaterra: la de la victòria electoral laborista després de la segona guerra mundial. Es va obrir un nou món.
El director del muntatge, Josep Maria Mestres, compara aquell món de transformació amb l'actual.
Sí, anem cap a una altra gran convulsió. El col·lapse dels bancs i de l'euro ens poden portar a una societat molt diferent. L'obra de Strindberg és rellevant per abordar el profund desig entre persones que no poden estar juntes. Enamorar-se d'algú que no et correspon ens passa a tots. Ens enamorem de les persones equivocades
Strindberg odiava la seva Júlia?
No sé si l'odiava, però no va ser gaire amable amb ella. La meva Júlia és més amable, més dolça. La meva actitud amb ella és diferent, em preocupa, em commou, mentre que Strindberg l'envia a la mort amb una crueltat que la meva obra no té.
Diuen que va crear Júlia per enfonsar la seva dona, que la va representar.
Strindberg tenia una vida amorosa complicada, es va casar diverses vegades i tenia dificultats de relació. Escrivia sobre un nou tipus de dona que estava apareixent en la seva època i pensava que anava a dominar el segle XX. Una dona educada, enfadada, ferma. Tenia por d'aquella nova dona, però també el fascinava.
S'ha complert la seva predicció?
Vostè què creu? La Barcelona del segle XXI és molt diferent de la Suècia de finals del XIX, però crec que els homes encara tenen por de les dones. Tots dos treballen per poder estar junts. Les relacions homes-dones són complicades.
Va portar aquesta complexitat a Closer, que va adaptar al cine. Li va agradar el film?
Sí, però és bastant diferent de la meva obra, té un altre final. M'agraden les dones de Closer, Natalie Portman i Julia Roberts són molt maques.
-Dibuixa uns personatges egoistes i manipuladors. ¿Som així?
-No tots, però quan vaig al teatre vull veure gent als extrems, comportant-se malament. ¡Per veure bones persones ja tinc la meva família!
Quina sort! Com és que el joc està tan present en les seves obres?
Trobem moltes veritats a través dels jocs. Quan els nens juguen a ser soldats o mags descobrim moltes veritats sobre ells. Per això el futbol és el gran joc global. És tan pur, tan gran, quan es juga bé. Hi veiem veritats sobre l'experiència de guanyar i perdre; com guanyar i perdre amb dignitat i saber estar.
Va perdre amb dignitat Anglaterra a l'Eurocopa?
Va ser molt trist. Van jugar amb molt coratge però els falta tècnica i habilitat. Espanya i Alemanya sí que en tenen.
Va veure la final, que va guanyar Espanya?
Vaig apostar per ella!
I quant va guanyar?
Poc, 50 euros. M'encanta Espanya i el Barcelona. Però sóc aficionat de l'Arsenal i no em va agradar que compressin un dels nostres millors jugadors [Cesc Fàbregas], encara que me n'alegro que li vagi tan bé.
Ha comprat un petit club anglès semiprofessional, el Lewes.
El vam comprar entre cinc per donar-lo als aficionats, com passa al Barça. Som el Barcelona d'East Sussex.
Font: Imma Fernández (www.elperiodico.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario