Oblidats al bell mig del no-res
Un grup de viatgers de diverses edats i condicions són obligats a abandonar un vagó de tren en què feien via i són literalment abandonats en una andana d'una estació situada al bell mig del no-res, on faran cap a la sala d'espera. No hi ha res al voltant, cap senyal de vida. Això els fa perdre a tots la clau que desxifra el seu món i, per tant, se'n crea un de nou. Tots ells deixen de ser burgesos, es converteixen en uns sense sostre. Aquest és el plantejament de Waiting room.0, del prestigiós director polonès Krystian Lupa, que estrena a l'Estat avui (a les 20 h) a l'Espai La Pineda, de Sant Gregori, però que també es podrà veure demà i dissabte, sempre a les 10 de la nit, al mateix espai. Diu Lupa que els seus personatges són “objecte i subjecte d'una agressivitat que habitualment és oculta, és com una sessió d'espiritisme en què cadascú obre la seva caixa de Pandora”. El grup està format per un matrimoni en crisi, una periodista alcoholitzada, un jove director de teatre d'avantguarda que viatja amb el seus alumnes a Auschwitz com a part del procés de preparació de la posada en escena de Hamlet, una anciana que precisa tornar a casa seva, i així mateix tot un seguit de personatges representatius de la societat actual, prototips, són els que estableixen un diàleg que els durà a descobrir el seu aïllament i les dificultats d'establir relacions.
Explica Lupa que va escriure el text a partir de les improvisacions dels intèrprets, “però més que un text, el que em va sortir va ser una provocació per als actors”, diu el director polonès. De fet, l'espectacle va néixer a partir d'un assaig espontani proposat pel mateix director a un grup d'intèrprets, als qual va donar la premissa que eren en una estació de tren on passen tota una nit a la seva sala d'espera. Influït per les tesis de Zygmunt Bauman al respecte de la “societat líquida”, Lupa ha fet un muntatge en què existeix la voluntat d'investigar sobre aquesta “liquiditat social i psíquica provocada per l'actual situació social i política”, a partir d'un treball experimental en què el director, que treballa amb un bon nombre d'intèrprets molt joves, els va deixar que fessin el primer pas i que aportessin a la improvisació la seva imaginació, interessos, desitjos i somnis, per acabar confrontant dues generacions, la dels actors i la del director, i les dues generacions que viuen aquesta situació ho fan de manera diferent. “L'eina de la història era important durant els segles XIX i XX, perquè amb la història ho entenies tot. Ara no, ara no entendríem res, perquè a la gent jove no els interessa i no reben uns valors que per a nosaltres eren irrenunciables; passa, però, que si no en prescindeixen ens convertirem en una societat absolutament morta.”
El camí per arribar a la presentació d'aquest espectacle, d'unes 3 hores de durada, en polonès i sobretitulat al català, ha estat dificultós, ja que l'escenografia –la sala d'espera d'una estació de tren abandonada, i que inclou també pantalles on es projecta el que passa en algun espai adjacent– ha crescut tant des que es va preveure la seva programació, a la primavera, mentre estava en procés de producció i per motius aliens al festival, que s'ha hagut de traslladar del Teatre de Salt a l'Espai La Pineda, de Sant Gregori, en què no hi ha les limitacions que imposa la caixa escènica.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario