El jardí de La Funcional


El cirerar, d'Anton P. Txèkhov, només el pot posar en escena una companyia amb un cert bagatge”. És una afirmació molt assenyada del director de la companyia teatral amateur La Funcional, de Figueres, Josep Maria Cortada. Ell mateix és el director del darrer repte de La Funcional, El jardí dels cirerers, una versió de la peça de Txèkhov amb traducció de Joan Casas i Nina Avrova, que el grup figuerenc estrenarà aquest cap de setmana al teatre El Jardí, de Figueres, situant el públic, com ja és costum, al damunt de l'escenari, suplint d'aquesta manera l'existència d'un espai de mitjà format que es fa tan necessari en aquesta ciutat. Estar a El Jardí, però, permet en aquesta ocasió a La Funcional jugar també amb l'extens pati de butaques del teatre, que incorporen a l'escenografia de la peça. De fet, és el jardí.

El repte no és pas poca cosa. A la complexitat de l'obra, del text –que és un veritable repte per als intèrprets, ja que és una peça molt coral, i els que en unes altres circumstàncies serien secundaris, en aquesta ocasió tenen molt pes–, s'hi ha d'afegir que La Funcional, afortunadament, no s'hi posa pas per poc, i convoca 19 intèrprets sobre l'escenari, a més d'un trio (violí, violoncel i piano) i una banda de vuit músics més, que interpreten peces d'Astor Piazzolla, David Bowie i Brian Eno, i Xostakòvitx.

Cortada, que té com a ajudant Àngels Barrientos, té raó quan afirma que aquesta peça l'ha de posar en escena una companyia amb bagatge, i també amb un grup d'intèrprets variat quant a l'edat, perquè el plantejament que fa a l'hora de posar-la en escena s'acosta a l'ortodòxia, quant al text. Quant a l'època, el director ha volgut que fos atemporal, que no es pogués identificar amb cap època concreta, qüestió que reforça la possibilitat d'establir paral·lelismes amb l'actualitat. Cortada afirma, però, que ha fugit de l'ortodòxia pel que fa al clima, a l'atmosfera de l'obra: “La idea no és nova, ni és nostra, però no hem volgut fer una obra en què res no es mou, en què tot és pesant i nostàlgic, sinó que el muntatge té la vivesa del que va fer Peter Brook a París, com si els habitants de la casa fossin gent de pas, que passen els darrers minuts a la finca”.

Cortada explica que són força fidels al text, perquè si no, l'obra de seguida “es desequilibra, la qual cosa demostra que està molt ben escrita, estructurada i, a més, és molt moderna. Suporta poc que la grapegis”, conclou el director.

Feia 18 anys des que La Funcional va fer la seva darrera obra de Txèkhov, L'oncle Vània, i en aquesta s'hi troben uns quants paral·lelismes pel que fa a l'actualitat, ja que situa l'acció en el creuament entre dos segles, en un moment de canvi, de ràpides transformacions socials que cada personatge afronta de manera diferent, uns creient que aquestes mutacions seran positives, i d'altres que es resisteixen a acceptar-les i queden ancorats en el passat. El mateix Txèkhov va dir que El cirerar no és un drama, sinó una comèdia, i que detestava que els directors li imposessin un to dramàtic que no li esqueia gens. Cortada, com Brook –salvant les distàncies–, segueix aquesta premissa per abocar a tot plegat naturalitat, la naturalitat del transcurs de la vida mateixa. L'escenografia, la música, els llums, el vestuari, tots els detalls estan apamats en aquesta producció que, malgrat ser amateur, compta amb el rigor professional ja habitual en la companyia figuerenca, que té en el repartiment –en aquest “jardí”– Helena Cusí, Sara Bartolomé, Anna Turró, Felip Joana, Salvador Torres, Jaume Parés, Gerard Carrión, Remei Cuxart, Jaume Pujadas, Laia Alsina, Josep Antoni Tudela, Jordi Castelló, Quim Llauger, Càndid Miró, Empar Rodon, Ana Ruiz, Neus Fàbregues, Rosamaria Abella i Dolors Olivet. La Funcional ha presentat l'obra al Projecte T de la Diputació de Girona i farà representacions demà, dissabte i diumenge i els dies 1, 2, 3, 8, 9 i 10 d'abril. Els divendres a les 9 de la nit, els dissabtes, sessió doble, a 2/4 de 7 de la tarda i 2/4 de 10 de la nit, i els diumenges, a les 6 de la tarda.


Font: Dani Chicano (www.avui.cat)


1 comentario:

  1. Són molt bons! Et cau lluny, però si corres per Figueres vés-hi!!

    ResponderEliminar