El fruit i la llavor



Teatro de los Sentidos s'ha fet seu el Polvorí, en els set anys que fa que hi treballa. Avui pocs recorden la polèmica municipal perquè CiU considerava que hi havia tracte de favor a la companyia internacional. L'evolució de la ciutat ha fet que, avui, CiU governi en minoria. Fonts de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) descarten que es replantegi la cessió que es va fer, que serà vàlida fins, com a mínim, al 2024. Sobre el procés del canvi. Aquest és, precisament, el tema de Fermentació, una obra que beu de l'essència de La memoria del vino d'aquell juliol del 2004. L'obra vol ser el punt d'arrencada d'una temporada estable al Polvorí. S'hi representarien tant peces de la companyia com de grups afins. Ja fa temps que parlen d'aquest projecte afectat per la rigidesa de les institucions que li han de donar el burocràtic vistiplau. I és que, evidentment, l'estructura protegida d'un polvorí (un espai proper als castells on es guardava la pólvora i que havia de ser defensable amb pocs efectius) no facilita les entrades adaptades i les sortides d'emergència. Amb la paciència d'un alquimista, la idea hauria de ser realitat, d'aquí a poques setmanes.
Fa unes setmanes, la companyia va cedir l'espai perquè l'associació de drets de gestió dels intèrprets (Aisge) organitzés un taller amb el director Kristian Lupa. Ells, mentrestant, anaven teixint el que seria l'habitacle del seu nou projecte escènic. Fermentació manté l'experimentació amb el tacte, amb el xiuxiueig, amb l'olfacte a terra humida i amb el gust d'un vi aspre. En aquest cas, han donat més llicència a la vista i es presenten accions visuals llunyanes, com extretes del fons d'un record. Com si es visualitzés en comú un desig. Es busca la imatge sensorial més complerta en els seus treballs. Teatro de los Sentidos construeix a partir d'espais gens convencionals. L'espectador ha de cedir part de la seva seguretat, entren en la vulnerabilitat de la foscor. S'han d'atrevir a caminar amb els ulls embenats. Vargas sentencia: “La dificultat d'una producció és construir una fragilitat: com més fràgil, més potent la idea.” L'obra ofereix tres funcions de divendres a diumenge, fins al 27 de novembre. Hi accedeixen fins a 25 persones per sessió. La reacció de tot espectador, sobretot si debuta en aquest tipus de treball, és la sorpresa i la plena satisfacció, un cop surt de l'experiència. La companyia té un públic fidel però reconeix que la seva prioritat actual és donar-se a conèixer més a la pròpia ciutat. Com a companyia, fa temps que són referència en cercles acadèmics i també artístics.
Fermentació la pregunta és senzilla i complexa alhora. Com pot canviar un ésser? El raïm necessitaescoltar el llevat que és a la pell (dins i fora de si mateix) per fermentar i esdevenir vi. Cal que s'escoltin, insisteix Enrique Vargas, mestre de cerimònies de la darrera funció de divendres passat i impulsor de la companyia. És un procés físic molt més ancestral a la necessitat de l'oxigen dels éssers vius, una base de la natura que ha permès l'explosió de la vida a la Terra. Vargas insinua que, en temps de crisi, hi ha la tendència a escoltar menys “i és quan cal escoltar més”. El raïm, per si sol, es podreix. També el llevat.
Diuen els científics que cada set anys un cos humà canvia, una a una, totes les cèl·lules: cada set anys un és el mateix i alhora és un de nou. Durant aquest període, la companyia (que advoca pel canvi seguint la màxima “Arriscar-se és perdre's una mica, no voler canviar és perdre-ho tot”) ha anat consolidant els seus objectius: la relació amb el veïnat és cordial, la implicació amb el món artístic ha impulsat nous projectes, que broten d'aquesta manera d'entendre l'escena (Planeta 15, per exemple, va presentar-se a la darrera Fira de Tàrrega), la formació a tots els nivells s'articula a través del projecte de Caixa d'Eines. Aquella desconfiança municipal ha caigut gràcies a la generositat artística i a la feina silenciosa diària.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario