Mostrando entradas con la etiqueta T de Teatre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta T de Teatre. Mostrar todas las entradas


TEXTO: MARC ARTIGAU, CRISTINA GENEBAT y JULIO MANRIQUE
DIRECCIÓN: JULIO MANRIQUE
INTÉRPRETES: ROSA GÀMIZ, CAROLINA MORRO, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JORDI RICO y ÀGATA ROCA
DURACIÓN: 105min
FOTOGRAFIA: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: T DE TEATRE, FOCUS y GREC 2017 FESTIVAL DE BARCELONA
TEATRE ROMEA

Ay, qué tiempos aquellos en que las T de Teatre hacían espectáculos ‘ridiculizando’ a los hombres! ¿25 años han pasado ya? ¡Cómo pasa el tiempo! E.V.A. es una obra homenaje a su trayectoria y quizás un punto y aparte de su carrera, parecido a aquel que van marcar cuando van abandonar sus habituales sketches para pasar a representar obras con inicio, nudo y desenlace. 

E.V.A. está especialmente llamada a ser el final de una etapa. Conscientes que los años de Jet Lag o Homes (que han sido sus dos grandes éxitos) no volverán, el humor de T de Teatre debería girar a lo que ya nos demostraron con la gran obra de esta etapa, Dones com jo, también al Romea, escrita y dirigida por Pau Miró. El dolor es el tema principal de E.V.A., nombre de mujer, de la primera mujer, según la mitología cristiana, pero también son las siglas de la Escala Visual Analógica del Dolor. Todo muy bien tramado. 

La obra gira entorno a Àgata, Àgata Roca, una actriz que se encuentra en plenos ensayos de una obra de teatro con la cuál su compañía celebra los 25 años encima de las tablas, ‘casualidades de la vida’, pero su madre, genial Carme Fortuny, ha decidido escaparse de la residencia para vivir la vida. Clara, Carme Pla, se acaba de coger una año sabático y se dedica a limpiar armarios, ahora que su hija, Eva, Carolina Morro, está a punto de abandonar el nido para marcharse a estudiar fuera. Paloma, Marta Pérez, es una anestesista que tiene anestesiada su vida personal y Lola es una madre de gemelos que se dedica al negocio inmobiliario.  En esta ocasión, Albert Ribalta y Jordi Rico también se incorporan al reparto para interpretar personajes secundarios. Mención especial para Ribalta brillante en su personaje de Yoshiro.

En las interpretaciones también se hacen un homenaje a sí mismas, quizás la más ‘evolucionada’ sea Àgata Roca (o quizás se predilección personal), su personaje tiene más matices, es un mujer menos ‘histérica’ que las que nos tiene acostumbrados a interpretar, igual de indecisa que en otras ocasiones pero con más fondo. Carme Pla sigue con sus personajes enfadados con el mundo y lo borda, es una de las actrices que mejor se enfada de Catalunya, sin duda. Al igual que Marta Pérez, la más ‘seria’ de la familia T de Teatre. En este caso se echa de menos a Mamen Duch, su desparpajo le habría venido de perlas a un texto, que a veces peca de encorsetado y previsible. El paso del tiempo hará que la máquina, entre actores, texto y puesta en escena funcione a un ritmo más adecuado.

La escenografía de Alejandro Andújar permite una escena mucho más amplia y luminosa y el continuo movimiento y cambio de localizaciones: sala de espera de una residencia, un hospital, un restaurante… es impresionante lo que esconde lo que ha simple vista parecía un simple habitáculo de madera. La iluminación de Jaume Ventura y el espacio sonoro de Damien Bazin ponen el resto a un espectáculo donde el espectador se lo pasa bien, se ríe, disfruta echando la vista atrás, y si es fan de T de Teatre captará los guiños que todo homenaje requiere.

Per molts anys / Muchas Felicidades, T de Teatre!

E.V.A.

by on 20:26
TEXTO: MARC ARTIGAU, CRISTINA GENEBAT y JULIO MANRIQUE DIRECCIÓN: JULIO MANRIQUE INTÉRPRETES: ROSA GÀMIZ, CAROLINA MORRO, MARTA P...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,

DIRECCIÓN: MARTA PÉREZ
INTÉRPRETE: CARME PLA
DURACIÓN: 1h
FOTOGRAFIA: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: LAPLA y T DE TEATRE
EL MALDÀ

No te dejes confundir por el título, tal y como me pasó a mi, de humor poco o más bien nada, a no ser que compartas el mismo humor que el tal Joan Fuster. Quizás peque de ignorancia, pero más que humor, mal título para la obra, es un homenaje a las palabras, al catalán, a la poesía narrada de algunos de los autores más conocidos de la literatura catalana: Santiago Rusiñol, Jesús Moncada, Pere Calders y Josep Carner. 

De lo que no hay duda, hace tiempo ya, es de la capacidad cómica de Carme Pla, un sinfín de gestos, que son desplegados durante la escasa hora de duración, maneras de transmitir las palabras al alcance de pocos. Profesionalidad y tablas para meterse al público en el bolsillo desde el mismo instante que pronuncia la primera palabra.

Hacer orales unos textos que fueron escritos para ser leídos en la intimidad de la voz baja, ahora son aclamados en una intimidad mayor y pensados por los sesenta espectadores que caben, en una aproximación, en el Maldà. 

Con una duración milimétrica que consigue que el público mantenga la atención, y con una suma precisa de textos y de aforismos (de Joan Fuster) el montaje pasa con en un suspiro, narrado esta vez al oído, de aquellos que no se conforman sólo con leer, sino que han asistido al Maldà a escuchar. Pon la oreja y déjate guiar!

HUMOR HUMÀ

by on 19:23
DIRECCIÓN: MARTA PÉREZ INTÉRPRETE: CARME PLA DURACIÓN: 1h FOTOGRAFIA: DAVID RUANO PRODUCCIÓN: LAPLA y T DE TEATRE EL MALDÀ ...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , ,

DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: CIRO ZORZOLI
INTÉRPRETES: IVAN BENET, MAMEN DUCH, CAROLINA MORRO, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JORDI RICO, ÀGATA ROCA y MARC RODRÍGUEZ
DURACIÓN: 85 min
FOTO: DAVID RUANO
PRODUCCIÓN: GREC 2015 FESTIVAL DE BARCELONA, T DE TEATRE y TEATRE LLIURE
TEATRE LLIURE MONTJUÏC (GREC 2015)

A muchos teatreros nos gustaría vivir todo el proceso de creación de un espectáculo. Ver como nace de la nada y se va desarrollando con la ayuda de todas las personas implicadas. T de Teatre nos ofrece esa mirilla para ser parte de unos ejercicios interpretativos para conseguir el virtuosismo en las actuaciones. Durante casi 90 minutos observaremos desde el más mínimo detalle o gesto hasta los ensayos posteriores de la obra.

Con la Sala Fabià Puigserver con una desnudez poco habitual, nos sumergimos en una sala de ensayo. Vestidos de época, porque los ensayos de la obra nos trasladan a la vida de pagés del finales de siglo pasado. Teatro dentro de teatro, donde se busca la verdad, hacer que el espectador no sienta que todo es ficción por lo que no hay cuarta pared, el público es a la vez público dentro de público. Demasía al cuadrado todo junto.

Como la idea de actores interpretando a actores no es nueva, se busca rizar el rizo con una farsa de la profesión actoral. Ni virtuosos ni perfectos, como simples monigotes los actores buscan forzar la risa, pero las continuas repeticiones y un humor excesivamente histriónico produce más agotamiento que diversión. La obra funciona a trancas y barrancas durante la primera parte de ejercicios, 45 minutos (aprox.), a partir de lo cual el ritmo empieza a decaer y las miradas al reloj se vuelven cada vez más frecuentes.

A nivel de interpretación todo queda demasiado forzado, el querer agradar llega a límites imposibles. Los gags no acaban de funcionar del todo y el histrionismo se apodera de la escena. Es evidente que le falta recorrido, ha salido demasiado verde de la sala de ensayos directamente al estreno. Todo se puede justificar, aunque pienso que la idea inicial ha sido estirada demasiado para un espectáculo de 90 minutos. Tiene que pasar alguna cosas más allá de ver a los actores ensayando y perfeccionando la técnica, porque aunque en un momento un actor asegura que hay intérpretes que no nacen con talento, pero les salva la técnica, en Premis i Càstigs ni eso. A la salida me siento más castigada que premiada, lo cual me entristece, pero sé que si no hay verdad la técnica no nos salvará.

PREMIS I CÀSTIGS

by on 16:45
DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: CIRO ZORZOLI INTÉRPRETES: IVAN BENET, MAMEN DUCH, CAROLINA MORRO, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JOR...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,

Fuente: Maricel Chavarría (lavanguardia.com)

Temporada Alta sigue con su doble línea de actuación y anuncia para su 23.ª edición de este otoño apuestas de altura, tanto en lo relativo a la creación catalana como a las grandes propuestas internacionales, esas piezas de última hornada teatral que de no ser por este Festival de Tardor de Girona -o por el Grec de Barcelona- no llegarían a recalar en Catalunya. La programación al completo no se dará a conocer hasta primeros de septiembre, pero de momento, para abrir boca -y dejarla bien abierta-, el festival avanza una idea muy nostrada con la que sin duda sorprenderá. Se trata de un proyecto del actor Lluís Homar -que debutó en escena a los 16 años con Terra baixa en el papel de Manelic- que consiste en la adaptación para un actor solo de la obra de Àngel Guimerà. Dirigido por Pau Miró, autor junto a Homar de la reescritura de la obra, el actor barcelonés interpreta en esta Terra baixa & Lluís Homar a todos los personajes de la obra, dándose a sí mismo la réplica o dejándola a veces implícita.

"Lo que hace Homar aquí es impresionante -apunta Salvador Sunyer, director del Temporada Alta-, pues lo consigue sin disfrazarse ni simular voz de mujer cuando por ejemplo interpreta a Marta. La verdad es que cuando ves la pieza parece que la obra está hecha así en origen, porque en ningún momento requiere de nada más". Producción de Temporada Alta/El Canal, la obra, que cuenta con una vasta escenografía y música de Sílvia Pérez Cruz, recalará luego en la cartelera del Teatre Borràs de Barcelona.

Otra curiosísima adaptación es la que ha realizado Jordi Casanovas a partir de las transcripciones de los interrogatorios del juez Ruz a Luis Bárcenas y que el festival de Girona acoge en esta edición. Sin añadir ni una sola palabra, Casanovas consigue a modo de patchwork combinar los fragmentos del juicio al extesorero del Partido Popular poniendo en evidencia la desfachatez de determinadas afirmaciones. Ruz-Bárcenas, que así se llama la pieza, con Manolo Solo y Pedro Casablanc dando vida al juez y al extesorero respectivamente, está dirigida por Alberto San Juan, y de hecho ya se vio el pasado mayo su Teatro del Barrio de Madrid.

Dicho lo cual, y sin olvidar otros espectáculos ya en curso que se verán también en el Festival de Tardor -como puede ser La partida, dirigida por Julio Manrique (estuvo en el Romea) o éxitos de la cartelera barcelonesa como ese Bits del Tricicle o Dones com jo de las T de Teatre- es hora de entrar a desgranar la vianda que llega de allende, por tierra, mar y aire. Para empezar, la nueva apuesta de Temporada Alta por la ópera -como lo oyen-: un Macbeth de Verdi procedente de Sudáfrica que traslada la acción al África poscolonial. 

"Todo el texto tiene sentido, pues se trata en definitiva de las batallas por el poder, con una puesta en escena importante. Nosotros no traeremos óperas como las que pueda traer el Liceu -puntualiza Sunyer-, no haremos una Madama Butterfly, sino óperas cuya baza es la puesta en escena, un poco en la línea del Théâtre La Monnaie de Bruselas". La obra cuenta con doce cantantes africanos, una orquesta de quince o dieciséis músicos, proyecciones de vídeo y una parte plástica, no en vano el director de escena, el sudafricano Brett Bailey, es además artista plástico. 

No es la primera vez que Temporada Alta enseña la patita en el el ámbito de la lírica: en el 2009 trajo un Woyzeck -curiosamente también con impronta sudafricana- del polivalente William kentridge. Pero si entonces lo hizo con La Monnaie, ahora su partenaires son el Barbican de Londres, el Festival de Otoño de París o el de Ópera de Viena.

Otro golpe de gracia será este Coup fatal -mejor espectáculo en Aviñón 2014- que propone el belga Alain Platel en coproducción con su grupo KVS y Les ballets C de la B. También con bailarines negros, al son de melodías barrocas acompañadas de música tradicional y popular congoleña, rock y jazz... todo ello en directo.

Y otro broche internacional, este en clave de humor: el argentino Sergio Boris, un descubrimiento de los últimos años, debuta en España con Viejo, solo y puto, una obra de creación sobre lo que sucede en la trastienda de una farmacia de Buenos Aires... "Muy distinto a lo que hemos visto de Argentina, más esperpéntica", explica Sunyer. Otra novedad será un ejemplar de la escuela nórdica de circo contemporáneo con uno de sus máximos exponentes, los suecos Cirkus Cirkör y un espectáculo sobre la paz.

Este año es el que más estrenos absolutos tiene a pesar del menor presupuesto. Con la crisis el Temporada Alta se convierte en un polo de estrenos importante. Y ahora cuenta con el llamado Cercle de la Fundació La Ciutat Invisible creada en el 2013, esto es, un grupo de empresarios que participan económicamente a título personal -"queremos que se impliquen, no puede ser muy numeroso"- y que este año esponsorizará un espectáculo internacional.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: PAU MIRÓ
INTÉRPRETES: MAMEN DUCH, MARTA PÉREZ, CARME PLA y ÀGATA ROCA
DURACIÓN: 1h 25min
PRODUCCIÓN: T DE TEATRE, ICEC, LA SALA DE RUBÍ
TEATRE ROMEA

Ya hace unos años que las T de Teatre dieron un salto adelante, Daulte y Sanzol son testigos, pero en los dos últimos montajes habían perdido algo de su marca, algo que convertía a sus obras en un "sí pero no", faltaba algo. Ese algo que ha conseguido encontrar Pau Miró y lo ha potenciado hasta devolver el "espíritu" de T de Teatre a escena.

No entré en la sala demasiado entusiasmada, los montajes de Sanzol me había distanciado de la esencia que me gustaba de ellas. A la media hora ya disfrutaba, veía una de las dramaturgias peculiares de Pau Miró y unas actrices en su salsa. Eso sí lejos de sus primeros montajes y con interpretaciones más profundas y con más cuerpo.

Cuatro actrices, cuatro mujeres, cuatro historias, cuatro amigas y unos cuantos secretos que esconder. Una edad, los cuarenta y un barco vital a la deriva. No satisfechas con sus vidas que deciden romper con la monotonía de maneras diversas. Una de ellas huye, se esconde en uno de los miles de pisos abandonados de la ciudad. A partir de aquí se empieza a tirar del hilo.

Una oficina ocupa la escenografía, recogida pero queda aire, durante algunos momentos se muestran las paredes y mirar hacia arriba nos devuelve la impresión que es teatro, quizás demasiado aire entre cajas.

T de teatro se conoce el camino por el que pisa, quizás por eso la interpretación que más sorprenda sea la de Àgata Roca. A un ritmo que a primera vista pueda parecer descompasado con el resto, construye un personaje con sus luces y sombras, pero a la vez crea empatía con el público que respira con él. Su drama durante más de una hora se hace nuestro, hasta que la verdad aflora y una cierta pátina de lejanía con ella.

Lo que sí que es cierto es que Dones com jo destila feminismo, un aire que vista la ocupación de la platea, un 90% eran mujeres. Me gustaría pensar que es una obra para ambos géneros por igual, aunque el público demuestre otra cosa. Aunque lo que realmente importa es que quien vaya a verla la viva, con los ojos que quiera, pero bien abiertos, porque nunca se sabemos donde acaba la ficción.

DONES COM JO

by on 17:59
DRAMATURGIA y DIRECCIÓN: PAU MIRÓ INTÉRPRETES: MAMEN DUCH, MARTA PÉREZ, CARME PLA y ÀGATA ROCA DURACIÓN: 1h 25min PRODUCCIÓN: T DE...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,
ARA.CAT
A.R. |Actor, director, autor, dramaturg... I de gran què voldràs ser?
P.M. |M’agradaria ser novel·lista, treballar en un bufet estil Bartleby o ser Lluïsa Cunillé.
Com definiries els homes com tu?
Homes de poc pèl, d’idees poc clares, presumits, de fer servir poques etiquetes, exmacrobiòtics i molt sensibles.
Sincerament, ¿t’has sentit còmode assajant amb tanta dona?
He fet el paper de director exigent, mantenint la distància prudencial, però reconec que les pauses m’apassionaven, sortien temes impossibles…
Com combats els nervis previs a una estrena? ¿Xocolata, ioga, gintònics, ansiolítics, somnífers, dònuts, fumant... o ets un home tranquil?
Jo no sé fumar, però la setmana de l’estrena m’acabo paquets sencers de tabac. En una altra època feia ioga. I en algun moment he menjat compulsivament coses dolces. Actualment, barrejo les tres tendències.
Imagina que demà et truquen de Nova York oferint-te dirigirDones com jo amb les quatre actrius internacionals que tu vulguis... Com ho veus? Quines triaries?
A Nova York hi sobren autors, però si sonés la flauta, estic disposat a fer les maletes i a deixar-ho tot. Cate Blanchett, Julianne Moore, Susan Sarandon, Naomi Watts.
¿T’han dit alguna vegada que tens una sensibilitat molt femenina? T’agrada?
M’ho havien dit, sí, però tinc la sensació que amb el pas dels anys n’he perdut una mica. M’agrada perquè això dels gèneres no ho separo tan fàcilment, jo. Sóc més aviat partidari dels matisos.
M’han dit que has passat del barri del Raval a Sant Gervasi. ¿No podríem haver trobat un terme mitjà?
Em fas riure molt, Àgata… Com a exmacrobiòtic que sóc et diré que on visc ara hi trobo a faltar la inspiració, però com a contrapartida hi ha unes xarcuteries espectaculars.
Estàs en l’edat ideal per ser pare. ¿Et frena el moment que vivim?
La cantarella que no hi ha futur és empipadora i acaba incidint en el nostre estat d’ànim, però és ridícul, ens ofeguem en un got d’aigua. La nostra mirada cansada no serà la dels nostres fills.
Sigues sincer: ¿les dones, de vint, trenta, quaranta o cinquanta?
A partir de trenta tot em sembla raonable.
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,
Ara.cat
P.M. |Què vas pensar la primera vegada que vas llegir Dones com jo?
A.R. |Que tant de bo ens l’haguessis donat una mica abans per poder-la llegir millor, perquè en la primera lectura, davant teu i tot l’equip, t’agafen totes les inseguretats del món i penses: “Això no ho sabrem fer”.
Al personatge que interpretes, l’Arquitecta, hi volia extrapolar un estat d’ànim que em sembla palpar al carrer, una barreja de negativitat i baixa autoestima... Creus que és un lloc comú?
Crec que una cosa porta a l’altra. Sí, és cert, estem més negatius, no ens ho posen fàcil, i això finalment et porta a una sèrie de dubtes sobre la validesa d’un mateix, com si poséssim a prova les nostres possibilitats.
¿Creus que una part del públic es reconeix en el teu personatge? ¿I tu reconeixes aquest estat d’ànim al carrer?
Moltes persones, sobretot dones, s’hi han sentit malauradament identificades. Dic malauradament perquè la meva arquitecta es troba en un estat molt extrem, de voler amagar-se i fugir de tot, fruit d’una crisi profunda amb ella mateixa. Però no m’ho diuen tristes, hi ha com una mena d’emoció i de catarsi en veure que el seu moment és universal.
Els espectadors es passen el 70% de l’obra rient; malgrat això, ¿qualificaries Dones com jo com una comèdia?
Jo sempre la defineixo, amb el teu permís, com una muntanya russa. Un estat bastant propi de les dones, d’altra banda, que som capaces de passar del riure al plor en un segon. I això és bonic, no?
Hi ha un moment de l’obra en què balles Donna Summer i t’entregues molt a la coreografia... Quina relació tens amb la dansa?
És absolutament nefasta. Sóc més aviat arítmica i patosa però no et pots imaginar com disfruto. El meu pas per la dansa no havia sortit del Luz de Gas o del Biquini i ja ho veus, al Romea, ballant Donna Summer!
T de Teatre és una família que fa 22 anys que treballa en comú. ¿No se us acaben mai els temes de conversa?
És fort, eh? Jo també ho penso molt sovint. Però és que tenim tanta corda... Saps què passa? Pràcticament hem crescut juntes. Hem passat juntes l’eufòria dels vint anys, l’equilibri dels trenta, ens hem enamorat paral·lelament, hem tingut fills, hem viscut la plenitud dels quaranta… (I de moment deixem-ho aquí.) I això comporta en cada moment unes converses i anècdotes que es van renovant per l’edat i les experiències. És tan fantàstic que passi això!
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,

DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: ALFREDO SANZOL
TRADUCCIÓ: SERGI BELBEL
INTÈRPRETS: MAMEN DUCH, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JORDI RICO i ÀGATA ROCA
DURADA: 1h 30 min
PRODUCCIÓ: T DE TEATRE
TEATRE LLIURE (MONTJUÏC)

Potser sí que de partida era una bona idea, parlar sobre com una empresa catalana es planteja la possibilitat de vendre's a un empresari xinès per intentar véncer la crisi econòmica i personal dels seus propietaris. Però el que en paper pot semblar una gran idea, alhora de posar-la en pràctica, de muntar-la, alguna cosa no acaba de quallar. 

Escenografia massa àmplia per l'escena, sembla que vagin a passar moltes coses però no. Sí que és veritat que es viatja per tot el món: Shangai, Eivissa, Extremadura... però aquestes oficines mig destartalades allunyen massa a l'espectador de l'acció.

Sanzol ha volgut deixar a una banda els seus tradicionals esquetxos per fer una peça, amb una història de principi a fi. Molt bé, però les seves escenes segueixen sent esquetxos. Això sí, ens ha estalviat els negres entre escena i escena, ja és molt.

Després de veure Delicades, que ja hi tenia alguns peròs, Aventura! ens deixa gelats. La història es podia explicar en menys d'un hora. S'ha volgut allargar massa, ficant entre mig històries no resoltes, però que tampoc importa que no es resolguin, que se sap que només estan allà per ocupar lloc i estirar la trama.

Interpretacions massa desiguals. Les millors són la Carme Pla, els seus moments de mala llet són mítics; l'Albert Ribalta, amb una autèntica delícia el seu primer monòleg "defensant" la vida en el camp i una molt crescuda interpretativament (perquè té més protagonisme que en d'altres ocasions) Àgata Roca, que és de lo millor de la nit. 

Prefereixo pensar que Aventura! és només un relliscada en la carrera reeixida de les T de Teatre. Han d'evolucionar, però aquest no seria el millor camí per fer-lo. 

AVENTURA!

by on 16:44
DRAMATÚRGIA i DIRECCIÓ: ALFREDO SANZOL TRADUCCIÓ: SERGI BELBEL INTÈRPRETS: MAMEN DUCH, MARTA PÉREZ, CARME PLA, ALBERT RIBALTA, JORDI...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , ,


Font: Xavi Serra (ara.cat)
"Calen noves regles. En temps no gaire normals, fem coses no gaire normals". Aquest diàleg d' Aventura!, la nova col·laboració entre el dramaturg Alfredo Sanzol i T de Teatre, resumeix els mecanismes de "reordenació dels principis morals" que l'autor observa amb recel des del començament de la crisi econòmica. L'obra, que s'estrena divendres al festival Temporada Alta i es representarà al Lliure de Montjuïc a partir del 29 de novembre, treu a la llum els fantasmes i les pors que provoca l'alarma social general.
"Tinc por que aquesta crisi ens transformi en esclaus, que ens arrabassi els nostres drets", confessa Sanzol. D'aquest neguit sorgeix la història dels sis protagonistes d' Aventura!, socis d'una empresa que reben una oferta de compra per part d'una empresa xinesa. "L'empresa no va malament, però tampoc va bé -explica l'autor-. Així que els socis decideixen vendre-la. Abans, però, conviden l'empresari xinès a Barcelona per veure si aconsegueixen apujar el preu de venda. Però vet aquí que el xinès s'enamora d'una de les sòcies". Després d'un viatge exprés a la Xina, la sòcia apareix amb una oferta insòlita: si ella marxés a la Xina amb ell, el xinès renunciaria a comprar l'empresa i pagaria 200.000 euros a cada soci. D'entrada tots reaccionen amb indignació davant la proposta, però a poc a poc s'ho fan venir bé per veure-la amb uns altres ulls. "El que m'interessava era examinar la construcció d'aquesta argumentació ètica dels socis -diu Sanzol-, com es justifiquen per canviar d'opinió i llavors poder dir «Endavant, Sandra, vés-te'n a la Xina»".
Sis personatges, una sola ment
Aventura! suposa el retrobament de Sanzol amb T de Teatre després de l'èxit de Delicades , que després d'estrenar-se al Grec del 2010 va estar al Teatro Español de Madrid i va fer gira per tot l'Estat. L'equip és gairebé el mateix: Sanzol, les fundadores de T de Teatre (Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca), els actors Albert Ribalta i Jordi Rico i l'escenògraf Alejandro Andújar. Una de les novetats és el compositor Fernando Velázquez, col·laborador habitual de Sanzol, que també firma la banda sonora del film de Juan Antonio Bayona Lo imposible; i també s'afegeix a l'equip el director artístic del TNC, Sergi Belbel, responsable de l'adaptació al català del text.
Sanzol deixa clar que per ell els sis personatges són "una sola ment" i que formen una unitat orgànica, "una intel·ligència col·lectiva de sis individus". El seu gran problema és organitzar les seves prioritats morals. "José Antonio Marina diu que una de les pors que defineixen la societat moderna és la por que s'enfonsi l'estructura ètica de la comunitat", recorda Sanzol. Carme Pla també assenyala "la por" com a factor clau que explica que els personatges s'agafin a "una solució desesperada sense estar ells en una situació desesperada".
Segons Àgata Roca, Aventura! és "una comèdia àcida que de vegades reflecteix el pitjor d'un mateix i dels altres". L'actriu interpreta la sòcia de qui s'enamora l'empresari xinès. "No ha portat mai la veu cantant en el grup -diu Roca-. Arran de la situació que es crea es troba en la situació d'aportar alguna cosa a la resta del grup i, per primera vegada, se sent important".
Associació "lluminosa i benèfica"
Tot i que les preocupacions que inspiren l'obra són profundes i de caràcter més aviat seriós, Sanzol defineix Aventura! com "una tragicomèdia". D'una banda, el títol fa referència a la peripècia que viu el personatge de Roca, però també està utilitzat "de manera irònica". "M'agraden els títols contradictoris, i aquest ho és", confessa l'autor, que no pot evitar imprimir un sentit lúdic als seus textos. "Tot el que escric ho faig pensant a passar-m'ho bé després amb els actors". Això ho confirma també Lluís Pasqual, director del Lliure, que qualifica de "lluminosa i benèfica" l'associació entre Sanzol i T de Teatre i revela que durant els assajos de l'obra es respirava al teatre un insòlit ambient de bon humor. Sanzol no ho nega: "L'última cosa que es perd no és l'esperança, sinó el sentit de l'humor".
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , , , , ,

Vaig al teatre a veure l'espectacle i em regalen una hora i mitja de tendresa, interpretacions rodones, delicadesa -d'aquí el títol-, textos brillants i també humor. Però no s'hi va a riure, a veure Delicades , que quedi clar, o no només.
Com us poseu en contacte amb Alfredo Sanzol, l'autor i director?
À.R.: El vam anar a veure quan feia Sí pero no lo soy al Lliure. Ens va dir: Ostres, però jo us vaig veure a Madrid fent Hombres i em vau agradar molt!"
M.P.: Ens agrada l'humor que fa, i els textos. Ens va dir que li faria molta il·lusió escriure per a nosaltres. Es va inspirar en les històries que li han explicat de la seva família i, sobre això, ha fabulat.
À.R.: I ha escrit divuit historietes. De vegades la gent es pensa que ve a veure una obra convencional, i no és el cas. Són esquetxos.
I esquetxos molt lliures i exposats d'una manera que et fan estar molt atent i, alhora, molt ficat en l'obra.
À.R.: Esclar. Però si estàs esperant que tot tingui un desenllaç a vegades la gent es perd la meitat de l'obra! I val la pena saber-ho, que són històries independents, amb el rerefons de la Guerra Civil, però també amb històries actuals.
M.P.: Parlem d'emocions, de sentiments, de relacions humanes.
Per què no us dirigiu a vosaltres mateixes?
À.R.: Ens coneixem tant que no sé si és bo, això.
M.P.: Sempre és millor una mirada de fora, més fresca. I t'enriqueix més. Si no, seria molt endogàmic.
À.R.: A més, no sé ni si en sabríem. I com més confiança hi ha, més difícil és dir segons què. Imagina't una de nosaltres dient: "Estàs patètica, replanteja-t'ho".
Marta, però tu vas dirigir Nelly Blue .
M.P.: Sí, vaig dirigir en Xavi Mira i l'Albert Ribalta, però perquè eren ells. I alguns moments també era una mica estrany dir segons quines coses.
À.R.: No es descarta en un futur. Ara estem en un moment en què tots ens hem de reinventar.
Reinventar? Què vols dir?
À.R.: Ens ho plantegem de vegades, però no com a actrius, sinó com a persones. Com tothom: estem en un moment difícil, de crisi, i jo no paro de sentir gent que diu que als 40 anys han de buscar una opció B a la seva vida. Fins ara s'havien pensat que serien una cosa -actriu, periodista, escriptor, botiguer, arquitecte …?- i de cop i volta s'han de reinventar.
Delicades és una reinvenció, perquè hi ha coses que no heu fet mai, però alhora és molt vostre.
M.P.: És un humor més madur, una cosa més delicada, més fina.
À.R.: És com una muntanya russa: hi ha moments per riure amb un humor molt directe i molt fresc, d'altres amb un humor més negre, i també hi ha moments que emocionen. És un espectacle que l'endemà o al cap de dos dies encara et ronda.
Esteu juntes des del 91. Són molts anys, oi?
M.P.: 21! Per això ens estem reinventant una miqueta.
À.R.: I deunidó com de bé que ho portem. Tenim una bona fórmula: estem juntes i a la vegada cadascuna anem fent les nostres coses i això també ens dóna aire, i energia, i ens enriqueix com a persones i com a actrius, i quan tornes amb la companyia tens noves coses per aportar.
Àgata, ara et podem veure a TV3 amb Kubala, Moreno i Manchón .
À.R.: Sí, i ens han dit que renovem. És un luxe poder treballar a la tele en un projecte que funcioni.
Marta, tu comences amb Gran nord , també a TV3.
M.P.: Sí, ja hem acabat de gravar i suposo que la passaran a l'abril, quan s'acabi Kubala… . És una aposta arriscada i tenim moltes expectatives per saber com funcionarà.
I tornar com a T de Teatre a la televisió?
M.P.: No ho descartem. Vam estar molts anys de Jet lag , ens vam aturar i potser seria un bon moment per presentar nous projectes.
À.R.: Ara estem tornant a veure la sèrie amb els nostres fills i amb la distància encara la valores més. La cosa està difícil, però es tracta de no tirar mai la tovallola.
Trobeu a faltar la Míriam Iscla?
À.R.: Sí, perquè han estat molts anys i falla un membre de la família.
M.P.: Hem passat moltes èpoques de gira fora de casa i som la pròpia família. I es nota.
À.R.: Per sort, com que han vingut en Jordi i l'Albert ha estat com crear una companyia nova.
Per què vau triar ser actrius?
À.R.: Era la petita de cinc germanes, feia molt el pallasso a casa, jugava molt sola i em muntava molts xous. I malgrat ser una persona aparentment tímida i reservada, el món de la comunicació sempre m'ha interessat molt, sempre he dubtat entre ser actriu i periodista. No vaig poder entrar a periodisme i vaig fer interpretació.
M.P.: Jo també era una persona molt tímida, vaig començar a fer teatre a l'escola i em va descobrir tothom. Les mestres deien: "No pot ser!" Quan vaig fer 16 anys vaig anar a l'Institut del Teatre perquè hi volia entrar a estudiar. El conserge em va dir: "Mira, maca: quan tinguis l'edat ja tornaràs, eh?"
Font: Adam Martí (www.ara.cat)
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , , ,


Les T de Teatre tornen a Barcelona per celebrar les 100 funcions de l'obra Delicades, que han portat a arreu de l'Estat en els darrers mesos i que ja ha tingut 40.000 espectadors. Per celebrar el centenar de funcions, la companyia ha convidat aquesta nit al Teatre Poliorama a . L'obra es va estrenar ahir al teatre de la Rambla i romandrà en cartell 9 setmanes. Delicades, escrita pel dramaturg Alfredo Sanzol per a les actrius Mamen Duch, Marta Pérez, Àgata Roca i Carme Pla,  es va estrenar al festival Grec de Barcelona 2010 i va fer temporada al teatre Espanyol de Madrid abans de començar la gira.
Les protagonistes de Delicades són quatre dones que tenien vint anys quan va esclatar la Guerra Civil, educades per "sentir, veure i callar", ha explicat Sanzol. Amb "petits records" rescatats de la seva mare, de la seva àvia i dels germans d'aquesta, l'autor, que no encara no ha fet 40 anys, ha confeccionat una història d'històries, "un conte de primavera en què la vida i la mort estan en lluita". L'acció es desenvolupa en una escenografia buida "en què la terra i el cel es donen la mà i en què hi és present el cicle de la vida, dels animals i de les plantes", ha dit el dramaturg. En aquest univers que es recrea a l'escenari es narren històries protagonitzades, per exemple, per un roser que era mort i sobtadament ressuscita, per una cosidora que posa a la paret un crucifix amb ciment perquè no li ho treguin els milicians o per un pare que es vol fer amic de la seva filla al Facebook.
Les T de Teatre incorporen per primera vegada a la companyia i a l'escenari dos actors, Albert Ribalta i Jordi Rico. El primer d'ells ja havia treballat amb les T de Teatre a la sèrie televisiva Jet Lag. La traducció al català de l'obra ha anat a càrrec del director Sergi Belbel, que ja va dirigir un dels primers muntatges de la companyia, Homes.
Font: EFE vía www.ara.cat
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: ,

TEXTO: MARTA PÉREZ, XAVI MIRA y ALBERT RIBALTA
DIRECCIÓN: MARTA PÉREZ
INTÉRPRETES: XAVI MIRA y ALBERT RIBALTA
PRODUCCIÓN: T DE TEATRE
SALA CAPITOL

Nos vamos de viaje hasta los años 70 con una selección musical muy adecuada, Nino Bravo, Domenico Modugno o Adriano Celentano. Volvemos a la estética donde la laca Nelly Blue era la reina de las peluquerías españolas y los festivales de la canción hacían furor entre los españoles. Uno de los cuales propiciará la amistad de los protagonistas, ambos sueñan con ganarlo e irse a América y triunfar, como por aquella época hacía Julio Iglesias.

Una peluquería es el inicio de toda la historia. La regenta Rocco en Barcelona, aunque el originariamente es de Vic. Un día por casualidad entre Ximo, valenciano. Más tarde se encuentra en un bar, se explican sus vidas y deciden presentarse a un festival de la canción.

Nelly Blue es una comedia agridulce de sueños frustrados entre esperanzas vanas. Dos frikis de la canción melódica, Xavi Mira y Albert Ribalta, que con sus destacables interpretaciones logran meterse al público en el bolsillo. Destaca con más fuerza Mira que Ribalta, ya que controla todo los tics de su personaje sin sobrepasar la delgada línea del histrionismo.

Después de ser estrenada al Festival de Tárrega en el 2009 y de haber realizado una extensa gira por Cataluña, Nelly Blue aterriza con fuerza en la cartelera barcelonesa. Una historia sencilla que combina la alegría, la sensibilidad, la ternura, con cierto desencanto final. Apta para todos los públicos que deseen pasar una tarde con humor.

NELLY BLUE

by on 20:56
TEXTO: MARTA PÉREZ, XAVI MIRA y ALBERT RIBALTA DIRECCIÓN: MARTA PÉREZ INTÉRPRETES: XAVI MIRA y ALBERT RIBALTA PRODUCCIÓN: T DE TEATR...
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , , ,


TEXT i DIRECCIÓ: ALFREDO SANZOL
TRADUCCIÓ: SERGI BELBEL
INTÈRPRETS: MAMEN DUCH, ÀGATA ROCA, MARTA PÉREZ, CARMEN PLA, ALBERT RIBALTA i JORDI RICO
PRODUCCIÓ: GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA i T DE TEATRE
TEATRE POLIORAMA


Renovar-se o morir i dit i fet, les T de Teatre han decidit mostrar que l'humor pot renovar-se i no perdre res de la seva frescor i intel·ligència pel camí. Si fa dos anys va ser Javier Daulte el que va ajudar a la companyia en aquest canvi de rumb, ara és Alfredo Sanzol. Aquest pamplonès establert a Madrid, que coneixia la seva feina anterior, ha creat un univers de petites històries curtes. Sense enllaços, sense transicions, només el poder de la memòria, fan que cada espectador aconsegueix donar a tota la peça unitat.

Sanzol dedica l'obra a les seves àvies en un intent per 'contar' la història que mai li van explicar, aquella que només li explicaven a les plantes, presents escenogràficament parlant en forma de roser i una prunera. Històries amb forma de esquetxos, d'una època de postguerra on hi havia poc temps per l'humor, però que sempre, sempre hi ha una petita porta oberta per l'esperança. I aquest muntatge ho demostra.

L'humor de sempre de T de teatre, en alguns de les històries, en altres es nota la ploma masculina de Sanzol, però sempre sense caure en l'histrionisme que pobla darrerament aquest gènere. No calen contra repliques, perquè d'un sol cop, les paraules atrapen els subconscient del riure intel·ligent.

No només hi ha un home al darrera de l'espectacle, per primer cop en gairebé vint anys de trajectòria, T de Teatre incorpora dos actors masculins al repartiment d'un muntatge. Albert Ribalta, que ja les va acompanyar a Jet Lag i Jordi Rico interpreten a uns homes, que malgrat portar els pantalons de portes cap a fora, entre parents fan més de xitxarel·los, que del típic tòpic de mascle habitual de l'època.

Delicades és una obra de dones, que van ser silenciades, però que aquesta delicadesa només amagava una lluita constant contra el món que les va tocar viure. Totes quatre demostren la seva 'garra' damunt l'escenari, però Carme Pla i la seva esbroncada en una de les històries contra la debilitat del seu marit, Albert Ribalta, demostra que de Delicades res de res.

Alejandro Andújar signa una encertada escenografia i vestuari que recorda a les pel·lícules del Hollywood en blanc i negre. T de Teatre torna a fer diana amb Delicades un somni fet conte que tant de bo es fes realitat un cop finalitzat el Grec.

DELICADES

by on 12:33
TEXT i DIRECCIÓ: ALFREDO SANZOL TRADUCCIÓ: SERGI BELBEL INTÈRPRETS: MAMEN DUCH, ÀGATA ROCA, MARTA PÉREZ, CARMEN PLA, ALBERT RIBALTA...
Publicado por en 1 comentario:
Etiquetas: , , ,


FITXA ARTÍTICA
TEXT: JAVIER DAULTE
DIRECCIÓ: JAVIER DAULTE
INTÈRPRETS: Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez, Carmen Pla i Àgata Roca.
PRODUCCIÓ: T DE TEATRE i TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
TEATRE POLIORAMA

“Un dia em va dir ‘Com pot ser que t’estimi tant?’ Potser, no s’hauria d’estimar tant a algú”

La sorpresa. Sorprendre a l’espectador que s’asseu a les butaques i què espera veure l’obra típica de les T de teatre. Doncs, no. La innovació, l’intent per no caure en convencionalismes, per mostrar-nos que aquesta companyia pot interpretar molt més que la tradicional guerra entre sexes.
És una comèdia, d’això no hi ha cap dubte, el públic riu. Però és la major part de les vegades un humor negre, un humor que es diverteix de les tragèdies humanes, que per altra banda veiem i patim dia rere dia, bé a casa nostra o a un portal molt proper.
Interpretacions a l’alçada del text i de vegades donant-li un aire nou, refrescant el text. Gran Míriam Iscla, que malgrat el seu desdoblament de personatge, és sense dubte ‘l’ànima mater’ de tota l’obra. Gran Àgata Roca i gran Marta Pérez, que per una vegada ha abandonat els seus crits de boja als que ens té acostumades en altres papers.
I una de les principals sorpreses és l’escenografia. De deu o onze. Impressionant tots els petits amagatalls dels que disposa l’escenari. L’atenció és bàsica en aquest muntatge i més si quan no t’esperes entren i surten les actrius dels llocs més inversemblants. Escenografia que es mou, que sembla fixa però que en un vist i no vist amaga tres escenaris diferents.
I de impressionat en impressionant a l’hora de qualificar la il·luminació i els efectes sonors. Bona part de la sorpresa que pugui provocar l’obra en l’espectador radica en ells. La coordinació de tot l’engranatge és fonamental a l’hora de crear un ambient propici per tenir al públic enganxat a la cadira i no deixar-li temps ni per a que pestanyeig.
Una bona proposta de teatre modern sense caure en el tradicionalisme de la no innovació, amb un text que es suporta per si mateix, però amb unes interpretacions que fa que no deixi de brillar.
“Dir, diu poc, línia, fideuà...”
Publicado por en No hay comentarios:
Etiquetas: , ,