EL MEU NOM ÉS RACHEL CORRIE



TEXT: A partir dels escrits de la RACHEL CORRIE
EDITORS: ALAN RICKMAN i KATHARINE VINER
VERSIÓ CATALANA: MARTA MARCO i GERARD-PATRICK FANNON
DIRECCIÓ: MIKEL GÓMEZ DE SEGURA
INTÈRPRET: MARTA MARCO
PRODUCCIÓ: TRASPASOS
TEATRE ROMEA


A tota guerra sempre hi ha dos bàndols, els bons i els dolents. Sempre s'ha dit que els europeus ens posicionem del costat del poble palestí, al seu etern enfrontament amb els israelians. Si aquest argument és cert, Rachel Corrie era més europea que nord-americana, perquè si d'una cosa emmalalteix aquesta obra és de no concebre la imparcialitat com una norma.

Ben és cert, que l'obra, basada en els diaris i correus electrònics que Rachel Corrie va enviar durant la seva estada com cooperant humanitària a Gaza, no podia ser imparcial. Corrie relata l'horror que presencien els seus ulls, la duresa amb la qual l'exèrcit israelià (mal)tracta a la població palestina, i com els esforços d'aquests es veuen com fites impossibles al tenir al davant l'exèrcit més gran del món.

L'escenografia, un quadrilàter sense ring, ple de roba sense cossos, però qual trinxera que suporta els embats dels cos de Marta Marco que lluita durant hora i quart per traslladar un horror poc visible (com element escenogràfic) però força palpable, interpretativament.

Emocionant i necessari record de Rachel Corrie. Un monòleg ple de ràbia, de ganes per canviar el món que desgraciadament poc ho ha fet des de que una excavadora al 2003 la va matar. Però que de ben segur hi haurà més Rachel Corrie per intentar aconseguir-lo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario