Sang musical



Egos Teatre deu ser un dels grups més ben acompanyats per la direcció artística del TNC de Sergi Belbel. Ells sempre l'han atrapat. Ara s'atreveixen a entrar a la difícil Sala Gran del TNC. És la prova del cotó definitiva. S'han atrevit a versionar una novel·leta d'Oscar Wilde (El crim de Lord Arthur Saville) que, habitualment, funciona de torna o complement a El fantasma de Canterbury. Amb la seva desimboltura habitual s'han atrevit a desvestir la trama i construir-la perquè s'adapti bé al seu segell: hi continua havent morts i arguments sanguinaris, un cert aire gòtic (tot i que aquest cop abandonen el maquillatge blanc). Li han posat una música, que va del solo al cant coral efectista i no renuncien a l'humor al qual han afegit una dosi d'acidesa. El musical s'estrena dijous i estarà en cartell fins al 8 de gener.
És un espectacle popular amb morts cabareteres. Sang, sí, no pot ser d'una altra manera. Wilde va escriure que, en una festa a can Windermere, un mag prediu a Arthur Saville que es veurà abocat a matar un familiar seu. El noi, que ja prepara noces amb la seva estimada, decideix matar la tieta o alguns dels seus dos cosins llunyans per estalviar el tràngol a la seva dona: Creure, o no, en la fatalitat del destí és el moll de l'ós que exprimeix Wilde i també els d'Egos Teatre. En la proposta d'Egos, Arthur, rep la predicció en un espectacle teatral en què el mag Gran Septimus li fa la confessió. Aquest personatge que, pràcticament desapareix en la primera escena en Wilde, serà la clau per fer un joc metateatral i aporta una doble línia dramatúrgica sucosa. Amb partenaire del mag i vedet alhora.
Sota la direcció de Joan Maria Segura, la música de Francesc Mora i tots els membres actors d'Egos Teatre (ben acompanyats per vuit músics en directe a escena), reivindiquen, ja, la maduresa. S'han atrevit a construir una escenografia que es vegi efectista a la Sala Gran, però que els permeti moure el títol en gira. Per ara, ja tenen tancada temporada a Madrid (amb la versió de l'obra en castellà). Per Segura, l'espai escènic mereix comparar-se amb “el West End o Broadway”. Es tracta d'un treball coral en què no hi ha un personatge que destaqui per sobre dels altres. Cadascú reivindica la seva raó de ser. Amb sang i humor.
La companyia va néixer al 2005 a l'Institut del Teatre
Ha estat un creixement meteòric. Van sortir com a companys de promoció de l'Institut del Teatre el 2005. De seguida, es van donar a conèixer al Versus Teatre amb Rudiggore o la nissaga maleïda. Van fer més de 100 funcions en aquella petita sala que, tot seguit, els va permetre arrencar una gira interminable. Van trigar tres anys a fer temporada a Madrid. El 2007/08 van rebre el premi de la Crítica al millor musical.
Mentrestant, no han deixat de presentar treballs. El TNC ja els dóna la primera alternativa el 2008: fan un conte per a públic familiar amb el suport del Centre de Titelles de Lleida: En Joan sense por. I el 2009/10 reben un encàrrec comprometedor: fer una versió de la famosa novel·la juvenil La casa sota la sorra. El fan més entusiasta és el mateix autor, Joaquim Carbó. Aquesta companyia té una solvència contrastada i és que es mou bé per espais petits per la seva connexió amb el públic. Ara aspiren a fer-se grans. I no perdre l'espontaneïtat que tant els avala.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario