El malson americà


És costum que director i intèrprets parlin amb entusiasme d'un projecte d'estrena immediata. Però la forma com ho van fer ahir Sergi Belbel i els 13 intèrprets d'Agost invitava a sortir corrent a la recerca d'una entrada per a l'obra que s'estrenarà dijous vinent a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Saludada per la crítica dels Estats Units com «la gran tragicomèdia americana del segle XXI», la peça de Tracy Letts (Tulsa, Oklahoma, 1965) explora el costat fosc del somni americà, convertit en malson, i per extensió la crisi de valors d'aquest inquietant inici de segle. Letts ho fa a través d'una trama sobre la desintegració d'un clan familiar d'un poble d'Oklahoma.

«És una història enorme, però gran i petita a la vegada», va subratllar el director, Sergi Belbel. «No hi ha apocalipsi ni èpica. Tot s'explica a través d'una cèdula petita com és la família. Un focus de tensions, secrets, alegries, tristeses, pèrdua i abandonament, una cosa que senten tots els personatges i no saben com afrontar».

A l'Amèrica profunda, en plena canícula d'agost, es desenvolupa aquesta història contemporània que brota amb el retrobament dels membres de la família Weston. Es produeix arran de la desaparició misteriosa del patriarca, Beverly (Carles Velat), un vell escriptor alcoholitzat que viu del record d'un èxit que va tenir el 1964. Cosa que li retreu la seva dona, la volcànica Violet (Anna Lizaran), addicta a les pastilles des de fa 40 anys.

A la crida de Violet, acudeixen les seves tres filles: Barbara (Emma Vilarasau), Ivy (Rosa Renom) i Karen (Montse German). Violet i Barbara són les capitanes d'una família que és un matriarcat. La reunió obrirà la caixa dels trons amb situacions que es mouen entre el drama i la farsa. «És una obra llarguíssima, de gran intensitat, en què pots riure i plorar alhora», va comentar Belbel, que va explicar que la lectura d'Agost el va commocionar, «com poques vegades passa amb un text teatral».

Era un sentir unànime entre els implicats en la que és l'aposta del TNC per a aquest curs. «En teatre he fet coses bones, però poques d'excepcionals. És un dels millors textos que he llegit mai», va dir Abel Folk (Bill, marit de Barbara), una altra de les estrelles d'un gran elenc. L'actor va elogiar la singular escriptura de Letts. «Té alt nivell intel·lectual i a la vegada és un culebró: emociona i diverteix».

El culebró es prolonga durant quatre hores i quart (amb dos descansos), cosa que la converteix en la segona obra més llarga de Belbel al TNC, després de L'estiueig, de Goldoni, de 4,40 hores. Sí que és de rècord l'aclaparadora escenografia de Max Glaenzel que representa una casa de tres plantes. Una vistosa 13 Rue del Percebe en versió Oklahoma.

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario