Duet musical íntim

La companyia El Musical Més Petit, que havia arribat a ser una de les de referència del teatre musical al nostre país i que lidera Daniel Anglès (1975), ha anat reduint la seva activitat i ara només apareix quan el mateix Anglès té ganes de donar cos a un projecte personal, com és el cas d'Aquests cinc anys / The last five years, que es podrà veure avui (21.00 h) al Teatre de Salt, i dijous (22.00 h) a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona.

Aquesta peça de teatre musical, nascuda a redós de l'Off-Broadway del 2002 (tot i haver-se estrenat a Chicago el 2001), és obra del nord-americà Jason Robert Brown (Nova York, 1970), autor pel qual Anglès sent una especial predilecció, i s'ha fet molt popular. Anglès ja va posar en escena aquesta peça a principi del 2009, a Barcelona, compartint escenari amb Pili Capellades. En aquesta ocasió, l'actor barceloní ha volgut comptar amb Julie Atherton (Preston, Anglaterra, 1978), una actriu i cantant amb una trajectòria reconeguda al West End que ja havia interpretat aquest paper en una producció anterior i a qui va proposar de participar en aquesta obra després de conèixer-se i congeniar, l'abril del 2010, en una gala de la publicació digital Todomusicales.com.

Obra poc convencional

La producció té diverses peculiaritats, que s'afegeixen a les que ja presenta per si sol l'espectacle. L'argument és força senzill: una parella explica la seva història de desamor, des que es troben fins que se separen, en el termini de cinc anys. La peculiaritat és la manera d'explicar-la, l'estructura dramàtica: Cathy, una actriu, explica la història començant pel final, des del trencament fins al dia en què es van conèixer, mentre que Jamie, un novel·lista, l'explica en l'ordre cronològic correcte, des del començament fins al desenllaç. Tots dos interpreten els seus temes en solitari, tret d'una sola cançó, en què coincideixen, a mitja funció, en el moment del casament. Explica Anglès que un dels principals motius del trencament és “la trajectòria professional divergent de tots dos”. “Mentre que Jamie aconsegueix una certa notorietat i l'èxit, la carrera professional de Cathy s'estanca, i això genera tensions”, diu l'actor, que assenyala que Brown va escriure el musical després de la separació amb la seva primera parella.

Per si l'estructura dramàtica no fos prou peculiar, l'espectacle és bilingüe, ja que Daniel Anglès canta en català i Julie Atherton ho fa, naturalment, en anglès. Volgudament no hi haurà subtitulació al català, tal com explica l'actor i cantant barceloní, perquè la intenció és accentuar les dificultats de comunicació dels dos personatges: “Ens semblava un joc dramatúrgic interessant, un punt de partida per reflexionar sobre les relacions de parella, la manera de comunicar-se, perquè a vegades no cal parlar el mateix idioma per detectar tendresa o afecte, o per connectar”, diu Atherton, que ha fet una aturada d'una setmana en la gira britànica de Sister act per fer aquest espectacle. El fet que tots dos parlin idiomes diferents també es pot interpretar com un recurs per accentuar el desacord, la manera de fer diferent, uns llenguatges afectius que no s'avenen. Atherton explica del seu personatge que “és una noia amb caràcter, que mira de sobreposar-se al vincle de dependència que la lliga totalment a Jamie”. L'adaptació al català d'aquesta peça és la mateixa del 2009, mentre que la direcció musical és de Sergi Cuenca, pianista que també serà a l'escenari de Salt.

Estrena gironina

L'estrena en català de l'obra de Jason Robert Brown va tenir lloc a Girona, i va ser una companyia gironina la que en va fer una meritòria adaptació. L'abril del 2005, a la sala La Planeta, Xavier Thió i Elena Martinell van estrenar Els últims cinc anys, amb lletres adaptades amb l'ajut de Ricard Viñas, i sota la direcció de Cristina Cervià, i amb un grup de sis músics professionals tocant en directe. La producció també es va presentar a Barcelona, al Jove Teatre Regina.

Jason R. Brown: "Que ningú esperi focs d'artifici"

“Això és tot el que vull escriure, i el que vull que sia. Que ningú esperi focs d'artifici, tan sols són dos actors i uns músics, explicant una petita història.” Aquesta és una cita del mateix Jason Robert Brown sobre la peça que acabava d'escriure, l'any 2001, en fracassar el seu primer matrimoni. Tal com explicava un dels millors especialistes en teatre musical d'aquest país, Pere Garcia, amb motiu de l'estrena de la versió catalana, l'estructura dramàtica de l'obra està indiscutiblement influenciada pel cinema. El referent més clar és Dos a la carretera (Stanley Donen, 1967), protagonitzada per Audrey Hepburn i Albert Finney. Garcia explicava respecte de la partitura: “Barreja diferents estils, va del vals al blues com aquell qui res; de la balada fàcil d'un Jerry Herman a la sofisticació de Sondheim.” Anglès situa l'estil entre Sondheim –per la seva complexitat dramàtica– i Webber –per l'estructura de cançó moderna, tancada.

The last five years es va estrenar l'any 2001 a l'Off-Broadway sota la direcció de Daisy Prince, amb bones crítiques i poc públic.

Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)