Mostrando entradas con la etiqueta Josep Maria Mestres. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Josep Maria Mestres. Mostrar todas las entradas

DRAMATURGIA: GUILLEM-JORDI GRAELLS
DIRECCIÓN: JOSEP MARIA MESTRES
TRADUCCIÓN: JOAN SELLENT
INTÉRPRETES: ARIADNA GIL, LAURA AUBERT, MERCÈ PONS, ROSA RENOM, SÍLVIA BEL, ALEIX ALBAREDA, ÀLEX CASANOVAS, JOEL JOAN, JORDI BOIXADERAS
DURACIÓN: 90min
FOTO: JOSEP AZNAR
PRODUCCIÓN: GREC 2015 FESTIVAL DE BARCELONA y ANEXA
AMFITEATRE GREC (GREC 2015)

Welcome to The Globe... ay, no perdón que estamos en el Anfiteatro del Grec, con tanta madera me he equivocado. Fuera de bromas el gran acierto del montaje es su puesta en escena. El intento fructífero de imitar una escenografía al más estilo Globe o del Shakespeare puro le va como anillo al dedo a la dramaturgia y funde perfectamente con el cuadro del anfiteatro del Grec.

Un repaso por tres de las comedias de enredos amorosos de Shakespeare (Molt soroll per no res, Treballs d'amor perduts i Els dos cavallers de Verona), cuatro historias de amor, cuatro hombres y cuatro mujeres y, como no, un bufón. Bajo la atenta mirada de la montaña y bajo un calor húmedo asfixiante comienzan los dimes y diretes con el acompañamiento musical de Núria Andorrà que nos devuelve al Globe.

El montaje se nos ha vendido como la vuelta de la hija pródiga Ariadna Gil a casa. De acuerdo, pero encuentro que su interpretación no está a la altura de las circunstancias. Me chirría su pose en el escenario, además de su locución y entonación. No me la creo. Mercè Pons y Sílvia Bel la superan, quizás porque ya están más acostumbradas a liar con los versos del Bardo. Pero, quien se lleva el pulso del montaje es una genial Rosa Renom que despierta la sonrisa y se lleva el público de calle. Lástima que el calor la jugó una mala pasada y no pudimos aplaudirla como se merece.

En el bando masculino hay más penas que glorias, mientras que Àlex Casanovas y Jordi Boixaderas aprueban, Joel Joan se convierte, una vez más, en una simple caricatura de sí mismo.  Sabemos que la vis cómica de Laura Aubert es sobresaliente por lo que no nos descubre nada en el papel de bufón. Me permito pedir un papel dramático para la actriz, necesito sinceramente verla en un cambio de registro, sin sonrisas ni violines.

No es Londres, pero el montaje ayuda a pensar que el anfiteatro Grec sirve para algo más que para los conciertos. Un sueño elegante y popular que pasa agradablemente en una calurosa noche de verano. En otoño lo veremos encerrado en uno de los teatros de la ciudad. No será lo mismo. Hasta mañana se puede disfrutar al "aire" libre. 

AMOR & SHAKESPEARE

by on 17:28
DRAMATURGIA: GUILLEM-JORDI GRAELLS DIRECCIÓN: JOSEP MARIA MESTRES TRADUCCIÓN: JOAN SELLENT INTÉRPRETES: ARIADNA GIL, LAURA AUBERT,...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

Font: Belén Ginart (ara.cat) | Foto: Ruth Marigot
El director del Grec, Ramon Simó, ha deixat clar reiteradament -al Play sense anar més lluny- que vol un festival centrat en la contemporaneïtat. Però també que Shakespeare no grinyola entre els autors més vius d’avui. En aquesta edició el festival estrenarà Amor & Shakespeare, una peça amb dramatúrgia de Guillem-Jordi Graells a partir d’escenes d’amor de diferents obres de l’autor, principalment Treballs d’amor perdut, Els dos cavallers de Verona i Molt soroll per no res. La peça, des de dijous vinent al Teatre Grec, i al Poliorama a partir del setembre, ha fet d’Ariadna Gil i Àlex Casanovas una de les quatre parelles de la història, “un divertimento d’estiu, molt coral, però on tothom és protagonista”, segons explica Casanovas. Joel Joan, Sílvia Bel, Rosa Renom, Mercè Pons, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda i Laura Aubert completen el repartiment.
Per a Gil, el muntatge ha suposat un repte en molts aspectes. Fer el seu primer Shakespeare. Fer el seu primer paper en vers. Tornar al teatre en català després de 17 anys. I debutar a l’escenari del Grec. “Vaig acceptar de seguida el projecte perquè vaig pensar que seria un aprenentatge importantíssim. Estic patint, perquè en un procés de creació sempre pateixes. Però també estic disfrutant molt, sobretot de veure com treballen els meus companys. Amb molts d’ells no hi havia treballat mai”, diu l’actriu, establerta a Madrid, amb una llarga carrera cinematogràfica ( Vivir es fácil con los ojos cerrados, Alatriste, Soldados de Salamina ) però que últimament s’ha prodigat força al teatre ( Los hijos de Kennedy, Viejos tiempos, Un tranvía llamado deseo ).
En aquesta última obra, Gil i Casanovas van coincidir per primer cop sobre l’escenari. La complicitat que mostren, però, sembla que s’ha anat construint des de fa molts anys, tot i que és cert que una feina tan lligada a les emocions com la de l’actor potencia els vincles ràpids. I més quan, com aquesta vegada, cal donar el màxim d’un mateix en un temps rècord. “Aquesta obra l’haurem assajat exactament en 31 dies”, diu Casanovas. “Jo no els penso comptar. Però és una barbaritat, és molt poc temps”, respon Gil. “Estem fent una obra molt complexa, amb molts actors, música en directe i canvis continus. El temps de creació és sagrat. Has de tenir marge per provar coses, per equivocar-te”, lamenta l’actriu. I ho resol amb un punt de pragmatisme: “La responsabilitat de tots és venir a l’assaig amb la màxima concentració possible. Al final sempre te n’acabes sortint. Però ho fas millor si no has de córrer tant”. Casanovas afegeix que el fet de tenir tan poc temps “crea una pressió, i no principalment en els actors”. “Crea una pressió a l’equip d’escenografia, al de figurinisme, al d’atrezzo, al de llums, al de so... I sobretot afegeix pressió al director”, diu l’actor.
Aquesta parella per exigències de la dramatúrgia sap que no són bons temps per a la creació artística. “L’ofici està fotut”, coincideixen tots dos. No és que jo digui “¿ Qué hay de lo mío?” perquè em dedico a la cultura. Si em dediqués a plantar enciams pensaria el mateix: em sembla terrible com s’està tractant la cultura, l’educació i la sanitat”, opina Gil. “Els actors sempre hem tingut contractes en precari, de tres o quatre mesos quan les coses anaven molt bé. No hem tingut mai un any sencer de contracte. Però abans hi havia més feina, enllaçaves coses, feies gires per Catalunya, anaves a Madrid -descriu Casanovas-. Ara hi ha molt poca producció, les gires han baixat molt, i si una obra funciona a Catalunya surt més a compte tornar-la a fer a Madrid amb una nova companyia que haver de pagar desplaçaments, hotels, dietes…”
Obligats a córrer per aconseguir “treure or de la feina”, com diu Gil, els actors d’ Amor & Shakespeare s’han d’afanyar, entre altres coses, per aconseguir impregnar d’organicitat els seus textos. “El vers quan està tan ben traduït com aquest surt sol. El vers s’ha de respectar, però a la vegada el que has de fer és que soni natural, has d’arribar al que vols dir, i ha d’arribar el que sents quan ho dius, com faries amb qualsevol obra”, resumeix Gil. A diferència de l’actriu, Casanovas ja havia treballat en vers, “però no deixa de ser un repte”. “El vers té una musicalitat i té unes regles del joc. El que no es pot fer és dir-lo com si fos prosa. El vers té un ritme, una musicalitat. La màgia és que la gent no se n’adoni”, afegeix. |
Grec 2015: ‘Amor & Shakespeare’, de William Shakespeare i Guillem-Jordi Graells
Traducció de Joan Sallent. Dir: Josep Maria Mestres. Amb Ariadna Gil, Àlex Casanovas, Mercè Pons... Teatre Grec
Del 16 al 19 de juliol
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

AUTORA: LENA KITSOPOULOU
TRADUCCIÓN: JOAN SELLENT
ADAPTACIÓN: JOAN SELLENT, JOSEP MARIA MESTRES y MÒNICA GLAENZEL
INTERPRETACIÓN: MÒNICA GLAENZEL
DURACIÓN: 75min
SALA JOAN BROSSA (LA SECA)

No esperar nada, para encontrarlo todo. No mostraré ninguna imagen de la obra encabezando la crítica, porque cuanto menos cosas sepáis antes de verla, mejor. La sorpresa está garantizada y seguro que vendrá acompañada de maravillosas opiniones sobre el desarrollo de la trama. Lejos de ser una trama interactiva, como todo monólogo que se precie, los guiños al público son indispensables. Unos espectadores que son partícipes de todo y que respiran el ritmo que la obra les marca.

Según mi opinión, Mònica Graenzel se quedó en nuestras memorias en personajes cómicos y tópicos, pero M.A.R.I.L.U.L.A. consigue despertar todo su potencial y que dejes de ver sus habituales y cómicas gestualidades para presenciar un monólogo a medio camino entre el drama y la comedia (la de sonrisa, no la de carcajada), un monólogo lleno de vida que invita a vivir disfrutando de los pequeños placeres y momentos de la vida.

Subiendo el volumen, la intensidad, el ritmo y con tan sólo breves momentos para respirar, ordenar ideas y tomar aire, la música hace su presencia y nos lleva a recordar historias con Queen o Nino Bravo para devolvernos lentamente a nuestro viaje por Ítaca y Lluís Llach. La vitalidad está presente durante la hora y poco de montaje, pero es en los momentos musicales donde observamos toda su verdad.

Ya les gustaría a muchos ser tan libre en el escenario y en la vida como lo son Mònica Graenzel y su M.A.R.I.L.U.L.A. en escena. Vivir sin preocuparnos de nada más allá de la vida, intentando disfrutar de las pequeñas bellezas, instantes y momentos como el que nos brinda este pequeño gran montaje.

M.A.R.I.L.U.L.A.

by on 18:36
AUTORA: LENA KITSOPOULOU TRADUCCIÓN: JOAN SELLENT ADAPTACIÓN: JOAN SELLENT, JOSEP MARIA MESTRES y MÒNICA GLAENZEL INTERPRETACIÓN: ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,
Font: Belén Ginart (ara.cat)
L’enèsima reposició estiuenca a TV3 de la sèrie Plats bruts (la tretzena, aquest cop amb l’audiència exhausta) ha enxampat l’actriu Mònica Glaenzel, l’entranyable Emma, en plens assajos teatrals. La setmana vinent estrena a La Seca el seu projecte més personal, el monòleg M.A.R.I.L.U.L.A., de la dramaturga grega Lena Kitsopoulou, dirigit per Josep Maria Mestres. L’espectacle, que arriba als escenaris catalans gràcies a la “passió” que ha despertat en Glaenzel, és la història d’una dona en crisi en un país en crisi. I ofereix el que per a la protagonista és la combinació ideal: “una barreja de comèdia i substància”. Una peça carregada d’humor, sí, però amb un rerefons que promet “congelar el somriure” de l’espectador.
“Sempre m’ha agradat estar al dia del que es fa en teatre contemporani arreu”, explica Glaenzel en una pausa dels assajos. Buscant i remenant per internet, va anar a parar a una autora inèdita aquí i molt poc traduïda en general. La va conèixer per un text seu que s’havia fet a Anglaterra i, estirant el fil, va anar a parar a l’obra que ara presenta: “Només estava en grec, però en vaig trobar moltes referències i em va fascinar”. Del text i l’autora (que serà present a l’estrena) la van captivar dues coses: un llenguatge “brutal”, sense embuts i esquitxat d’acidesa, i la seva contemporaneïtat, la implicació amb el que passa en la societat en què viu la dramaturga. “A més, ella i jo tenim la mateixa edat”, explica Glaenzel.
L’actriu no havia fet mai un monòleg, així que el procés creatiu es va iniciar amb un debat intern: es va plantejar si estava en un moment de prou maduresa per afrontar-lo. Malgrat els dubtes, va aprendre a confiar en les seves capacitats. “O més aviat el que vaig decidir és que sóc una inconscient, i les ganes d’explicar la història passen per davant d’altres consideracions. Però bé, la veritat és que ja porto més de vint anys en aquest ofici i alguna cosa hi dec haver après”, confessa. Tot i això, sap que notarà el canvi de registre: “Estic molt acostumada a treballar mirant uns altres ulls, i ara aquests ulls seran el públic”.
Per tirar endavant un projecte tan personal, Glaenzel ha teixit unes complicitats molt íntimes i s’ha envoltat de gent que la coneix i l’estima. Des del director, el seu amic Josep Maria Mestres, als responsables de l’escenografia i vestuari, que firmen respectivament els seus germans Max i Bàrbara Glaenzel, passant per la productora i ajudant de direcció, Stéphanie Derid. Fins i tot la directora de l’escola on estudia la seva filla hi ha participat d’alguna manera: l’equip tenia dificultats per trobar un local d’assaig en condicions i finalment els van permetre assajar a les instal·lacions de l’escola, aprofitant la pausa estival.
Glaenzel està convençuda que aquest equip tan pròxim ha sigut fonamental per aconseguir la materialització del projecte. “Amb el Josep Maria havíem treballat junts fa molts anys i teníem ganes de repetir. Ens ho estem passant molt bé, tot i que m’està fent treballar com una bèstia”, confessa Glaenzel. “Amb els meus germans ens entenem molt bé i a més són boníssims. Però feia deu anys que no coincidíem tots tres en un espectacle”, continua.
És una proposta que la fa vibrar d’una manera especial i que, d’una manera o altra, la retorna als orígens, quan compartia companyia i productora amb els actors Joel Joan i Jordi Sánchez. “Quan accepto un projecte ho faig perquè em ve de gust i m’hi implico a fons. Però trobava molt a faltar participar en la tria de la peça, intervenir-hi des del principi. Aquesta obra l’he triat per la necessitat brutal d’explicar la història, i quan passa això hi ha un punt d’apassionament molt més elevat. Et poses més nerviós, però és molt gratificant”. Tant és així que fins i tot ha intervingut en l’adaptació del text. “L’autora ens va donar plena llibertat per utilitzar referències nostres i ho hem treballat molt. Però és cert que en l’original hi ha un component molt mediterrani, molt europeu, perfectament reconeixible”, conclou la intèrpret, que confia que aquesta M.A.R.I.L.U.L.A. que se sent tan seva empatitzi a fons amb el públic, i l’espectacle tingui vida molt més enllà de les cinc setmanes a La Seca. 
’M.A.R.I.L.U.L.A.’, de Lena Kitsopoulou. La Seca - Espai Brossa (Barcelona). Fins al 21/10
Dir.: Josep Maria Mestres. Amb Mònica Glaenzel. Trad.: Joan Sellent. Adapt.: J.M. Mestres, Joan Sellent i Mònica Glaenzel
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


Font: Laura Serra (ara.cat)
Un indià que ha fet les Amèriques arriba a un poble de la costa catalana amb una sorpresa: un nen de color. El petit -que al principi no té ni nom, és "el negre", i l'acaben batejant com a Jaumet- és rebut amb alegria i curiositat pels vilatans. Però l'atracció de fira entranyable passa a ser una amenaça quan es fa gran. Òscar Kapoya interpreta aquest noi que, d'adult, topa amb "el poble gris" que Santiago Rusiñol, des de la seva atalaia de burgès benestant amb la vida resolta, va poder deixar ben retratat en els seus contes i obres de teatre.
A Llibertat! -que es podrà veure a la Sala Petita de demà al 9 de juny- hi conflueixen tres qualitats rusiñolianes que van empènyer Josep Maria Mestres a posar en escena una obra estrenada el 1901 al Teatre Romea i que no s'ha vist mai. D'una banda, el pare de L'auca del senyor Esteve domina "l'ADN català, conté moltes de les coses que configuren la nostra manera de fer, inclosa la llengua", que és prefabriana. D'altra banda, hi ha la seva traça per la comèdia, la " indiosincràcia ", en diu Mestres, i també les seves maneres de "gamberro trencador" que enfurisma dretes i esquerres. I, finalment, hi ha el seu compromís social malgrat els seus privilegis. A l'obra denuncia "el racisme", però sobretot "la hipocresia d'un poble que no es considera racista", diu Sergi Belbel. Mestres hi afegeix: "I també denuncia la inconseqüència entre el que es pensa, es diu i es fa".
El director ha esporgat de valent el text original per deixar una versió "polida i punyent", afirma Belbel. Sense afegir-hi ni una paraula, acosta el clàssic a l'actualitat. "L'obra és un toc d'alerta. En els moments difícils, quan els llocs de treball i els privilegis perillen, és quan ens tornem més reaccionaris, i un lema com «primer els de casa» se'l fa seu gent que no ho hauria dit mai -opina Josep Maria Mestres-. Ara que el país va cap a un lloc que il·lusiona, és important de quina manera hi anem. Cal ser conscients que el primer és la justícia social", adverteix.
Un extens repartiment capitanejat per Roger Casamajor, Maife Gil, Tilda Espluga i Jacob Torres interpreta una comèdia coral que transmuta a drama íntim. "No sé si es tornaran a veure una vintena d'actors a escena. Hem retallat en escenografia però no en actors ni talent", va dir mestres. Llibertat! va ser víctima de la retallada de pressupost, que ha afectat tant la producció (l'escenografia costa la meitat i els exuberants vestuaris són reciclats) com el sou de tots els artistes.
"Estem ferits", diu Belbel
Sergi Belbel va resumir la situació crítica de la institució amb la frase: "Estem ferits". Després de retallar funcions, programa i la Sala Petita, la setmana passada es van acomiadar 11 persones. La gerent, Mònica Campos, va anunciar que era una "mesura de mínims" i que hi haurà "més mesures per fer sostenible el projecte".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,