“Sóc el primer que hi arriba i l'últim que se'n va”



Què fa un cap de sala?
De tot! M'encarrego del manteniment, que hi hagi prou programes de mà, si cal dono un cop de mà a la taquilla, que les companyies estiguin a gust i que el públic s'hi trobi bé. Sóc el primer que hi arriba i l'últim que se'n va.
I ho diu tan content!
El Romea és com casa meva. I tu, a casa teva, què intentes? Que els convidats s'hi trobin com més bé millor, oi? Pensa que han vingut actors com ara l'Echanove, la Lola Herrera o l'Ana Belén que ja em coneixen perquè d'altres artistes els han parlat de mi!
En trenta anys de professió, en deu haver vist de tots colors...
El pitjor que he viscut va ser l'accident de la Glòria Rognoni, d'Els Joglars, i també una vegada que vaig haver de ruixar un tècnic de sala amb un extintor perquè s'estava cremant mentre el Pepe Sancho era a dalt de l'escenari.
Quines són les causes que farien suspendre un espectacle?
Una apagada hauria de ser molt important, però, per exemple, vam suspendre un cop que el Carles Canut es va desmaiar. També es passa fatal quan un actor es queda en blanc diverses vegades.
Qui és posa més nerviós, el dia de l'estrena?
Tothom! Jo, sempre. Potser el dia que no ho faci serà perquè alguna cosa no rutlla. Ara, el més nerviós és el director de l'obra perquè vol la perfecció absoluta i molts cops es preocupa per detalls dels quals el públic ni se n'adona.
És certa la dita que assegura que un mal assaig general és sinònim d'una bona estrena?
Sí, sí, sí! És del tot certa!
La pitjor funció sol ser la del vespre després de l'estrena, quan es destensen els nervis?
No, és el dia que jo respiro. Però sempre recomano que la gent vingui a veure l'espectacle uns dies després de l'estrena.
Hi ha públic que ve a veure una obra dues vegades?
Hi ha gent que fins i tot ve tres o quatre vegades! I pensa que conec pràcticament tothom que ve al Romea; el públic és molt fidel.
Quants cops ha vist obres que arribaven molt justes a l'estrena?
Hem anat molt justos, sobretot quan ha calgut fer un canvi d'espectacle... M'afecta perquè he de dissenyar el pla de seguretat i l'acabo explicant a l'últim segon.
És pitjor un actor amb un mal dia o un espectador rondinaire?
El mal dia el pot tenir un director, sovint per bajanades, com voler fumar o no encendre els llums del passadís de la sala perquè creu que li destrossen l'escenografia, però amb la seguretat no s'hi juga.
Aquesta és la primera temporada de Julio Manrique com a director. Què ha canviat, amb ell?
Al Julio el conec de jove, quan feia El pes de la palla. Amb el Calixto Bieito [l'exdirector] són diferents, però la feina és la mateixa.

Font: Marta Monedero (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario