Àgata Roca entrevista Pau Miró

A.R. |Actor, director, autor, dramaturg... I de gran què voldràs ser?
P.M. |M’agradaria ser novel·lista, treballar en un bufet estil Bartleby o ser Lluïsa Cunillé.
Com definiries els homes com tu?
Homes de poc pèl, d’idees poc clares, presumits, de fer servir poques etiquetes, exmacrobiòtics i molt sensibles.
Sincerament, ¿t’has sentit còmode assajant amb tanta dona?
He fet el paper de director exigent, mantenint la distància prudencial, però reconec que les pauses m’apassionaven, sortien temes impossibles…
Com combats els nervis previs a una estrena? ¿Xocolata, ioga, gintònics, ansiolítics, somnífers, dònuts, fumant... o ets un home tranquil?
Jo no sé fumar, però la setmana de l’estrena m’acabo paquets sencers de tabac. En una altra època feia ioga. I en algun moment he menjat compulsivament coses dolces. Actualment, barrejo les tres tendències.
Imagina que demà et truquen de Nova York oferint-te dirigirDones com jo amb les quatre actrius internacionals que tu vulguis... Com ho veus? Quines triaries?
A Nova York hi sobren autors, però si sonés la flauta, estic disposat a fer les maletes i a deixar-ho tot. Cate Blanchett, Julianne Moore, Susan Sarandon, Naomi Watts.
¿T’han dit alguna vegada que tens una sensibilitat molt femenina? T’agrada?
M’ho havien dit, sí, però tinc la sensació que amb el pas dels anys n’he perdut una mica. M’agrada perquè això dels gèneres no ho separo tan fàcilment, jo. Sóc més aviat partidari dels matisos.
M’han dit que has passat del barri del Raval a Sant Gervasi. ¿No podríem haver trobat un terme mitjà?
Em fas riure molt, Àgata… Com a exmacrobiòtic que sóc et diré que on visc ara hi trobo a faltar la inspiració, però com a contrapartida hi ha unes xarcuteries espectaculars.
Estàs en l’edat ideal per ser pare. ¿Et frena el moment que vivim?
La cantarella que no hi ha futur és empipadora i acaba incidint en el nostre estat d’ànim, però és ridícul, ens ofeguem en un got d’aigua. La nostra mirada cansada no serà la dels nostres fills.
Sigues sincer: ¿les dones, de vint, trenta, quaranta o cinquanta?
A partir de trenta tot em sembla raonable.

No hay comentarios:

Publicar un comentario