Portaceli adapta un Shakespeare sobre la intolerància
Leontes és un poderós home de negocis que vol que el seu gran amic de l'ànima, Políxenes, allargui uns dies més l'estada a la luxosa residència del potentat. Malgrat la insistència, el seu convidat declina l'oferiment, al·legant que fa temps que els negocis i la família l'esperen al seu país. En un últim intent, Leontes sol·licita a la seva estimada esposa, Hermione, que convenci l'amic esquiu. La dona acaba aconseguint el que no havia aconseguit el seu marit, i Políxenes accedeix a quedar-se uns dies més. El petit èxit d'Hermione acabarà resultant-li car, perquè provoca un atac de gelosia en Leontes (sospita que hi ha un idil·li entre tots dos), que castiga injustament la seva dona, en una mesura que voreja la bogeria. Gran part de l'acció té lloc en una luxosa oficina. En un despatx que, a parer del responsable de l'escenografia, Paco Azorín, «podria ser perfectament el del mateix Berlusconi». Una imatge actual per a l'adaptació del clàssic de Shakespeare Conte d'hivern, que Carme Portaceli al capdavant de la companyia FEI estrena avui a la sala La Planeta de Girona.
«Cada dia podem veure casos semblants als de Leonte i Hermione. Com el de la dona que està a punt de ser penjada a l'Iran [Sakineh Mohamani Ashtiani]», va explicar la directora Carme Portaceli, que opina que l'argument de l'obra, en què també té cabuda el penediment, segueix sent vigent. «Vivim en un món on encara hi ha molta intolerància, i on un cert progressisme ligth és incapaç de plantar-li cara», va afirmar.
A més a més d'actualitzar la història, l'adaptació del clàssic de Shakespeare ha suprimit gairebé la meitat del text original, però conservant l'«essència» de l'obra. Un conte amb música de Dani Nel·lo i Jordi Prats, que, si se'n pot dir així, és perquè el final màgic que va escriure l'autor segueix sent «molt curiós».
Font: F.C. (www.elperiodico.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario