Mostrando entradas con la etiqueta Egos Teatre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Egos Teatre. Mostrar todas las entradas

AUTOR: RUBÈN MONTAÑÁ i TONI SANS
AUTOR MÚSICA: ARTHUR SULLIVAN
DIRECCIÓ: JOAN MARIA SEGURA
INTÈRPRETS: LALI CAMPS, ANNA ALBORCH, RUBEN MONTAÑÁ, ALBERT MORA, MARIA SANTALLUSIA, TONI SANS, FRANCESC MORA (piano)
DURADA: 1h 40 min
PRODUCCIÓ: EGOS PRODUCCIONS
CLUB CAPITOL

Ruddigore o la nissaga maleïda és un bon exemple de com fer un musical sense grans pressupostos però amb les idees força clares i amb unes bones interpretacions tot és possible. Després de passar per diversos teatres de Barcelona, fins al 4 de novembre s'ha instal·lat en el Club Capitol.

Sense escenografia, només parets negres, per allò d'anar a conjunt amb els seus terrorífics personatges i uns quadres i una catifa vermella a la segona part. Però no us penseu, no hem vingut a passar por, sinó a riure. Amb els seus divertits i rocambolescs gags que intercalen entre cançó i cançó.

Però això és un musical i la música i les lletres són el millor de l'espectacle. Meravellosament teixides en el conjunt del muntatge i amb unes veus de primera. 

Egos Teatre tornar a recrear un atmosfera pròpia només amb interpretacions i veus extraordinàries. No cal grans posades en escena, només talent, i d'això a aquesta companyia en sap. Felicitats!


Font: L. S. (ara.cat)
"Teníem ganes de treballar junts", diu com a tota justificació l'autor i director de Sé de un lugar , Iván Morales. La companyia Prisamata va agafar el primer text teatral que escrivia Morales i es van tancar a assajar a La Caldera. "Ens vam gastar 40 euros de producció", assegura. "Com que teníem ganes de seguir-la fent, perquè per a nosaltres encara és un misteri i ens emociona molt, vam anar a La Seca amb ganes de seguir trobant-hi més lectures", explica Morales. I allà Sé de un lugar va ser tota una revelació, la perla de la temporada. Tant que ara Julio Manrique els ha fitxat per al Romea. Com que és teatre low-cost (o "a l'argentina", que en diu Manrique) es poden adaptar a qualsevol lloc: l'han interpretat en una sala d'art diàfana i en una presó i avui instal·laran el seu menjador portàtil al vestíbul del Romea a l'hora dels troneres, a tres quarts d'onze de la nit.
La parella protagonista, dos vestits a mida per a Anna Alarcón i Xavier Sáez, són uns examants que intenten tornar a ser amics. I ho expliquen al públic, el toquen, li parlen a vint centímetres de distància, com si fossin amics. "He intentat fer una cosa personal, que em remogui a mi, i he descobert que també remou altra gent -explica el dramaturg-. És una obra generacional però gens complaent. Volíem implicar-hi el públic i oferir-li una cosa que el toqui, una experiència que no li permeti protegir-se, això no és un happening boig", explica Morales. És teatre des de la veritat.
Morales i companyia destil·len "fe i entusiasme", diu Manrique. En una època en què les converses fins i tot als teatres estan farcides de paraules com crisi iretallades , el director descriu Sé de un lugar com "una festa", "una orgia", "una cosa que ens dóna ganes de viure", "que ens fa ser millors persones". "És així de hippie ", afirma Morales.
Un musical mortal
És la mateixa passió que els EGOS Teatre tenen per seguir treballant en companyia i en projectes molt especials: musicals de creació aptes per a totes les edats. Ruddigore o la nissaga maleïda va ser el seu primer muntatge. El directror del Versus Teatre els va descobrir al taller de final de curs de l'Institut del Teatre el 2007 i els va fitxar. Després de prorrogar durant vuit mesos, d'allà van fer el salt directament al Teatre Nacional gràcies al primer encàrrec. "Ja vam muntar la tesina de final de carrera amb la idea que estigués a punt per anar a un teatre. Quan vam veure que hi havia possibilitat de fer bolos i encàrrecs, vam decidir constituir-nos com a companyia", explica l'actriu Lali Camps. Joan sense por , La casa sota la sorra i El crim de Lord Arthur Savile són els muntatges que han vingut després, tots estrenats amb èxit. "Fem el que ens agrada i ho fem junts -diu- però hi posem moltes hores i dedicació". Ara que al calendari hi tenen bolos comptats per culpa de la crisi, han decidit recuperar la seva primera obra, la pedra filosofal, i l'han reestrenat al Club Capitol. El muntatge explica la maledicció de la nissaga dels baronets de Ruddigore: si hereten el títol, han de cometre un assassinat al dia.


Font: Laura Serra (www.ara.cat)
Si hi ha hagut un sector cultural que els últims anys ha pogut treure pit és el de les arts escèniques. Les xifres parlen per si soles. El creixement del públic fins prop dels somiats 3 milions d'espectadors ha anat acompanyat de mèrits artístics: el sorgiment de noves fornades de dramaturgs brillants -Benet i Jornet, Belbel i Galceran ja no són els únics que venen fora-; l'aparició de companyies artístiques en quantitat i qualitat -la FEI, Egos Teatre, La Perla, FlyHard, la tropa Manrique, etc.-; la projecció de talents singulars com Calixto Bieito; la consolidació d'una xarxa formada per sales públiques, privades i alternatives, que a sobre tenen una relació exemplar entre elles; el paper de festivals punters com Temporada Alta; la promoció dels estudis escènics; el manteniment dels ajuts a la creació, i el creixement de les sales i els auditoris repartits per la geografia catalana.
No ha sigut una bombolla inflada artificialment: ha sigut un treball de formiga gradual i vocacional que per això ha resistit els primers anys de crisi. Fins a aquest 2011-12. A falta de xifres de final de temporada, hi ha fets consumats que auguren un futur tèrbol. La rebaixa dels ajuts públics als grans equipaments i fires, que arriba fins al 20%, ha fet caure el nombre d'espectacles que es programen a l'any i això condemna artistes i tècnics a l'atur. La davallada radical de la contractació de gires per culpa de la crisi dels ajuntaments -situació encara més greu a Espanya, on hi ha impagaments milionaris- deixa a l'estacada grans i petites productores o companyies "que tindran una subsistència difícil", avisa Anna Rosa Cisquella, de l'associació professional Ciatre. "Artísticament serà nefast", deia. El teixit cultural i el nivell artístic cauran inevitablement. La majoria de sales ja no poden coproduir muntatges propis i cedeixen l'espai a companyies que són les que han de córrer el risc de guanyar-se la taquilla per pagar des del tècnic fins a la publicitat.
Les sales alternatives no estan millor. La Generalitat no respon econòmicament al conveni signat i prorrogat des de fa un any, cosa que obliga projectes d'èxit com la Beckett a demanar un crèdit perquè no pot pagar els proveïdors. "La situació no és dramàtica, és tràgica. Les alternatives estan a punt de la desaparició", afirma Toni Casares.
L'increment de l'IVA, doncs, arriba per afectar l'únic element de l'equació que estava sa: el públic. La mesura obligarà a apujar el preu de les entrades i serà un atac directe al consumidor, com ha destacat Daniel Martínez, de l'associació empresarial Adetca. Una estocada mortal a l'augment del consum que no solucionarà el forat d'Hisenda i que suposarà el ser o no ser de tot un sector.


Abans de sorprendre els espectadors que el van veure a la Sala Petita del TNC el 2010, La casa sota la sorra , el musical de la companyia Egos Teatre, va començar deixant bocabadats els mateixos autors. Els membres de la companyia que dirigeix Joan Maria Segura no s'esperaven que Sergi Belbel, el director artístic del teatre, els truqués per fer-los un encàrrec, i Joaquim Carbó, l'autor de la novel·la en què està basat l'espectacle, va quedar desconcertat quan va saber que volien adaptar el seu llibre a l'escena. Passat l'ensurt inicial, el muntatge es va convertir en un èxit de públic i crítica a les sessions familiars del teatre de les Glòries. Ara el Teatre Borràs l'ha recuperat fins al 29 de juliol.
"Aquesta nova temporada ens l'hem pres com si es tractés d'una estrena en tota regla. Quan vam fer temporada al TNC va quedar molta gent fora i teníem moltes ganes de tornar a oferir l'espectacle al públic", afirma Anna Alborch, una de les actrius de la companyia. El TNC va presentar La casa sota la sorraposant l'accent en el públic juvenil, el de la franja dels 13 anys als 18, però als Egos aquesta distinció d'edat no els va tallar les ales a l'hora de recrear, damunt un escenari i amb cançons, les aventures de Pere Vidal, un jove barceloní que es troba perdut en un hotel del Caire preguntant-se per què va respondre al misteriós anunci que el va portar fins allí. "Quan comencem a treballar en una obra, no ens plantegem fer-la per a un tipus de públic determinat, tractem tot el públic com si fos adult. A la cinquantena de funcions que vam fer al TNC i a les Illes Balears van venir-hi espectadors de totes les edats", recorda l'actriu.
Joaquim Carbó, l'autor de la novel·la , també posa l'accent en el caràcter transversal de l'espectacle. "Als adults també els agrada. La companyia ha fet una adaptació de la novel·la molt sàvia. Està plena de detalls molt subtils que poden captar millor que els més petits. I no només han treballat amb La casa sota la sorra , sinó que també han agafat materials d'altres novel·les de la mateixa família i han recuperat el detectiu Felip Marlot, un dels meus personatges que m'estimo més", afirma l'escriptor, que està orgullós de la feina que ha fet la companyia amb els seus llibres. "Quan em van dir que de la meva novel·la en farien un musical vaig quedar molt desconcertat, però quan em van dir que el faria Egos Teatre em vaig tranquil·litzar. Havia vist el seu primer espectacle, Ruddigore o la nissaga maleïda , i m'havia agradat molt. I vaig dir: endavant, que facin el que vulguin", recorda.
De paper, i de carn i ossos
Carbó es va mantenir al marge de la feina que la companyia va fer amb el seu llibre: "Em va semblar que els hauria posat bastons a les rodes", afirma. Tot i això, no va poder evitar comentar l'obra quan va veure el resultat final. "Vaig tenir una emoció molt gran quan vaig veure com els meus personatges s'havien convertit en éssers de carns i ossos, però és que, a més, els intèrprets canten i ballen molt bé", assegura.
Com tots els espectacles que han fet Egos Teatre, La casa sota la sorra és un muntatge total que reflecteix la importància que donen a l'estètica i al treball minuciós en tots els detalls de la posada en escena. Al plató del rodatge d'una pel·lícula d'aventures on han ambientat l'obra, hi ha la feina de tots els membres de la companyia. "Tots fem de tot, tot té un sentit molt artesanal. Som una companyia petita que ha tingut la sort de treballar en escenaris molt grans", conclou Anna Alborch.
Font: Antoni Ribas Tur (www.ara.cat)


Després de l'èxit fa dues temporades a la Sala Gran del TNC de 'La casa sota la sorra' d'EGOS Teatre, basada en la novel·la homònima de Joaquim Carbó, la companyia torna a interpretar l'obra a Barcelona i ho farà ara al Teatre Borràs del 28 de juny al 29 de juliol.
L'espectacle va rebre en la seva presentació al TNC cinc nominacions als Premis Butaca 2010 i 4 més als Premios de Teatro Musical 2011. És una obra de teatre musical de sèrie negre, que parodia les pel·lícules d'aventures. La novel·la amb la qual es basa va ser publicada l'any 1966 i compta amb 72 reedicions i ha venut més de 180.000 exemplars.
El protagonista de la història és Pere Vidal, un jove barceloní perdut en un hotel d'El Caire que té ganes d'aventura i que ha creuat la mar Mediterrània responent un misteriós anunci al diari. Una atractiva i perillosa agent secreta li respondrà els seus dubtes i sota la identitat de l'arqueòleg Peter Whitel, Pere Vidal haurà d'emprendre un viatge a través d'Egipte i el Sudan transportant documents de gran valor, fins arribar a la casa sota la sorra, la seu d'una organització criminal comandada pel malèvol senyor Ti.
Font: ACN via www.ara.cat